Aqueix dematí he anat a veure com ha quedat l’espai natural de la pedrera romana del Mèdol, protegit amb la declaració de Patrimoni de la Humanitat des de fa una dotzena d’anys, i que ha estat objecte d’acondicionament per part de l’empresa concessionària d’autopistes Abertis (ja que l’indret és a tocar de l’autopista del mediterrani) dins del domini públic.
Les actuacions es van executar abans de Nadal i sota la supervisió del benreputat biòleg Martí Boada, fet que en principi hauria de donar garanties pel que fa a la preservació d’aqueix lloc excepcional, però les crítiques han vingut per part del grups ecologistes i dels veïns de la Punta de la Móra (el nucli de població tarragoní més proper). El diari Més, a l’edició d’ahir, publicava un extens reportatge a doble plana signat per Rafa Marrasé i titulat “Un espai deliberadament deixat en mans de la natura”, acompanyat d’un recull fotogràfic des del 1879 fins a l’actualitat.
Bàsicament es centren en el fet que el fondo de la pedrera que havia estat cobert amb abundant vegetació autòctona (pins, margallons, xiprers, mates) ha estat objecte d’una desbrossa excessiva que ha fet recular dècades l’ambient feréstec i alhora acollidor que envoltava el monument arqueològic. El bosquerol, efectivament ha desaparegut fruit d’una intervenció desproporcionada que si bé fa ressaltar l’agulla central i millora la seva observació des dels miradors enfustats encertadament distribuïts vorejant el perímetre de la pedrera, el conjunt s’empobreix ja que la frondositat del clot era un dels seus atractius.
El contrast entre l’espai preservat del Mèdol i els pinars reiteradament cremats que l’encerclen, (abandonats sense cap mena d’acció reforestadora que hi replanti espècies autòctones resistents als incendis com les alzines i els roures que encara es poden trobar escampats a tota la desembocadura del riu Gaià), avui m’ha semblat més feridor. Una ciutat monumental com Tarragona i el seu terme municipal farcit de joies arquitectòniques i paisatgístiques úniques (que ben preservades i presentades podrien ser un atractiu turístic de primer ordre) no es pot permetre malbaratar les energies tot promocionat projectes conjunturals con BCN World i renunciar a ser l’equivalent català de Siena i la Toscana.