Ara fa una estoneta que he acabat de coure mongetes tendres. La primera collita d’enguany de l’hort de Ca la Toca. Han entrat a l’olla, bo i netes, amb un verd clar frescal i intens, i ara han agafat un to més fosc però igualment potent. Fa molta il·lusió segir-ne el procés, un cop les veus ja fetes i a punt de ser collides. Menjar-les serà un altre immens plaer.
I és que aquest any, l’hort ha viscut una etapa poc freqüent de bondat gràcies a les pluges, que ha fet que hàgim engegat amb enciams de totes menes, unes faves immenses i uns pèsols -atenció, que d’això feia anys que gairebé no ens en sortíem!- que més aviat semblaven autèntiques perles de terra endins. Carxofes, cols menudes i una altra meravella per al gust i, sobretot, per a la vista: cols llombardes.
Ara comencem a patir per les conseqüències de tanta humitat: pungó, fongs, míldiu?
Veurem com s’acaba tot plegat, però la veritat, disposar d’un rebost en creixement, que et dóna l’oportunitat d’omplir l’altre rebost -assecant, confitant, envinagrant…- és un tresor incomparable. L’esforç paga la pena!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
bon dia Aleix,
Juliol, sol ser per a mi un mes tranquil, fent vida quasi d’oficinista. Però sembla que fins i tot en aquest aspecte s ha trasbalçat tot plegat. viatges, reunions i tensió a “punta pala”… així assaboriré més aquest dijous quan baixem la persiana i em deixi caure en cos i ànima sobre aquest agost que tant s’empeny en no arribar.
Encara no he esmorzat, per lo que aquestes mongetes tendres regades amb una bona dossi d’oli d’oliva em fan la boca aigua…saps??acabo d’escriure el comentari i surto pitant cap al bar d’aqui a plaça urquinaona, davant l’oficina, i quan el “toni” em demani: “de que te’l faig ??” en comptes de pernil li diré “de mongeta tendra de l’hort de ca la toca”…i em quedaré tan ample !!!!
Vinga una abraçada Aleix, i bones vacances
manel