Pere Meroño
Diari d'un eurocomunista del #PSUC
L’oblit de la història ha estat i és un dels factors fonamentals a l’hora d’explicar tant les causes de la crisi econòmica present com les dificultats que té Europa, amb la política d’austeritat imposada, per sortir-ne. Aquesta és una de les afirmacions més importants que fa l’economista Antón Costas, catedràtic de la Universitat de Barcelona, en l’entrevista d’aquest mes, on explica amb una ben elaborada argumentació els orígens de la recessió actual i les sortides. L’escriptor Julian Barnes, arran de la “Dama de Ferro”, el biopic que li ha estat dedicat, retorna a la figura de Margaret Thatcher. En les seccions habituals, Genís Barnosell ressenya el darrer llibre de Josep Fontana, Imma Merino l’adaptació cinematogràfica d’”El coronel Chabert” i Marc Andreu critica l’ús del context històric en algunes novel·les catalanes recents (…)
. Editorial. Sang, suor i… justícia. Si quan va començar la crisi se’ns va dir que calia rescatar els bancs perquè eren “massa grossos per deixar-los caure”, ¿fins on caldrà que arribi l’atur, en nombre de milions i milions de persones que estan pagant els excessos de l’economia financera, perquè sigui “massa gros per deixar-lo seguir”? ¿Sabran, els polítics europeus, escoltar les lliçons de la història?
. Qui va vèncer? Ara i aquí!. Marc Andreu. Quan del desafiament literari se salta al debat polític i social com fa Lluís Llach amb una novel·la de memòria, on la interpretació històrica és sempre molt més que context, són imperdonables els tòpics i les errades.
. El català a l’ensenyament. Albert Fabà. Quedem en mans d’un Tribunal Suprem que si alguna cosa ha evidenciat és una manca total de rigor jurisprudencial i una animadversió manifesta cap al sistema d’ensenyament lingüístic de Catalunya.
. Amb H.P. Lovecraft a Prospect Terrace. Jaume Subirana. Miro al voltant i som a Providence, però som i no som ja a la tardor, som i no som ara o llavors. I el fil que tot ho cus té un tacte fi com de memòria, amb noms i imatges i llocs i personatges fent-hi de botons.
. Antón Costas. Contra la desigualtat. Josep M. Muñoz. Un aspecte tremend d’aquesta nova cultura financera dels anys vuitanta i noranta és la idea que tot s’hi val: que no hi ha límits al comportament ètic, que tot s’hi val en funció del que diu el mercat.
. El silenci dels homes. Vicenç Pagès Jordà. “Llauners” es pot llegir com u elogi de la ciència i la tecnologia, però també accepta lectures transcendents. Sigui com sigui, és la novel·la menys sentimental que hem llegit en els últims any: no hi ha marge per a les manifestacions immaterials, per als desitjos, les emocions. Tan sols som cossos, cilindres, rodetes que giren fins que se’ls acaba la corda. Si hi ha algun altre element, l’autor –coherent amb els personatges i amb la línia narrativa que segueix- l’omet.
. Entrar al paisatge com en un mirall. Simona Skrabec. Si hem de poder imaginar, un país en la seva presència, necessitem narradors capaços de descriure’l. Francesc Serés en els seus trenta relats desunits uneix conscientment una regió amb una altra i dibuixa un espai cohesionat i connectat, nacionalment imaginable.
. L’amic americà. Genís Barnosell. Armat amb un enorme cúmul de referències, Fontana emprèn la tasca d’explicar dinàmiques històriques de la segona meitat del segle XX i fins avui per donar resposta una pregunta fonamental: com i per què es van frustrar les promeses dels vencedors de la 2a Guerra Mundial, que afirmaven que s’obria una era de pau, democràcia i de prosperitat global
. L’Avenç. Número 378. Abril 2012. 5’95 euros. 72 planes. Edita L’Avenç – La Magrana. Barcelona.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!