Pere Meroño
Diari d'un eurocomunista del #PSUC
En Kocsis, al costat de Ladislau Kubala, i Férenc Puskas, va fer part del trident de la llegendària Selecció Hongaresa de Futbol durant els anys 50. Era un gran davanter i rebia el sobrenom de “cap d’or” per la seva extraordinària traça de rematar amb el cap. Quan la revolució hongaresa contra el règim de socialisme real, va arribar a Catalunya i amb en Kubala va fitxar pel Futbol Club Barcelona (…)
Sándor Kocsis Peter va néixer a Budapest en 1929, i jo el vaig veure jugar, en un partit de veterans del FC Barcelona, amb la presència, per cert, de l’extraordinari massatgista Àngel Mur, al camp de futbol de les ennegrides i polsegoses, i a voltes emboirades, instal.lacions del poliesportiu Cros –que hi contenia pistes de tennis, pista d’atletisme i un restaurant- a prop del meu barri del Congrés, a Badalona.
Acompanyat de mon pare, que me’l va presentar i que Kocsis va saludar-me amb un copet a la galta, era un home alt, fort, bru, amb una cames llargues i poderoses, d’uns quaranta anys, i feia poc, en 1966, que s’hi havia retirat, de la pràctica esportiva.
El partit el va guanyar, i per golejada, com és lógic, l’equip on jugava en Kócsis.
Hi va viure poc, el fabulós jugador hongarès, atès que deu anys després es va suïcidar tot llançant-se al buit quan era tractat de càncer des de la setena planta d’una clínica barcelonina.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
de veure’l jugar a Can Barça quant estava en plena forma, i era extraordinari. Lo de “cap d’or” (“cabeza de oro”, naturalment a l’època) estava absolutament justificat. No n’hi ha hagut cap altre.
Kubala va arribar al Barça molt abans que Kocsis i no va formar part de la llegendària Hongria campiona dels Jocs Olímpics de Helsinki 1952 i sotscampiona de la Copa del Món de Suïssa 1954.