L'Aleix a ca la Toca
Al Lluçanès a recer de cap malastre
Avui és un d’aquells dies que l’hort es fa del tot present. I és que les mongeteres estan traient el cap! Sí, les mongeteres, de mata baixa, unes que fan mongetes primes i cilíndriques, i unes altres més semblants a la perona, han anat traient el cap en els solcs corresponents i ja són una realitat. I quina satisfacció, veure-les així, com quan a l’escola fèiem els experiments de fer-les créixer en un pot de vidre amb cotó.
Però no és l’única gran meravella. Avui hem fet el primer àpat de faves amb tavella, tendres com la mel, acompanyades d’uns alls tendres i unes cebes tendres nascudes a propet, i d’uns bocinets de cansalada virada, i un polset de pebre blanc, sal i oli d’oliva i un parell de cullerades del suc d’escaldar les faves. Axò, després d’una amanida amb enciams de diversa mena, coexistents a l’hort…
Un autèntic privilegi, no en dubteu.
I avui, aquests dies, l’hort de Ca la Toca acull, com una esperançadora cançó, gairebé tots els colors del verd. Impressionant, de veres!
Però no és l’única gran meravella. Avui hem fet el primer àpat de faves amb tavella, tendres com la mel, acompanyades d’uns alls tendres i unes cebes tendres nascudes a propet, i d’uns bocinets de cansalada virada, i un polset de pebre blanc, sal i oli d’oliva i un parell de cullerades del suc d’escaldar les faves. Axò, després d’una amanida amb enciams de diversa mena, coexistents a l’hort…
Un autèntic privilegi, no en dubteu.
I avui, aquests dies, l’hort de Ca la Toca acull, com una esperançadora cançó, gairebé tots els colors del verd. Impressionant, de veres!
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Amic Aleix,
de nou ens has fet submergir al cor de l hort de ca la toca!!! de nou, donat l hora que és i totes les sensacions que d’escrius, m has fet la boca aigua…i…encara falta 1 hora per anar a casa a dinar,,,i el meu estomac ja ha preparat tot el compost gàstric per la digestió d’uns “manjars” només presents en la meva imaginació…per lo que ara mateix tinc una cremor de collo….!!!!
bueno, ens veiem per sant joan. probablament jo a dalt la tarima de la plaça vella o nova, bufant l’instrument, i tu de traginer caminant davant les masses de “saltaires”…
una abraçada!!!!!
manel