L'Aleix a ca la Toca

Divendres passat, dissabte de fet, donat que ja passaven de les 12 de la nit, la Fira Mediterrània de Manresa ens oferí, com un regal dedicat, una de les grans propostes d’aquesta 14a Fira. El músic, cantant i autor de Puerto de Santa Maria, Javier Ruibal, se’ns presentava, mà a la guitarra, pintxo i sorneguer, per desgranar, acurat i sorprenent, un repertori carregat de les icones que fan de Ruibal un personatge gairebé incomparable, en la forma i en el fons.
Amb la vista posada en la singular habitació de l’entranyable Pensión Triana, Ruibal anà vestint la nit, i l’escenari, de la seva única i sublim poesia de la intensa realitat que fa del cor, la boca, el desig i les aromes i els colors, un terreny de joc amarat de llum d’ultramar, entrant per carrerons, platges, places i espigons, on l’amor apassionat i la convicció de la dignitat, es viu portes enfora i batecs endins, perfumat de flors i beuratges que trasbalsen qualsevol raó que es pretengui segura.
Acompanyat per dos grans músics, al piano Iñaki Salvador i a la bateria Javi Ruibal, son fill, ironitzant sobre fires i horaris, feines i vividors i gaudint d’una nit entre amics lliurats a la bellesa equilibrada i desfermada que desprèn, que dibuixa, que inspira, que explica i regala aquest andalús que navega entre l’estret i el Carib, seduït per la força dels cossos ennegrits pel sol, la feina o la natura i que fa de cada cançó una esclatant declaració de principis vitals.
Al llarg de la nit, des del triangle sonor gairebé perfecte que se’ns proposava des de l’escenari, la veu i el posat de Javier Ruibal ens feien anar entrant en un món de plaers i sentiments, pregons, humans, a peu de plaça, de bar, de port que feia de l’indret, el Kursaal, un petit paradís per viure sempre en el record i d’on sortir amb tota la potència, alegre i viscuda, que trasllada un cantant, un músic que sembla difícil d’entendre que no tingui un més gran reconeixement, però que sempre, en cada concert, s’endú la satisfacció incomparable dels qui ens sentim travessats per un calfred desbordant, com un desfermat carnaval, com la potència del combat en qualsevol de les almadraves de la costa entre les tonyines, els pescadors o la crisi del turista, o com el joc de la puta i la ramoneta entre el contraban i els guripes se segueix perllongant en temps de control invisible, o la lluita per sobreviure amb el cante per alè, per vestit o per follia, des dels barris i els gratacels de Manhatan
Una nit de luxe, un racó de Cádiz, potser la Caleta, potser la Plaza de las Flores, potser el Mercat, potser la badia on hi fan cap la ciutat, o San Fernando o Puerto… a Manresa. I la noche a fuera.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!