Aquest diumenge , suplement de bellesa
27 d'agost de 2006
Sense categoria
0 comentaris
Escrigué Cavafis, el poeta : "els déus no moren pas, el que mor és la fe que els tenen els mortals ingrats" . Bella!
Escrigué Cavafis, el poeta : "els déus no moren pas, el que mor és la fe que els tenen els mortals ingrats" . Bella!
Diu el PSC-PSOE, el PSOE a Catalunya, que el seu candidat, en José Montilla, és un veritable representant del catalanisme. Quin catalanisme ? , caldria que en donés obertament la seva definició per tal que la societat catalana n’entengui el significat. Montilla encarna cruament, sense cosmètica, el PSOE espanyol, la seva candidatura confirma que res d’essencial
Res no és el que era. Admetre que la terra no és el centre de l’univers fou una decisió dura que confirmaria en Galilei. Saber que el sistema solar és només un fragment irrisori de la Via Làctea i aquesta una part minúscula de l’univers ja costà de pair. I assabentar-se que l’univers ja no
Acabo d’asabentar-me que formo part del grup més radical d’electors/es del PSOE (uff!, en té ?,de radicals vull dir). Ho afirma el PP.I tot aquest enrenou perquè crec que després de 31 anys de la mort del dictador era hora ja (en realitat, crec fermament que l’hora d’avui és massa tardana) que la seva estàtua
És temps final de vacances, quan no es pot ni començar la lectura d’un llibre que espera ni fer la llarga caminada pendent de tots els estius anteriors. És potser el color ennuvolat del mar (i el desvagament) que la duu a pensar en els mots perduts, en les frases que ja no s’escolten ni
L’última acció -per omissió, que són les dotades de càrrega de profunditat – del Govern espanyol respecte al nostre Govern ha fet palès, altre cop, el tarannà prepotent d’aquell i la supeditació d’aquest al Partit Socialista Espanyol. El Ministro d’Interior espanyol "expedeix" mig centenar de subsaharians arribats a les illes Canàries a Barcelona, els traslladen
No m’ho puc creure. El Ministre Montilla ha aparegut a la llotja del camp del Barça. Imatge insòlita. Montilla és encara ministre del Govern espanyol i, en virtut (o defecte) d’aquesta condició , ha ocupat protocolàriament el lloc d’honor bandejant el President del Parlament. No és aquí, doncs, com a candidat però se li veu brillar
Hi ha, avui, als diaris una notícia impactant amb la fotografia que la il·lustra. Són els seus antecedents l’arribada massiva de subsaharians a les illes Canàries; una part d’aquests, uns 750,"s’expedeixen" (amb una ordre d’expulsió inviable en la major part de casos) des de l’arxipèlag en avió a Catalunya, en concret a Barcelona. Des de
Ho he decidit ara mateix: des del dia 5 del mes que ve (expressió en desús ) intentaré fer l’anàlisi retòrica del discurs polític dels diferents actors (d’actrius no n’hi ha cap, malauradament ) del procés electoral. M’he dit que atendré primordialment la repetició, la metàfora i els introits i finals. Caldrà constatar si la
Acabo de llegir una novel·la -m’ha semblat extraordinària- d’un escriptor hungarès , en una traducció en català. I en dir que és-o l’he trobada- extraordinària m’he d’aturar: l’estructura, el fons, l’originalitat de la història narrada, corrosiva, inquietant, tots aquests elements mereixen l’alta qualificació. Però des de la primera pàgina m’ha atrapat l’expressió, la llengua i és
Fa 25 anys que IBM llençà al mercat el seu ordinador personal, altres el precediren però va ser IBM que en definí els estandards. Era l’agost de 1981. Als inicis de la dècada l’ús de l’ordinador a les empreses comportava un plus salarial i a casa l´ús era una mena d’entrenament de disc-jockey. El PC
Ha escrit en Günter Grass a la seva autobiografia "vaig ser un jove nazi, crèdul fins al final"; s’allistà a les Waffen SS l’any 1944, tenia 17 anys, ara en té gairebé 80. En l’entretant s’ha construït la nova Alemanya i aquell adolescent es convertí en un gran escriptor, en un home important amic de polítics,
S’esfilagarsa el seu estret imaginari astronòmic: havia après a escola ("a Institut" exactament) els noms dels planetes que orbitaven al voltant del Sol, també que eren 8, més tard hi afegí el petit Plutó. S’embadocà amb l’existència dels cometes (el pare, de molt xiquet, veié al poble passar el cometa Halley, fou l’any que agafà
Algú deia: "Estem diamitant el Paradís", no parlava del Jardí bíblic, sinò d’allò que adquirírem en sortir-ne: l’afecte, l’emoció, l’empatia amb l’altri. S’ha iniciat un procés d’esvaïment dels lligams emocionals amb el que ens és extern, aliè; un procés construït amb l’individualisme i immers en una asèptica indiferència que desterra la consciència de culpabilitat (de
Digué Baltasar Gracián "lo bueno, si breve, dos veces bueno". És ben cert, n’hi ha proves. Avui mateix, a un diari estimat, n’hi ha una mostra a la pàgina d’apunts-sinopsis de l’argument de les pel·lícules que ofereixen les TV. Les sinopsis són breus, suggerents i càustiques (en general), per exemple : "western convencional", "melodrama benintencionat", "terror d’animals"…