Aqueixos dies les crítiques a l’actual director de La Vanguardia (española, por supuesto) són merescudes per molts motius. Però, com fa temps m’ha fet notar un amic meu, algú s’ha fixat -i comentat mai- alguna de les columnes diàries que hi escriu Joana Bonet ? Jo les llegeixo esporàdicament i no entenc res del que diu ni el perquè.
Les columnes de Pilar Rahola no deixen indiferent ningú, i tothom entén de què tracten. Les epístoles sabatines on Gregorio Morán exhibeix tota la gama de la seva perversa malignitat sobretot quan tracta temes relacionats amb la catalanitat. Les informacions sobre política catalana de Josep Gisbert em semblen de les més entenimentades. Però els escrits de Joana Bonet com es poden qualificar ? Crec que, indirectament, reflecteixen la categoria que té Màrius Carol.
Post Scriptum, 5 de setembre del 2016.
Veig que no sóc l’únic que ha parat compte en el contingut inintel·ligible dels articles de Joana Bonet i ahir, el Diari de Tarragona publicava aqueixa carta al director:
“Salou i la teologia
He llegit un escrit de la Sra. Bonet publicat a la revista Qui del 27 d’agost sobre Carolina i Carlota de Mònaco i la filosofia mundana. Comenta en l’escrit una frase de Carlota de Mònaco: «no són incompatibles la filosofia profunda i Mònaco» i tot seguit la Sra Bonet afegeix: «que és com dir que no és incompatible la teologia amb Salou o la física quàntica amb Albacete».
En primer lloc em pregunto per què Salou és incompatible amb la teologia i en segon lloc per què Salou i no una altra població costanera, com per exemple Zahara de los Atunes. Hem de suposar el seu coneixement en teologia i física quàntica, però com que dedueixo que no ha visitat Salou i donat que fa més de 50 anys que hi estiuejo, li suggereixo fer una visita cultural a Salou que girarà al voltant de la figura de mossèn Ramon Muntanyola, religiós, poeta, escriptor, Mestre en Gai Saber, estudiós de teologia, que va ser ecònom, prevere i rector durant molts anys a la parròquia de Santa Maria del Mar a Salou, on va deixar una important petjada per les tasques tant socials com intel·lectuals i de compromís polític i teologia pràctica, essent un referent per l’antologia poètica i biogràfica que ens deixà, en especial la del cardenal Vidal i Barraquer.”
Antoni Vilanova Casals
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!