Julià de Jòdar. Sábado 13. Los partidarios de Guanyem Badalona en Comú (17,51% de votos), PSC (14,09%), ERC (10,98%), CiU (7,94%) e ICV-EUiA (6,68%) ocupan las tres cuartas partes hábiles de la plaza de la Vila. Gente de cualquier edad y distintas lenguas. Una bandera republicana y una gitana; una pancarta de Sant Roc; dos
Badalona es un caso muy especial. Es la única gran ciudad catalana que habrá sido gobernada en los últimos treinta y cinco años por casi todos los partidos políticos de cierta relevancia. Comunistas (ortodoxos y heterodoxos), socialistas, convergentes, independentistas de ERC, populares y la ‘nueva’ izquierda se habrán alternado en el gobierno municipal –en solitario
Javier Torres / Diari de Badalona. “El Partit Popular es va imposar el passat diumenge a 30 barris de la ciutat -alguns d’ells agrupats en una mateixa zona electoral, com ara Canyadó, Manresà i Guixeres-. En alguns de forma més folgada i en altres més ajustada. La victòria va ser clara, això sí, al districte
Abans d’explicar-me, vull dir dues coses; primera, trobo capital pel futur de #Badalona que desxifrem les claus del “sistema Albiol” –altrament el veurem, els veurem tornar; segona, no disposo de dades territorials de les eleccions a la tercera ciutat de Catalunya, ni tampoc de transferències de vots entre els partits (…) Per què Albiol no
Badalona lleva ya cuatro años bajo la batuta del Partido Popular. Y a la ciudad, amén de la obsesión por los inmigrantes, por dividir y enfrentar a la sociedad badalonesa, no se le conocen otras ideas y proyectos de autentico calado e importancia. Más aún, bajo la losa que representa el partido de Rajoy, Badalona
Suposem que treuen representació al consistori badaloní Guanyem, ERC …, PP, C’s, ICV-EUiA, CiU, i PSC (…) Suposem que tot i guanyar clarament Albiol, el PP i C’S no sumen. Tots, tret dels dos darrers, abonarien un govern d’unitat? N’hi hauria prou amb una majoria d’esquerres, per governar la 3a ciutat de Catalunya? Quina seria
Fa anys que segueixo la gènesi i l’evolució de les organitzacions de dreta radical, bé siguin feixistes, post-feixistes, nacionalistes o d’altra mena. Unes organitzacions que han sabut “llegir” millor que les esquerres –pràcticament desaparegudes o “venudes” al sistema- la nova realitat eminentment espoliadora, reapropiadora, del neoliberalisme que patim, i el d’unes societats que, francament, hi
Les plataformes polítiques Guanyem Badalona i Per Guanyar Badalona sumaran esforços en una candidatura unitària per concórrer a les municipals. Així ho van decidir dijous al vespre les comissions de confluències d’ambdós col·lectius després d’arribar a un acord (…) + info http://twitter.com/perermerono CANIGÓ, setmanari independent dels Països Catalans BRAUN, memòries d’una fàbrica / BRAUN, memorias de una
A alguien puede que se le antoje que escribir sobre la inmigración es asunto manido, trasnochado, incluso pueril… Allá él. Sin embargo, para otros, es una cuestión de gran relevancia dado que hablamos de un país, Catalunya, que siempre ha permanecido abierto a lacincorporación de gentes de toda procedencia, lengua y color (…) Puede afirmarse,
En realitat, al PP li vam deixar fàcil. N’ha tingut prou a aprofitar un cicle global que ha afectat arreu la credibilitat i l’arrelament de les socialdemocràcies a les grans ciutats; i en clau local, només ha hagut d’ocupar les estances que tots plegats havíem deixat desateses (…) Article d’Oriol Lladó http://twitter.com/perermerono CANIGÓ, setmanari independent
Home d’extraordinària cultura general, amant de fer llargues disquisions i soliloquis, en Juanito (com ell mateix s’anomenava) ha estat un polític excepcional, malgrat les ombres que l’han envoltat (on s’ha barrejat una mica de tot sense que ningú n’hagi explicat res ) i de les quals, per respecte al finat, avui no toca parlar-ne per
Des d’ara mateix sóc el candidat a les eleccions del 2015. Gràcies per el vostre recolzament (…) Notícia http://twitter.com/perermerono CANIGÓ, setmanari independent dels Països Catalans
La crisis ha llegado aquí para recordar que la luz al final del túnel es otro tren que viene de frente (…) Artículo de Javier Pérez Andújar http://twitter.com/perermerono CANIGÓ, setmanari independent dels Països Catalans
Durant el segle XIX i els primers anys del XX, la preparació dels difunts, el seu comiat social i la vivència i percepció de la mort comportaven una sèrie de rituals i protocols que, en bona mesura, han canviat i que, en alguns casos, vistos des del segle XXI, fins i tot poden resultat sorprenents.
… Todo este paisaje dibuja una sombría, becqueriana tarde de noviembre en una ciudad que empezó la democracia con un alcalde comunista y la ha acabado (porque, señores, esto ya se ha acabado en todas partes), con un alcalde xenófobo del Partido Popular (aupado con el silencio administrativo de Convergència). Una ciudad dormitorio de camas