Pere Meroño

. Editorial. L’entelèquia de la cultura. En els darrers anys, hem aconseguit una continuïtat que la cultura catalana no havia tingut mai en l’època contemporània. La consciència de la seva fragilitat, i de l’escassetat de recursos, ens obliga a moure’ns, a acceptar la necessitat de determinats canvis, però amb ens convida a rebel·lar-nos contra l’ofec.

. El jueu que interpel·la. (Tony Judt) La Magrana publica les memòries intel·lectuals de Tony Judt, Pensar el segle XX, en conversa amb Timothy Snyder. Us n’oferim un fragment del primer capítol.

. L’esquerra valenciana del declivi a la recomposició. (Jordi Muñoz). La crisi del socialisme valencià és total, abasta totes les dimensions.

. Menéndez Pelayo i Catalunya. (Mario Crespo López). Menéndez Pelayo no havia estat, com altres autors “castellans”, un escriptor aliè a la realitat catalana: hi havia viscut, n’havia après la llengua, hi havia entaulat amistats entranyables.

. De la Marca hispànica a la catalana. (Mary Ann Newman). Abans el “New York Times” es feia un embolic per explicar què era Catalunya. Ara dóna per sentat que els seus lectors sabran què és Catalonia i Catalan. I ara que ho sabem, les notícies no són totes de color de rosa. Però no és dolent, això.

. Jordi Castellanos. La literatura com a investigació permanent. (Josep M. Muñoz). “Estic absolutament convençut que hi havia una diferencia social, dintre de la gent polititzada, entre aquells que militaven al PSUC i els altres, que n’estàvem una mica marginats”.

. Abdon Terrades i els primers moviments democràtics. (Jaume Guillamet). El primer republicanisme és un moviment popular, format per petits professionals i comerciants, menestrals, artesans i treballadors, amb la simpatia de sectors de la classe mitjana que es diuen simplement demòcrates.

. La Barcelona metropolitana sota l’escàner social. (Xavier Casals). En termes globals, el protagonisme de la classe treballadora ha minvat d’ençà la fi de la Transició i la seva generació actual adopta actituds conservadores, tot i que s’adverteix una radicalització en dues direccions. Un sector tendeix a assumir posicions ultradretanes i es posiciona a la defensiva davant fets com la immigració. No obstant això, un altre sector sembla radicalitzar-se cap a l’esquerra, com testimoniaria el moviment dels “indignats”.

. Narrar el to d’una època. (Lluís Muntada). La hibridació entre els recursos de la ficció i l’exposició radical de la realitat fan que l’obra de Jordi Coca, per dir-ho a la manera de Vargas Llosa, sigui una encomiable “mentida vertadera” sobre l’època contemporània.

 . L’Avenç. Número 379. Maig 2012. 5’95 euros. 72 planes. Edita L’Avenç – La Magrana. Barcelona.

http://twitter.com/perermerono

CANIGÓ, setmanari independent dels Països Catalans