visca l’ovidi, l’amor i l’odi social.
L'Aleix a ca la Toca
Al Lluçanès a recer de cap malastre
Difícil millorar una referència com aquesta carta oberta de Feliu Ventura. Un joc de mots, d’idees, de presències i compromisos, de lluita i esperança, crit únic el d’Ovidi.
Amb ell vam descobrir tantes coses, i ens sentim vius amb elles. Des d’aquell Poliorama on Salvat Papasseit s’instal·là dins del meu món, o que jo em vaig adonar que hi era, fins a la sala de les columnes del Casino de Vic on Toti Soler i Ester Formosa ens mostraven l’Ovidi entre llàgrimes i batecs, passant per desenes d’instants viscuts, moments compartits i una vida plena on l’Ovidi hi serà sempre. Potser hauria fet 70 anys i més que n’hauria fet si fos viu, però me l’enduc agut, bellugadís, seriós i enèrgic, càlid i intel·ligent. I seguirem passejant pel país fins a la llibertat.
Amb ell vam descobrir tantes coses, i ens sentim vius amb elles. Des d’aquell Poliorama on Salvat Papasseit s’instal·là dins del meu món, o que jo em vaig adonar que hi era, fins a la sala de les columnes del Casino de Vic on Toti Soler i Ester Formosa ens mostraven l’Ovidi entre llàgrimes i batecs, passant per desenes d’instants viscuts, moments compartits i una vida plena on l’Ovidi hi serà sempre. Potser hauria fet 70 anys i més que n’hauria fet si fos viu, però me l’enduc agut, bellugadís, seriós i enèrgic, càlid i intel·ligent. I seguirem passejant pel país fins a la llibertat.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!