Ho he decidit ara mateix: des del dia 5 del mes que ve (expressió en desús ) intentaré fer l’anàlisi retòrica del discurs polític dels diferents actors (d’actrius no n’hi ha cap, malauradament ) del procés electoral. M’he dit que atendré primordialment la repetició, la metàfora i els introits i finals. Caldrà constatar si la decisió d’avui la mantinc ferma o si bé s’anirà esllanguint fins a decaure, tal com la tardor demana.
El President Pujol introduí en el discurs polític una metàfora agosarada (i démodée) , extreta de l’imaginari rural i desconeguda per la societat urbana, "el pal de paller"- la seva anàlisi proporcionaria elements molt interessants. El President Maragall, influït per la seva estada als Estats Units (potser) i més amic de la repetició que de la metàfora, reproduí sovint el famós "I have a dream" d’en Luter King i expressions similars.
És clar que la retòrica és part indispensable del discurs polític, és l’eina potent de la persuasió sobre l’audiència, i aquest és l’objectiu primer de la comunicació verbal en temps electorals.
Hauria de rellegir Aristòtil i Ciceró?…Potser ho faré.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!