Pere Meroño

La meva afecció per l’arqueologia va començar amb un programa de TVE, els anys seixanta, titulat “Misión Rescate”. Després hi seguiren col·laboracions amb el servei d’excavacions arqueològiques del Museu de Badalona, Can Sentromà, Can Butinyà … (…)

“Misión Rescate” fou, per mi, una descoberta. Un programa organitzat a l’entorn de troballes i conformat per una xarxa de voluntaris anomenats “Batidores”.

El cas és que em va agafar una dèria ben forta. Penso, fins i tot, que vaig constituir-ne un perill. Tot sol o acompanyat, campant per l’ermita de Sant Onofre, Sant Jeroni de la Murtra, la creu de Montigalà, el castell de Godmar, Canyet, el Turó d’en Boscà i les restes de la Baitolo ibèrica, Can Butinyà, el Puig Castellar…

Al Museu, i seguint-ne una certa cronologia, vaig començar, durant els anys 1971-1973, fent de guia voluntari a les termes romanes els dissabtes, diumenges i festius. Una certa, i prematura, capacitat dialèctica i les ganes immenses d’aprendre em van permetre memoritzar els trets històrics, artístics … d’aquell jaciment arqueològic tan privilegiat. El cas és que vaig fer un cert forat, atès que acompanyava persones soles i grups, amb un notable èxit que es manifestava, també, en les propines.

Després vaig col·laborar en el servei d’excavacions arqueològiques. Hi vaig prendre part, que recordi, en tres campanyes: un tram de les muralles romanes al solar on hi ha una agència del BBVA, a tocar de la Via Augusta, amb una fondària de 5 metres; una casa senyorívola, Can Planas em sembla que se’n diu, a Dalt la Vila i al pati de l’Escola Jungfrau. Josep Guitart, Francesc Tarrats, Pepità Lladó, foren alguns dels responsables del servei i més, tard, director d’Universitats de la Generalitat de Catalunya, fill del propietari de Gasoses Tarrats i director del Museu de Tarragona, i directora del Museu municipal, respectivament.

La dedicació més intensa fou, però, Can Sentromà, a Tiana, amb una espectacular, i gairebé excavada al 100 per 100, vil·la romana, i un hàbitat on s’acredita la permanència residencial durant 1000 anys i abans –amb dolmens de l’època neolítica, restes romanes, alt i baix medievals..-. Allà vaig conèixer una personalitat ben atractiva: Epifani Fortuny i de Salázar, baró d’Esponellà.

També vaig estar a punt de col·laborar en unes excavacions a la magnífica masia de Can Butinyà, a Santa Coloma de Gramenet, propietat de l’escultora Elisa Reverter fa poc traspassada.

Al capdavall, i tot plegat, records de la infantesa i primera joventut –entre els anys 1968-1977-, un prematura interès per la història i la recerca, conservació i cura del patrimoni, que m’ha acompanyat, i m’acompanya, permanentment.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!