L'Aleix a ca la Toca
Al Lluçanès a recer de cap malastre
La gent de Llibertat.cat, que han canviat el seu web i han lliurat uns premis/reconeixements a trajectòries independentistes, tot amb motiu dels 5 anys del portal, crec que l’han encertat de ple en el guardó per a Toni Cucarella. I no és que la resta no en siguin mereixedors, que també.
Toni Cucarella crec que no es mereix el premi com a valencià, ni com a valencià independentista, ni com a valencià resistent. Se’l mereix com a veí dels Països Catalans compromès, amb normalitat, en la lluita per la seva independència. I ho vull remarcar, perquè habitualment -gairebé m’atreviria a dir que sempre- l’essència patriòtica catalunyesa pensa, parla i reconeix la tasca d’algú de fora de la Catalunya estricta, sobretot si és del País Valencià, com una mena de superheroi que s’enfronta titànicament a totes les maleses del món i se l’entronitza com si fos alguna mena d’ésser d’una altra galàxia. Una manera de situar aquella part del país com una cosa a part, gairebé impossible, fet que justifica totes les renúncies i excuses sobre ritmes i altres galindaines. El Toni és, precisament, un militant de la causa nacional des de la normalitat/anormalitat que viu un país esquarterat per estats, comunitats autònomes, departaments i províncies que res tenen a veure amb els Països Catalans. I és des d’aquesta normalitat que cal encarar el dia a dia. Els seus dos darrers apunts al blog en són una mostra molt precisa, una referència fonamental. Enhorabona Toni.
Toni Cucarella crec que no es mereix el premi com a valencià, ni com a valencià independentista, ni com a valencià resistent. Se’l mereix com a veí dels Països Catalans compromès, amb normalitat, en la lluita per la seva independència. I ho vull remarcar, perquè habitualment -gairebé m’atreviria a dir que sempre- l’essència patriòtica catalunyesa pensa, parla i reconeix la tasca d’algú de fora de la Catalunya estricta, sobretot si és del País Valencià, com una mena de superheroi que s’enfronta titànicament a totes les maleses del món i se l’entronitza com si fos alguna mena d’ésser d’una altra galàxia. Una manera de situar aquella part del país com una cosa a part, gairebé impossible, fet que justifica totes les renúncies i excuses sobre ritmes i altres galindaines. El Toni és, precisament, un militant de la causa nacional des de la normalitat/anormalitat que viu un país esquarterat per estats, comunitats autònomes, departaments i províncies que res tenen a veure amb els Països Catalans. I és des d’aquesta normalitat que cal encarar el dia a dia. Els seus dos darrers apunts al blog en són una mostra molt precisa, una referència fonamental. Enhorabona Toni.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
El dia que descobrisquen que el catalanisme actual és el fill bord d’una Renaixença dinoucentista proespañolista i encaixista en el pensament intel·lectual de la formació d’un nacionalisme d’Estat colonitzant, començarem a estar tocar de la llibertat.
PS: el corol·lari és el tractament com aliè de tot allò que no hi passe entre els túnels de Vallvidrera i la mar.
Per arribar a una majòria d’edat i adonar-nos que l’autonomia que ens cal, és la de Portugal en el nou marc europeu.