Avui, m’he llevat amb una notícia, al canal 324, que m’ha fet esclatar i emocionar: en la distribució d’Estrelles Michelin, una ha anat a parar al restaurant Els Casals, de Sagàs, identificat en la cuina de l’Oriol Rovira. No he pogut evitar sentir una emoció molt i molt gran i una alegria immensa.Sóc plenament conscient
A la una de la nit del 10 de novembre, haurà fet dos anys que vaig obrir el blog. Una temeritat. Una experiència sensacional.La veritat, dos anys després les sensacions continuen en moviment, evolucionant. Fa un any el balanç era la novetat. Ara, és la dificultat de la constància, sobretot en una època de canvis
Aquest matí, m’he trobat amb la desconcertant i terrible notícia de la mort d’en Toni Roig. Ha estat una batzegada dura i pregona. I m’ha fins i tot sorprès el sentiment, la sensació, la reacció.Al Toni vaig tenir el plaer de conèixer-lo personalment al Lluçanès, el passat dia 21 de juliol, a Prats de Lluçanès,
El primer bosc ‘L’últim bosc, l’últim cel, l’últim indret del món, on l’ome lliure es desvetllava del vell parany de l’or, del vell poder inútil del poder en servitud. L’últim bosc, l’últim cel, l’últim batec del cor. Com un gran arc que afina i tensa els músculs invisibles de l’esperit i fa més dens el
"A la concentració de catalans independentistes al Fossar de les Moreres, l’Onze de Setembre de 1977, una adhesió entusiasta de qui no pot venir perquè no és prou independent per marxar del carrer Entença.Patriotes catalans, els nostres avantpassats que foren enterrats ací, saberen morir davant l’invasor francès i castellà. Amb la nostra vida sapiguem ser
Amb les eleccions d’avui es configurarà la composició del nou ajuntament de Prats de Lluçanès. Qui tindrà la majoria? Objectivament -i subjectiva!- crec que seria indubtablement millor que la tingués la llista d’ERC, encapçalada per l’actual alcalde, Ramon Besora. En qualsevol cas, jo no tindré l’oportunitat de participar-hi. Plego. Deixo l’ajuntament, entre altres motius, per
No puc negar que el fet que dos jugadors del primer equip del Barça assumeixin un compromís públic com ho van fer ahir, a Perpinyà, l’Oleguer i el Thuram m’omple de satisfacció, m’emociona i em fa pensar, com a vegades diu el Titot, que no sabem per què, però guanyarem. Que cada dia, sense saber
Ara farà 31 anys, a primers d’abril de 1976, Ovidi Montllor presentava un treball sobre poemes de Joan Salvat-Papasseit, a l’antic teatre Poliorama, de les Rambles de Barcelona.Crec que va ser la primera vegada que vaig veure, viure i sentir l’Ovidi en directe. De d’aquell dia ha estat un referència permanent. Vingueren després moltes i
El dia d’avui, ha estat, al llarg de la meva vida, una jornada molt particular. Perquè, tot i que quan era més petit vaig viure un grapat d’anys a Palma, la diada de Sant Medir era una referència dolça i obligada al meu barri -a la meva Vila de Gràcia, què caram!-. L’excusa era anar
Avui, 23 de febrer, és dia d’aniversaris. Segurament, tothom recordarà la data per l’acte inqualificable dels militars espanyols en format cop d’estat. Potser per l’assalt al Banco Central de Barcelona -algú sabrà mai què va ser, ben bé, allò?-, o per altres fets potser personals, locals, etcètera.Però avui, 23-F, és l’aniversari d’una important acte de
Quan Vilaweb m’ha donat la notícia de la mort d’en Carles Fontserè he sentit una emoció molt intensa. Un impacte dur i una tristesa molt gran. És una de les grans persones que encara teníem. És d’aquelles generacions de pedra picada, d’aquella gent que va fer compromís de vida i vida de compromís.L’any 2002 vaig
Divendres, 22 de desembre del 2006. No ens ha tocat la loteria. Hem acabat de treballar i ens disposem a fer un sempre agradable viatge cap al sud. Partim pels volts de les 5 de la tarda. Ens acompanyen els darrers discs de Lluís Llach, Feliu Ventura i Antònia Font. Un captard ple de colors
El nostre país viu, des de fa entre 25 i 30 anys, al corredor de l’absència. Un indret on la plenitud de la saviesa nacional va esmorteint-se per mor de la misèria imposada per l’ocupant i per la misèria acceptada pels seus virreis -no únicament en l’àmbit polític!-.Un ingent reguitzell de dones i d’homes carregats
M’agradaria més haver posat dolç-agre. Però sóc massa estricte i el que sent no em permet de fer bromes.Avui, els blogs me n’han donat una de cada. Per una banda, neix el blog "d’en Països", de Perafita, al Lluçanès, amb una declaració de principis, bàsicament compartits. I el sento proper, innocent i decidit. I ho
El passat dia 15, escrivia sobre el reconeixement fet a Joaquim Maria Puyal per part de gent del món del periodisme. I ho feia manifestant la meva gran i real admiració per molts dels aspectes que configuren la seva trajectòria i per com em sento de satisfet de formar part de la gent que tenim