Acabo de llegir una novel·la -m’ha semblat extraordinària- d’un escriptor hungarès , en una traducció en català. I en dir que és-o l’he trobada- extraordinària m’he d’aturar: l’estructura, el fons, l’originalitat de la història narrada, corrosiva, inquietant, tots aquests elements mereixen l’alta qualificació.
Però des de la primera pàgina m’ha atrapat l’expressió, la llengua i és ben possible que sense la bellesa i el ritme d’aquesta no n’hagués continuat la lectura. En realitat no sé si he llegit l’obra que escrigué l’autor, ni tan sols si n’he llegit una traducció respectuosa amb la lletra original. Nogensmenys puc afirmar que acabo de llegir una extraordinària novel·la, gràcies a la síntesi del geni de l’autor i l’exquisida sensibilitat de la traductora.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
1.-Podria esmentar la novel·la i els seu autor?.
2.- Ja sé que, precisament jo, no estic en condicions per a rectificar res. Escric amb una sintasi i vocabulari ben minso. Tanmateix m’agradaria que algú em rectificàs, com l’hi faig ara: No s’escriu hungarès…….(Dongggg…) cal dir hongarès. Com feia un programa radiofònic….
No voldria abusar, però podríem saber també el nom de la traductora homenatjada? País de curiosos…