L'Aleix a ca la Toca
Al Lluçanès a recer de cap malastre
Avui he podat el cep que tenim a l’hort. És el tercer any que ho faig i fins ara puc dir que n’estic satisfet. No tant per l’art podador com pel resultat assolit. Si fa dos anys, encara era un cep petit i amb moltes dificultats per créixer, aquesta any passat ha fet una estirada espectacular. Si l’any passat va fer un tímid i dolç raïm, enguany ens ha omplert d’uns raïms ufanosos, rossos i plens, amb uns gotims carregats de suc, dolç i saborós. L’expansió de les seves branques llargues, uns serments ferms i expansius, ha estat molt i molt agraïda, i els pàmpols, tot i agafar alguna malura que els ha deixat pigats i bonyeguts, han cobert d’ombra el fruit.
Podar-lo, avui, ha estat un goig. Deixar-lo amb les vies principals a punt de reposar i reprendre el creixement. Veurem si l’he encertat i l’any vinent tornem a gaudir d’un fruit tan especial.
Aquest any, amb l’ajuda d’un col·lador xinès, m’he fet uns sucs de raïm, acabat de collir del fons de l’hort a primera hora del matí, que hi han cantat els àngels i tota la cort celestial. Un plaer immens. Un gust exquisit.
Ara comença el temps de la paciència, del recolliment. El temps que posa a punt la terra per tornar a esclatar i donar fruit. El temps del fum de la xemeneia de l’estufa de llenya -que avui hem muntat i encès per primer cop!-. Temps de contemplar i pensar. De serenitat i un toc de melangia.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Amic cardona cuan has enses l´estufa i tu t´escalfes degut a l`explotació que as fet de la teva companya ,pero bueno segons tú tot a mitjas ella s´escalfa cuan l´entra u tú assentat gratante la panxa
Aleix, no abandonis aquesta categoria ” a l hort”. descripció magnífica del moment…. em fas pensar amb el poeta i forner d ‘Oristà, Riera. paraules planeres i de la terra. No només de la terra com a zona geogràfica, sinó de la mateixa terra eixuta i empedregada que trepitgem aquí al lluçanès.
Llegeix ho força la poesia del Riera. li vaig musicar fa anys 3 o4 poemes. ell no ho sap evidentment. però algun dia m agradaria que els sentís.
Crec Aleix, que si encara no ho has fet, t hauries de llençar a publicar alguna historia seguint aquesta línea del la poda del cep d l hort de ca la toca….
vinga. endavant.
manel bartrons