Fa dies que els espinacs ofereixen la millor cara. Han suportat bones dosis de fred, han resistit un hivern sense neu, però amb temperatures força baixes, i ara esclaten de forma intensa i contínua. Fa setmanes que es fan collir i menjar i ara potser començarà a ser hora de congelar-los i així aprofitar tota la seva força i capacitat de creixement.
Aquest matí n’he arreplegat una bona cistella i a la nevera encara n’hi ha de fa un parell o tres de dies. Ja n’he fet de bullits per barrejat amb arròs, per fer una salsa per acompanyar un pebrots del “piquillo” farcits amb arròs i espinacs, han farcit una truita, han acompanyat patates, ben gratinats al forn amb una barreja intensa de formatges ratllats, fets a la crema i amb panses i pinyons…
També han marxat de regal cap a quí i cap allà -i sembla que ben apreciats igualment- i ara segueixen desafiant la capacitat d’ingesta i d’imaginació culinària de Ca la Toca.
Els espinacs, verds intensos, saborosos, versàtils i resistents. Sempre caldrà donar-los les gràcies per tanta companyia i bon gust.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!