L'Aleix a ca la Toca

Al meu país la pluja no sap ploure:
o plou poc o plou massa;
si plou poc és la sequera,
si plou massa és la catàstrofe.
Qui portarà la pluja a escola?
Qui li dirà com s’ha de ploure?
Al meu país la pluja no sap ploure.

Ahir divendres vaig passar, en anar a repartir la rella, la revista del Lluçanès, pel camí que passa entre la casa del Graell, d’Alpens, i la bassa que hi ha al final del camp. Després de molts mesos de veure assecar-se i ben seca, ahir vaig retrobar-la en estat de plenitud. Realment, una satisfacció perquè això vol dir que l’aigua ha circulat, que es regenera i que qui n’ha de beure i qui l’ha d’utilitzar ho podran fer sense problemes. Fins i tot en ple agost.
La veritat és que em va fer sentir esperança, i em va fer pensar en com n’és d’important l’aigua i com ens queda en la memòria, sobretot quan falta, i com l’esperem.
(…)

Ja fa uns anys, la mestressa de l’Hostal Nou, arribant a Vic per la carretera de Prats, després de servir-me un cafè, es mostrà esperançada que l’aigua, malgrat la seguera perllongada que s’ha anat manifestant darrerament, havia de tornar a ser present arreu. Aquella aigua que, amagada sota les pedres als camins, t’esquitxava en trepitjar-les, sorpresivament. I ella, esperançada, afirmava que tornaria, al cap i a la fi “crec que l’amo no ha canviat”.

També m’han vingut a la memòria les paraules de la Dolors de la Farinera, la mestressa de Ca la Toca, quan estiu rere estiu ens comentava com era de pesat i avorrit que el rec s’eixugués i no deixés regar. Enguany, quan algun matí travesso a peu el rec anant de Santa Eulàlia de Pardines fins a la Pedragosa i veig com sí que circula l’aigua, penso en les seves paraules i que l’aigua ha tornat, llàstima que ella ens deixés fa uns mesos i no l’haurà tornada a veure.

Massa sovint obviem el valor pregon de l’aigua i en frivolitzem l’ús i les vivències. I el nostre és un país amb massa contradiccions en la seva relació amb aquest tresor fonamental en la nostra existència com per pensar-hi i viure’l gairebé només com un element de consum.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!