Difícil millorar una referència com aquesta carta oberta de Feliu Ventura. Un joc de mots, d’idees, de presències i compromisos, de lluita i esperança, crit únic el d’Ovidi. Amb ell vam descobrir tantes coses, i ens sentim vius amb elles. Des d’aquell Poliorama on Salvat Papasseit s’instal·là dins del meu món, o que jo em
Avui, dijous, 26 de gener, i demà, divendres, 27, es fan sengles presentacions del primer títol publicat dins la col·lecció Els llibres de Caramella: Una persona amb un sac penjant. Viatge musical per les illes mediterrànies. El llibre recull el treball de camp, les reflexions, les experiències i, en un DVD, les imatges que il·lustren
Aquest dissabte, dia 28, Carrutxa i Caramella organitzen una jornada realment interessant que duu per nom “Mostra-taller de cant improvisat dels Països Catalans”, a Reus (Baix Camp). Una jornada amb molts dels noms més destacats tant en el vessant de la reflexió com de la pràctica al voltant d’aquesta proposta de cantar -el primer element
Aquest matí, com la majoria d’anys, he anat a la Fira de reis de Montclar, al Berguedà. Anara a la Fira és, bàsicament, un plaer per als sentits: el fred, l’indret, les alzines, els jocs de llums entre les fulles, el sol, el fum, l’esmorzar, els gustos de l’allioli de codony, les trobades amb la
Érem al Fossar de les Moreres, més precisament davant de la porta principal de Santa Maria del Mar, tot a Barcelona, al barri de Ribera. Tots dos darrera l’escenari on es van fer els diferents parlaments d’aquell engrescador i esperançador primer aplec independentista, i d’esquerres, i unitari, de la nova època. La seva veu trencadissa
El 21 de març del 2010 escrivia aquest apunt, Ben trobat, Barbat, a partir de l’alegria d’haver rebut, a casa i gràcies a les gestions de l’amo de les Totxanes, totxos i maons, el darrer treball de l’Enric Barbat, Camí de tornada.Avui, novament per sorpresa, he tornat a saber de la seva persona. S’ha mort,
La gent de Llibertat.cat, que han canviat el seu web i han lliurat uns premis/reconeixements a trajectòries independentistes, tot amb motiu dels 5 anys del portal, crec que l’han encertat de ple en el guardó per a Toni Cucarella. I no és que la resta no en siguin mereixedors, que també.Toni Cucarella crec que no
Ara, que vivim temps de despotisme, de mentides, de menyspreu a les persones i les idees, els blogs representen un espai per airejar pensaments, sentiments i tota mena de propostes per contrastar. Aquests 6 anys han estat una experiència única de la mà de Vilaweb, l’espai on el país és fa visible cada dia. Un
Divendres passat, dissabte de fet, donat que ja passaven de les 12 de la nit, la Fira Mediterrània de Manresa ens oferí, com un regal dedicat, una de les grans propostes d’aquesta 14a Fira. El músic, cantant i autor de Puerto de Santa Maria, Javier Ruibal, se’ns presentava, mà a la guitarra, pintxo i sorneguer,
Acabo de llegir que demà enterren Ia Clua, o sigui que ahir es va morir i avui estarà, amb la seva gent, en aquell indret insípid, estúpid, de l’espera del soterrament, un espai de feinejar neguitós i cansat, amb pregona sensació d’absurd, d’infinit indefinit, una sala s’espera entre macabra i incrèdula.Mai he entès de música
Estellés-Ovidi, binomi de país, de compromís.La 2a Festa Estellés s’escampa arreu del país.
Entre l’enyor, el plaer i la ràbia, el text del Pau Alabajos em transporta a aquest indret màgic, únic, de la plaça Redona de València. Un lloc que tothom, sense anar-hi tot de cop, però, hauria de conèixer. Souvenir de València Recorde caminar agafat de la mà de mon pare, baixant pel carrer Micalet, a
Homenatge en xarxa #100anysdeValor, un homenatge blocaire on centenars de blogs publicaran apunts sobre l’escriptor de Castalla, ‘per recordar el mestre, per reivindicar-lo, per narrar-lo, per dibuixar-lo, per recórrer-ne l’obra i l’estima per la llengua i el país; per pensar-lo i per compartir amb el món i més enllà el nostre Valor, el que cada
Dissabte, a les 10 del matí, vaig agafar el Talgo a l’estació del Nord de València, un espai incomparable on gaudir de les sensacions més notables d’aquesta aventura romàntica que és viatjar en tren -tot i que la RENFE s’encabroni a fer com menys romàntic millor qualsevol viatge.Amb uns minuts de retard, arribà el tren,
M’acabo de llegir el llibret que acompanya el darrer disc dels Obrint Pas, Coratge, i encara estic trasbalsat. No sé si entre el disc i els textos, lletres de les cançons i escrits que amigues i amics han escrit per al llibret, estem davant del millor disc del país, de les millors lletres, de la