L'Aleix a ca la Toca
Al Lluçanès a recer de cap malastre
Dissabte, a les 10 del matí, vaig agafar el Talgo a l’estació del Nord de València, un espai incomparable on gaudir de les sensacions més notables d’aquesta aventura romàntica que és viatjar en tren -tot i que la RENFE s’encabroni a fer com menys romàntic millor qualsevol viatge.
Amb uns minuts de retard, arribà el tren, ben ple, i vam iniciar la ruta cap a Barcelona. Per davant, quatre hores i uns minuts per descansar -havia dormit poc darrera d’una guitarrà nocturna pels carrers d’Alcàsser, una experiència extraordinària de la mà de Josep Vicent Frechina, qui m’ho proposà, i Jacint Hernàndez, l’ànima de la nit, qui l’invità-, per mirar per la finestra, per llegir, per contemplar la gent i escoltar-la, per adormir-me…
I així passà l’estona. En sortir de l’estació de València, havia sentit, i per culpa de l’accent escoltat, una veu de dona que per la megafonia del tren donava informacions, instruccions i avisava en un català macarrònic, podria ser valencià des d’una persona espanyola o francesa o…
La resta del viatge, després de la informació de la propera estació en el dominant espanyol, venia una veu masculina entusiasta qui saludava el personal i avisava de la propera estació en un correcte català valencià. I així seguírem fins que la frontera autonòmica -i ells, els espanyols, que diuen estar contra les fronteres, els molt mentiders!- esdevingué frontera dialectal, això sí, ben oficial. De cop, el complement de la veu espanyola, va canviar. Un altre home, ara català catalunyès, en varietat “central”, avisava de les estacions a l’Ebre, al Camp i a Barcelona. A la Renfe li és igual l’accent i el territori, allò que li importa és deixar clar que esquarterar la llengua, la identitat, el país forma part de la seva funció d’eina colonial al servei de l’imperi. La gent que anàvem en el tren ja sabíem què parlàvem i no necessitàvem traductor o adaptador. Per què la Renfe sí? Més valdria que haguessin canviat el missatge perquè ara, amb les obres que impedeixen anar a Barcelona-Sants i et porten a la l’estació de França -una sort per acabar el viatge al mateix nivell de l’inici a València-, encara ens van dir que la “pròxima estació, Barcelona-Sants”. Si que n’estan de perduts, aquests espanyols!
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
No trobo malament que els de la RENFE facin servir les diferentes varietats del català, ans al contrari. Si utilitzesin solament l’espanyol, llavors no em semblaria bé. Molt d’acord amb el què diu vostè de la manca d’informació en referència a les obres.
Atentament