Fa uns dies , pocs, Daniel Barenboim dirigí la West-Eastern Divan Orchestra a un lloc de les comarques gironines amb un programa dedicat a la Novena Simfonia de Beethoven. Els crítics han posat de relleu (com és habitual) el final coral de l’obra, "l’Oda a l’alegria". Voldria fer esment al valor polític de l’Oda, no
Quan la senyora Angelita obria la porta del pis, el més visible del petit rebedor era una fotografia de nuvis dins d’un marc gris fum de vidre, damunt d’una tauleta color caoba amb incrustacions daurades. La senyora Angelita, a la foto, somreia, portava un vestit negre (ho semblava) amb un coll blanc de puntes brodades,
El temps comporta nous significats als mots i l’èxit de la paraula en revela l’esperit i una ideologia determinada. El "post" és tan sols un apunt sobre el concepte "mestís" o "mestissatge", que interessadament hom pretén identificar com a part essencial, tret identificador d’una nova modernitat. Avui, quan la immigració ha deixat d’ésser un fenòmen
Avui no res més que un pessic de cóc. Amb l’entradeta n’hi ha prou. Una afirmació contundent atribuïda (com no?) al Marx, Groucho: "La política és l’art de cercar problemes, trobar-los, fer-ne un fals dianòstic i aplicar-hi els remeis". Genial!
L’article 10 de l’Estatut estableix que "la capital de Catalunya és la ciutat de Barcelona", certament ho és. Però és Barcelona la capital de la nació catalana ?. El socialisme l’ha volguda cosmopolita, sense arrels, sense lleialtat ni compromís vers la nació. Barcelona, "la botiga més gran del món", és coneguda arreu com la ciutat espanyola
Ha plogut un no res, quatre gotes, cap al tard. Un vol de gavines s’ha capllançat a l’aigua caçant els peixos que saltironaven , aliens al perill, amb el ball de les ones. D’altres , indiferents, romanen estàtiques damunt de la taulada de la casa gran de vora el mar. Des d’ací les unes semblen bombolles
Quan la nena nasqué , el Vicentet, el seu germà tenia gairebé tres anys. La mirava i preguntava "Quan podré jugar amb la nena ?", "Quan creixi". Cada dia la mesurava amb el centímetre de la caixa de cosir de la mare, "Podem ja jugar?"… Aviat jugaren, no pas perquè ella creixés més ràpid del
03.08.06. José Zaragoza, secretari d’organització del PSC, ha dit que "Artur Mas no té cara de Pujol, sinó que el que té cara de Pujol és Montilla".03.08.06. Joan Saura, president d’ICV, ha fet manifestacions sobre un hipotètic pacte postelectoral CiU-PSC. Zaragoza és també el responsable de la campanya electoral del candidat a la presidència de
Ella s’hi ha fixat; sent una tendra duresa: el periodisme ha descobert que hi ha oximorons arreu, en parlen, ho comenten i acompanyen la descoberta amb l’aclariment que "allò" (la troballa) és un "oximoron", sempre entre cometes. Empeltada de l’antiga novetat avui mateix en començar a llegir "Fiasco" d’Imre Kertész (rescatat amb apressada indolència de
L’assignatura de "Religió" a l’escola és un debat recurrent i inacabat a l’àmbit político-educatiu. La seva història és la de la ideologia dominant del poder en temps determinats. Avui, al segle XXI, és un tema deixat en suspens que en el discurs polític encara actua com una proclama de posicionaments antagònics radicals, allunyats de l’educació.
De temps en temps ressorgeix el lloc clàssic "ubi sunt" no només a l’obra poètica sinó, i especialment, en el discurs polític. Ve a tomb de les manifestacions recents del vicepresident de la Conferencia Episcopal Española (en aquest cas és assenyat escriure-ho en la llengua original ) sobre la "unidad" d’Espanya, la seva, la dels Reis
El "post" ( de postil·la? ) editat amb repicó, "repe" com quan bescanviava estampetes. Les coc-nexions ? , la meva ignorància , ben segur. Repetició no volguda
Viu a la ciutat cosmopolita sense arrels, just a un extrem de la quadrícula perfecta, l’esquerra. Prop de casa seva hi ha el mercat, la mare deia -"avui aniré a plaça", quan decidia anar al mercat; del nom només resta el record i el nom genèric de les venedores. A les parets exteriors hi ha
El Govern de l’Estat espanyol ha aprovat el projecte de la llei anomenada "de la memòria històrica", descartant-hi anul·lar els judicis sumaris. Entre les nombroses víctimes del franquisme a Catalunya hi ha la del President de la Generalitat, Lluís Companys.He tingut de sempre opinió radical al respecte, accepto que pugui ser equivocada. No voldria que s’anul·lés
El candidat Montilla segueix humiliant el President Maragall; fou la seva veu la que, el dia 24 de juliol, manà els consellers socialistes del Govern que enllestissin la feina, que encara hi ha molt pressupost per a executar i programa que proclamar. De manera obeient el Govern català omplí el Consell de l’endemà amb aprovacions de