Màgia per tot, màgia clàssica –coloms i manipulació d’objectes, màgia amb canvis de vestuari, xous, màgia amb aparicions i desaparicions; màgia arreu i de la bona. Gràcies a Li-Chang (…) Notícia http://twitter.com/perermerono CANIGÓ, setmanari independent dels Països Catalans
¿No us ha passat mai que, en un lloc públic, us és familiar una cara, un rostre? A mi em va passar ahir vespre. Al metro. Línia violeta. Barcelona sûr mer. Alt. Un xic encorbat –talment el seu pare-. Gest sorrut. Llegint. Feia més de tres dècades que no el veia. A en Carlos (…)
Victòria al meu barri, a Badalona, amb un 35% dels vots, primera força a un gran nombre de seccions censals obreres i populars, també a d’altres de benestants. És clar que el jugador de bàsquet professional Xavier García Albiol ha guanyat el partit. Victòria de qui? victòria de la democràcia (…) La recepta dels nous populismes
Baixo al metro, la nova de trinca línia 10 –sense conductors, automàtica. Veig que les forces vives del barri, ai, no se n’han sortit amb el bateig de l’estació amb el gloriós nom del “Che Guevara” -encara recordo quan llegia, de ganàpia, el seu llibre sobre la guerra de guerrilles, o aquella monumental biografia, o
“Según me cuentan, el primer alcalde democrático de Badalona, el comunista Màrius Díaz, [en la foto, el más alto] a poco de sentarse en el cargo, recibió la visita de un ejemplar empresario interesado en las obras, los servicios y las licencias municipales. El susodicho puso a la vista del alcalde un maletín repleto de
Feia vint anys que no hi passejava per aquests verals. El cel és cobert i un xic amenaçador, bufa el vent i la mar és lleugerament picada. Hi ha poca gent voltant per la sorra, per bé que molta, com tots els caps de setmana, pel passeig marítim. L’antiga divisió entre platja civil i platja
En Kocsis, al costat de Ladislau Kubala, i Férenc Puskas, va fer part del trident de la llegendària Selecció Hongaresa de Futbol durant els anys 50. Era un gran davanter i rebia el sobrenom de “cap d’or” per la seva extraordinària traça de rematar amb el cap. Quan la revolució hongaresa contra el règim de
Ell sí que n’era, no hi havia cap dubte, un formidable culer. Això, però, va ser després. Abans de res, havia estat, i encara ho era, un extraordinari nedador. De ben jovenet, al seu barri del Raval, veïns i coneguts li llençaven monedes a les ennegrides i olioses aigües del port barceloní. Ell, ràpid i
En un cèntric espai situat entre el barri del Congrés i el de la Salut, a Badalona, un sector de ciutadans i ciutadanes, pertanyents al col·lectiu pakistanès, s’ha fet seu un lloc abans poc utilitzat per el veïnat (…) Podríem dir que és una plaça que es troba a l’avinguda d’Alfons XIII, quan comença el
De menut vaig veure com l’alçaven, primer en forma de scalextric, després de mur que, talment una serp, esdevé barrera infranquejable. Mur que separa, trenca, esqueixa, segrega, aïlla, esmicola. Hi passava i hi passa, la gran i veloç via, a tocar del meu barri del Congrés, a Badalona. L’autopista uneix el cap i casal amb
Ha estat una sorpresa; una veritable descoberta. En hores vesprals, quan el sol s’hi està per casa amb bata i sabatilles i, encabat, s’allita, i la calor minva, un bon grapat de bona gent -proletària, obrera, de feina precària o inconeguda- pren seient o tira amunt o tira avall, a tocar del meu barri, tot
Enorme exposició, de, cosa gens ni mica habitual, gran i profund alè social sobre un fenomen produït durant els anys 80 a les principals conurbacions obreres – Badalona, Santa Coloma de Gramenet, Cornellà de Llobregat, d’aquest país i del del costat, amb profusió de fotografies, films, còmics, cançons, d’una gent i d’uns barris a la
La meva afecció per l’arqueologia va començar amb un programa de TVE, els anys seixanta, titulat “Misión Rescate”. Després hi seguiren col·laboracions amb el servei d’excavacions arqueològiques del Museu de Badalona, Can Sentromà, Can Butinyà … (…) “Misión Rescate” fou, per mi, una descoberta. Un programa organitzat a l’entorn de troballes i conformat per una
Centre d’Atenció Primària El Gorg. Barri de Sant Roc. Badalona. Assumpte lingüístic (…) Ma filla de 4 anys i un servidor som per complimentar un tràmit burocràtic. Un avi, a la sala d’espera, segueix les evolucions de la menuda. Ell li fa un comentari humorístic, en castellà, i ella li contesta en català –el castellà
Sant Roc (Badalona). Baixo a la parada de metro. Línia violeta. Sense dinar. Vaig a un bar Kebab del barri –prototipus del suburbi, el de més població gitana de Catalunya- (…) Bar regentat per pakis. Clientela multiètnica: gitanos; negres; llatins; catalans. Demano un entrepà de pollastre. Hi ha merder: uns gitanos li aixequen la camisa