Pere Meroño

. Editorial. La crisi i els contes de fades. “L’euro és utilitzat per Alemanya com un instrument de dominació quasi neocolonial”, sosté Antón Costas. I recorda que el problema no són els “mercats”, sinó una política “errònia, interessada i basada en tòpics”.

. Félix Fénéon o l’el·lipsi subversiva. Joan-Lluís Lluís. Joan Lluís-Lluís tradueix del francès les “Notícies de tres ratlles”.

. Els límits de la solidaritat territorial a Alemanya. Klaus-Jürgen Nagel. Cal recordar que el federalisme alemany és essencialment cooperatiu. La constitució obliga el legislador federal a assegurar que les diferències en la capacitat financera dels Länder s’equilibrin.

. Capçal i nínxol d’Estellés. Jaume Subirana. Tenim l’Estellés de la ciutat de València: el que hi viu i hi treballa. El que parla, a “Coral romput”, dels espais físics de la pròpia memòria lligats a la ciutat. Es l’espai de la feina com a periodista i el lloc on s’instal·la a viure amb la seva dona, i on neix i mor, el 1956, la seva primera filla.

. Entrevista. Salvador Giner. El sociòleg noucentista. Josep M. Muñoz. Vaig fundar el partit comunista a la Universitat de Barcelona, juntament amb Luis Goytisolo, Joaquim Jordà i Octavi Pellissa. Al cap d’uns mesos, en Manuel Sacristán me’n va expulsar, a causa de les meves “vel·leïtats liberals”.

. Pere Calders. Una poètica irònica per a un segle desolat. Carme Gregori Soldevila. Calders va optar per la ironia com a mitjà per a escapar de la pesantor i de l’opacitat d’un món tràgic i grotesc, sense que això signifiqués renunciar a la reflexió, sinó més aviat al contrari.

. (G) Local i nacional. Xavier Ferré Trill. Culmina la publicació, en sis volums, d’una nova història de la ciutat de Tarragona, des de la prehistòria fins al segle XXI, dirigida per Montserrat Duch.

. Wakefield, Bartleby, Stoner. Vicenç Pagès Jordà. Ignorat durant dècades, es tradueix un llibre de culte, la biografia d’algú que sempre va dur un vestit equivocat.

. Pobres i rics al món: explicant la “gran divergència”. Genís Barnosell. Els mercats són els grans protagonistes de l’explicació. Ni el colonialisme ni l’explotació, ni la cultura, , hi tenen un gran paper, i l’adequació de les institucions només una mica. Però que ningú no esperi explicacions simplistes ni acrítiques lloances del lliure mercat. El llibre se sosté sobre una impressionant recerca factual i sobre el contrast constant entre teoria i observació. Al final, l’estat reapareix per sorpresa.

. Homenatge a Beethoven. Joaquim Rabaseda. La intenció d’Evarist Arnús, el promotor de la Sala Beethoven, fou dotar la ciutat d’un auditori que programés música simfònica, propi d’una metròpolis contemporània. Per solemnitzar la seva voluntat, va contractar diversos instrumentistes estrangers i va crear una orquestra de més de cent música per a la cerimònia d’obertura.

. Una cadena de records. Jordi Puntí. El Chrysler Building de Nova York, “Els emigrats” de W.G. Sebald, tres mesos a la ciutat dels gratacels, i el Demolition Derby, són temes abordats en aquest article mensual de l’escriptor osonenc.

. L’Avenç. Número 382. Setembre. 2012. 5’95 euros. 72 planes. Edita L’Avenç SL. Barcelona.

  http://twitter.com/perermerono

CANIGÓ, setmanari independent dels Països Catalans