Estupefacta. Escoltà ahir a la nit que el President Rodríguez Z. es reuní amb un grup de joves palestins i israelians i els regalà un exemplar de la "Ilíada", un "canto a la paz" digué el Presidente i ho arrodoní afegint-hi "un poema fundacional del Mediterráneo como cultura, porque en ese Mediterráneo está inserto Oriente
Estic confosa. S’instal·la en el discurs polític dels partits nacionalistes catalans una orientació anòmala, la d’ometre-hi l’autodefinició nacionalista i circumscriure’l a la definició de "catalanisme", qualificatiu que , amb més o menys fervor, empren els partits d’obediència espanyola, PSOE i PP, ambdós nacionalistes espanyols, quan la seva actuació política es desenvolupa a Catalunya. L’aposta del PSC-PSOE
La nena era molt, molt petita quan començà la revolta aquell 18 de juliol d’ara fa setanta anys. Les veïnes recordaven, anys més tard, a les tardes xafogoses d’estiu cosint al terrat, que el nen de l’entresol havia nascut aquell dia, diumenge asolellat – "com avui", deien – , amb l’ajut de la senyora Pepita del pis
No comparteixo les crítiques adreçades al President Maragall per haver establert el dia primer de novembre com a data de les eleccions nacionals. És criticable, en un país petit com el nostre, que el President del Govern no hagi consultat la seva decisió amb els caps del grups parlamentaris, però no ho és la data
Esdevení allò inimaginable. No oblidaré -mentre tingui memòria- el dijous, 13 de juliol. El dia de l’última sessió del ple del Parlament de la VII legislatura. No l’oblidaré, no pas perquè el President Maragall fes el seu discurs de comiat i cloenda, breu i institucional, amb un mutis discret, entre aplaudiments educats, sense girar-se per
Tres fets que ens han fet com som : s.XVIII, la Revolució francesa, s.XIX, Sigmond Freud i s.XX, el maig francès. Hom diu que: 1. Al s. XVIII, el 1789, la revolució francesa enderrocà la figura del monarca.2. Al s.XIX, en Sigmond Freud i la revolta de l’inconscient destruí la figura del pare.3. Al s.XX, el 1968,
Nasqué en un poble de la Ribera d’Ebre de nom moresc,a la casa on havia nascut la mare. A la part davantera, al costat de la porta, com a d’altres cases del camí,hi havia un senyal i una data que indicava l’alçada de les aigües del riu embogit; el dia de la gran riuada havia
Frankfurt és la metàfora del desamor del Govern vers la llengua i cultura catalanes. El desamor d’un Govern a la cultura de la seva nació i la voluntat ideològica de desnaturalitzar-la. A la Fira Internacional del Llibre més important de les que es fan , la literatura catalana deixarà de ser-ho, es presentarà al món bífida; serà
"Tàndem" és una paraula que avui forma part del vocabulari polític . Fa anys un tàndem era, per a mi i d’altres mortals ignorants, només una bicicleta amb dos seients (a l’imaginari català, la imatge dels "4 gats"; a la pinacoteca una obra d’en Casas). El tàndem és ara el que en temps d’anglès presumptuós
El desig de " Bona nit " d’avui té el cor estremit pel dolorós accident del metro de València. El meu condol és sincer, la meva tristesa és la d’una germana.
Pot semblar una fantasia, però aquella nena aprengué a l’escola a escriure manuscrits veritables – ella i moltes d’altres criatures. Conserva encara avui manuscrits de diverses etapes : paperets escrits a la vora de la cuina econòmica algunes tardes d’hivern, un parell de quaderns d’escola decorats amb sanefes de colors (els trobà al pis dels
De la declaració del President del Govern espanyol sobre l’inici de converses oficials del Govern amb ETA els mitjans de comunicació han subratllat sintèticament una frase : "No habrá precio político por la paz" ("La Vanguardia"), "Garanteix que no pagarà cap preu polític per la pau"("Avui") i de manera semblant a d’altres diaris. Aquesta afirmació ,
He remirat la cartellera d’espectacles d’un diari en castellà, un dia de cada dia. Ni una sola pel·lícula en català programada a les sales d’exhibició de Barcelona; el teatre té millor sort, les obres són majoritàriament en català i la cartellera ofereix en català les dades orientatives sobre horaris, venda d’entrades, etc. Em pregunto si la cartellera és
Aquest matí ha mort na Marta Mata, la dona referent en el món de l’educació dels últims cinquanta anys. Dona forta, tenaç, feta en temps durs de postguerra; posseïdora excepcional d’ideologia, ideals i idees. Conseqüent, caminà sempre al capdavant i en línia recta. Mestra de mestres. Recollí el millor de la tradició pedagògica catalana i,