Pere Meroño
Diari d'un eurocomunista del #PSUC
Sant Roc (Badalona). Baixo a la parada de metro. Línia violeta. Sense dinar. Vaig a un bar Kebab del barri –prototipus del suburbi, el de més població gitana de Catalunya- (…)
Bar regentat per pakis. Clientela multiètnica: gitanos; negres; llatins; catalans. Demano un entrepà de pollastre. Hi ha merder: uns gitanos li aixequen la camisa al pakis de la barra. Mentrestant, un altre gitano, tot tractant-lo de “primo”, li demana, si fa no fa, el mateix que jo.
Congrés (Badalona). Veig un camió de bombers aturat i amb llums pampalluguejants. Una colla d’efectius trossegen un arbre caigut per la grossa ventada. Un dels dos pins de 15 metres que fregaven el balcó i finestres de casa meva, al cinquè pis. Tenia 45 anys d’edat. Visito ma mare i el gat.
Veig un xicot caminant, amb penes i treballs, amb l’ajut de crosses. El conec des de fa trenta anys. Fou el nuvi d’una de les xicotes que més patxoca em feren. Cada cop està més malmès. Prim. Abatut. Amb problemes de mobilitat. Alcoholisme? El vaig conèixer jove i pletòric. Després cepat. Ara prim i arronsat… És la vida.
El crim del caixer automàtic / El crimen del cajero automático
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Benvolgut Pere,
Tot just el darrer dissabte vaig anar en metro a Sant Roc per a veure uns amics i em vaig quedar una mica astorat amb el nou tramvia, doncs feia molt de temps que no trepitjava el barri i no l’havia vist. De tornada a casa, vaig decidir deixar de banda les foscors del metro, vaig agafar el tramvia i vaig recòrrer tota la línea, passant per Sant Adrià, La Mina, el Besós, etc, fins Glòries.
No vaig tenir, però, prou temps per veure si això ha comportat un canvi important en les vides de la gent de Sant Roc o de La Mina. Però, tot plegat, em pregunto si tanta transformació urbanística de tramvies i pisos de superluxe és la recepta màgica per guarir aquests barris de tots els seus problemes socials endemics. Em pregunto si aquesta és tal vegada l’única recepta que els socialistes saben expedir. M’ensumo que ja no saben fer res sense afegir-hi morter.
Salut!