L'Aleix a ca la Toca

Al Lluçanès a recer de cap malastre

10 d'abril de 2011
2 comentaris

Espinacs de bon matí!

Fa dies que els espinacs ofereixen la millor cara. Han suportat bones dosis de fred, han resistit un hivern sense neu, però amb temperatures força baixes, i ara esclaten de forma intensa i contínua. Fa setmanes que es fan collir i menjar i ara potser començarà a ser hora de congelar-los i així aprofitar tota la seva força i capacitat de creixement.
Aquest matí n’he arreplegat una bona cistella i a la nevera encara n’hi ha de fa un parell o tres de dies. Ja n’he fet de bullits per barrejat amb arròs, per fer una salsa per acompanyar un pebrots del “piquillo” farcits amb arròs i espinacs, han farcit una truita, han acompanyat patates, ben gratinats al forn amb una barreja intensa de formatges ratllats, fets a la crema i amb panses i pinyons…
També han marxat de regal cap a quí i cap allà -i sembla que ben apreciats igualment- i ara segueixen desafiant la capacitat d’ingesta i d’imaginació culinària de Ca la Toca.
Els espinacs, verds intensos, saborosos, versàtils i resistents. Sempre caldrà donar-los les gràcies per tanta companyia i bon gust.

  1. Vés a buscar espinacs
    minyona, puix tant ho vols;
    mes guarda que’ls caragols
    no’t toquen amb sos llimacs. 
    Mira com poses lo peu,
    guarda bé, amada germana,
    aqueixa roba de grana
    que no té estima ni preu;
    no’n faças tela de sacs,
    vés remirada com sols:
    mes guarda que’ls caragols
    no’t toquen a amb sos llimacs.
    De aquella mostra argentada
    lo engany, minyona coneix;
    que lo que plata apareix 
    és una bava malvada:
    del exterior no’t pag
    que’s capa d’engany i dols:
    mes guarda que’ls caragols
    no’t toquen a amb sos llimacs

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!