Pere Meroño
Diari d'un eurocomunista del #PSUC
La transició democràtica a Espanya no pot ser analitzada en termes de blanc o negre, perquè la realitat és plena de grisos. Però en el moment present convé –com fa Jordi Borja en l’article que obre aquest número– avaluar-ne els costos i els beneficis, i destacar-ne les ocasions perdudes de ruptura i de condemna del règim franquista. L’entrevista amb l’historiador Jordi Casassas, també té en el llegat de la dictadura un dels fils conductors. Genís Barnosell ressenya publicacions recents sobre la qüestió de l’estat i de la nació dels espanyols. Jaume Guillamet rellegeix els obituaris que la premsa britànica dedicà a la mort de Franco. Enric Garcia i Olga López ens parlen de la redescoberta de les Drassanes de Barcelona, després d’anys d’estudis i d’excavacions (…)
. Editorial: Les oportunitat perdudes. Ara que celebrem el cinquantenari de “Nosaltres els valencians”, i en què és fàcil assenyalar allò en que Fuster es va equivocar, potser seria el moment de començar a capgirar la perspectiva, i pensar allò en què Fuster la va encertat. Perquè, al capdavall, el fracàs de Fuster ha estat el nostre fracàs.
. Franco, “Un dictador molt curt de talla”. Jaume Guillamet. Als diaris britànics, el to dels obituaris no pot ser positiu per a “l’últim dels dictadors feixistes que van portar el món a la guerra i a la misèria”, segons The Guardian”.
. Entrevista. Jordi Casassas. El llegat d’una dictadura. Josep M. Muñoz. Del meu pare, vell comunista de pedra picada, vaig aprendre les conviccions marxistes més arrelades, l’honradesa personal, l’humanisme, la dialèctica i el valor de la cultura.
. Les Transicions democràtiques (1972-1982) una conquesta ambigua. Jordi Borja. Cal constatar críticament que, després del fracassat cop d’Estat, amb circumstàncies més favorables, no es recuperés la voluntat rupturista respecte a l’herència del franquisme.
. Les Drassanes Reials de Barcelona, redescobertes. Enric García Domingo i Olga López Miguel. Les excavacions arqueològiques no només han posat al descobert una necròpolis romana, sinó que han permès sobretot revisar la cronologia de la construcció de l’edifici actual.
. La regla àurea de la literatura. Lluís Muntada. Aquesta comicitat de teatrí indica que l’autor –Jordi Nopca- desestima ja d’entrada la versemblança. Els rèdits d’aquesta elecció són quantiosos i s’adapten a les exigències d’una novel·la que opera en l’ordre de la teoria literària.
. Gogol o la llibertat del narrador. Vicenç Pagès Jordà. Es reedita “Les ànimes mortes”, una de les obres cabdals de la literatura russa, precursora de Dostoievski i Tolstoi.
. Recrear una època. Redacció. Enciclopèdia Catalana, culmina la publicació d’”Un segle d’història de Catalunya en fotografies”, dirigida per Manel Risques.
. L’Avenç. Número 381. Juliol/Agost. 2012. 5’95 euros. 80 planes. Edita L’Avenç – La Magrana. Barcelona.
http://twitter.com/perermerono
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!