L'Aleix a ca la Toca
Al Lluçanès a recer de cap malastre
Aquesta setmana, l’hort de Ca la Toca ha donat les primeres albergínies, les primeres mongetes tendres, les primeres guindilles basques, les primeres remolatxes, els primers cogombres i els primers pebrots verds. I avui, fregant el verd, la primera tomaca. Olors, sabors i sensacions del tot inigualables.
Les patates estan començant a treure el cap, mentre algunes mates just han perdut la flor. Les cebes i els alls ja estan assecant-se. I encara és ben present el sabor i la textura més que tendra de les faves i els pèsols. Una anyada realment genial, amb uns carbassons que no paren de créixer i de forçar a convertir-los en qualsevol cosa, sempre gustosa, sempre agradable.
Creixen les cols, les col-i-flors, les cols de Brussel·les, els porros, les pastanagues, els fesols del garrofó, les mongetes, els raves, el cards, els pebrots…
I vull fer un esment especial a l’aroma dels enciams. Poques vegades es nota. A Ca la Toca, en tallar-los, es deixen anar i t’ofereixen l’aroma del verd ben fresc.
Encara queden jornades i propostes que a la cuina acabaran d’arrodonir-se.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Ja ho diuen els xinesos: si un vol ser feliç tota la seva vida, que s’en cuidi d’un hort.
Atentament
Hola Aleix !!! Records del Quim de Vic, així em podràs identificar !!!
La meva mare diu si tens o coneixes els espigalls o brotons ( són una mena de flor de la col), crec que floreixen al febrer. Jo els vaig probar quan era petita a Solsona: xafats amb patates mhhhhhhhhhhhh boníssims. La meva mare i el meu tiet es tornen bojos si en troben però és complicat. Imagina-te’ls amb cansalada, una mena de trinxat de Cerdanya però més fi.
apa
MARTA