Pere Meroño
Diari d'un eurocomunista del #PSUC
Barcelona es va sumar, a principi del segle XX, a la voluntat d’atreure turisme com una forma de projectar-se cap a Europa, un fenomen que era entès per les elits del moment com una manifestació de la modernitat. L’entrevista d’aquest mes és amb el politòleg i historiador Isidre Molas, fundador als anys seixanta del Front Obrer de Catalunya (FOC), fet que el va portar a la presó, i posteriorment del Partit dels Socialistes de Catalunya. En l’apartat literari, recuperem un vell text de Prudenci Bertrana, a més de les col·laboracions habituals de Vicenç Pagès Jordà, Simona Škrabec i Jaume Subirana. Imma Merino revisita la figura del cineasta grec Theo Angelopoulos, desaparegut a principi d’any. I Jordi Puntí retorna, trenta anys després, a les tesis de Neil Postman sobre la desaparició de la infantesa (…)
. Editorial: La moralitat de la crisi. L’èmfasi obstinat que Europa està posant en l’austeritat és el resultat d’un mal diagnòstic dels seus problemes. No hi ha exemples de grans economies –i Europa és la més gran del món- que s’hagin recuperat amb austeritat. El dolor que pateixen els seus pobres i els seus joves és innecessari. Però existeixen alternatives.
. La indignació populista. (Gentil Puig i Moreno). El nou FN de Marine Le Pen es fa ara portaveu de tots aquells sectors socials angoixats per la descomposició de la representació que tenien de França. Una França que no correspon en res a l’actual.
. L’estat (català) i el català. (Albert Branchadell). Les principals amenaces que pesen sobre el català no vénen de la pertinença de Catalunya a Espanya, sinó de factors demogràfics i de normes d’ús arrelades que sobreviuran a la secessió.
. Els espertinars. (Joan-Daniel Bezsonoff). Quan era petit, m’agradava molt espertinar. En aquell temps no sabia que els altres catalans en deien “berenar” i que aquest verb tan nostre derivava de “vespertinar”.
. Entrevista: Isidre Molas. El socialisme humanista. (Josep M. Muñoz). Amb en Pallach coincidíem en la necessitat de crear un gran espai socialista, però ell creia que el PSC havia de bascular sobre el centre, i nosaltres pensàvem que s’havia de construir des de l’esquerra.
. L’invent de la destinació. Polítiques turístiques a la Barcelona de principi del segle XX. (Saida Palou Rubio). El programa noucentista destacava la importància de la bellesa a l’espai públic, i la monumentalització i l’arquitectura esdevenien els mitjans per a la transformació estètica i moral de la metròpoli.
. Quan érem aliadòfils. (Joan Safont). La revista Ibèria (1915-1918) i la seva influència en la premsa, la política i la cultura catalanes. El republicanisme catalanista serà decididament aliadòfil. De les seves files sortiran alguns dels homes d’Ibèria com Antoni Rovira i Virgili, Claudi Ametlla, Màrius Aguilar o Amadeu Hurtado.
. Cinc minuts abans d’un pogrom. (Simona Skrabec). Josep Roth és llegit sovint com si les seves descripcions fossin un simple reflex del món en el qual va viure –una nostàlgia fàcil de compartir, indolora i amable. Els autors com ell o com Stefan Zweig sembla que ofereixen respostes per a un problema ocult, però tanmateix roent: la pèrdua de la identitat i l’assimilació (“Job. Història d’un home senzill”).
. Els nens del Sud. (Vicenç Pagès Jordà). “La nit del caçador” de David Grubb, ara traduïda, és inseparable de la versió cinematogràfica que en va fer Charles Laughton amb Robert Mitchum com a protagonista.
. L’Avenç. Número 380. Juny 2012. 5’95 euros. 72 planes. Edita L’Avenç – La Magrana. Barcelona.
http://twitter.com/perermerono
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
que uns van de visita a l’infern
i veu discoteques, llums, bona marxa i diversió …
van de visita el cel
tots els sants de blanc, vida contemplantiva, …
el cel sembla molt aburrit tot plegat
Veun preferible demanar anar a l’infern
i quan arriba veu el dimoni
donant ordres sense parar
a uns porteu més llenya,
als altres tireu més llenya al foc sense parar.
I un diu però no deies que era més divertit l’infern.
Sí però no és el mateix anar de turista a l’infern
que vindre d’immigrant.
Al països que aposten tindre
una forta dependència turística
son en general menys desenvolupats
tendència a una major des-estructuració
exposats a una crisi major i economia submergida
i viure amb molta més precarietat
i dependències més cojunturals