Pere Meroño

Ha estat una sorpresa; una veritable descoberta. En hores vesprals, quan el sol s’hi està per casa amb bata i sabatilles i, encabat, s’allita, i la calor minva, un bon grapat de bona gent -proletària, obrera, de feina precària o inconeguda- pren seient o tira amunt o tira avall, a tocar del meu barri, tot oferint un espectacle poc habitual pel lloc i l’entorn (…)

Avinguda del Marquès de Mont-roig, entre el carrer del Congrés Eucarístic -que comença per dalt, amb l’antiga de l’Administrador de la factoria CROS, i l’avinguda del Maresme. Al cor del barri de Sant Roc. Cantó muntanya. Escortada pel nou recorregut del tramvia. Posem dissabte o diumenge nit.

Entorn suburbial, ben a prop del polígon industrial més important històricament de la tercera ciutat de Catalunya que és Badalona, on era l’enorme fàbrica CROS, i aquella Acadèmia Roma que vaig veure cremar des del balcó, de menut, mentre dinava a casa meva. En una zona potencialment conflictiva per la convivència no sempre fàcil d’una immigració emergent i molt forta procedent del Pakistan, dels antics països de l’Est, que s’afegeix al principal barri d’ètnia gitana dels Països Catalans…

Al vespre, joves i adults i vells, musulmans, catòlics, protestants, descreguts… amb samarreta de mànega curta o sense, pantalons curts de colors diversos, mirada perduda, converses intranscendents, passen una estona agradable vivint i deixant viure.

Tot això a la zona de Congrés-Sant Roc, entre els barris d’Artigues, el Remei, la Salut, el Gorg.

Autèntic i de debò.

Com tota aquesta Badalona sûr Mer que tan m’agrada i amb la que tan m’hi sento identificat.

CAT ’06 La nit dels somriures glaçats

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!