Ara, que vivim temps de despotisme, de mentides, de menyspreu a les persones i les idees, els blogs representen un espai per airejar pensaments, sentiments i tota mena de propostes per contrastar. Aquests 6 anys han estat una experiència única de la mà de Vilaweb, l’espai on el país és fa visible cada dia. Un espai de comunicació i contacte, un espai de tranquil·litat i de creixement.
Fa temps que circulen rumors sobre la fi del sentit dels blogs, sobre la seva reducció en el món de les xarxes… Crec que qui diu això nio té una visió real del fet. És cert que gent que obrí blogs fa uns anys els ha tancat per obrir espais al facebook o per fer més via amb el twitter. Però també n’hi ha que hem après les virtuts de cada cosa i hem tendit a compartir espais i funcions. En el meu cas al twitter, un espai que em permet una immediatesa i un contacte informatiu important. El blog, però, continua sent el germà gran, allò on hi poses les coses de fons, on concentres les teves anàlisis, les teves reflexions, les teves argumentacions, i a més, les pots fer córrer, un cop fet, a través del twitter. Brutal!
6 anys de blog i al voltant d’1 al twitter em donen una gran dimensió de tot plegat. I així espero continuar per molt de temps.
Una abraçada sincera a qui l’heu llegit, el llegiu o potser el llegireu, als qui hi aporteu reflexions o propostes i als qui el considereu.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
I a qui li faça ràbia que rosegue ferro!
Salut i Països Catalans!