El 2004 era la vostra última oportunitat, ho deieu l’any 2000. I així ha estat. Heu estat President per un curt periode de temps, encara no tres anys, no heu pogut acabar la vostra primera legislatura que ha estat l´última. Heu comès errors, però també heu tingut encerts. No heu estat ben acompanyat ni us
El grau de participació de la ciutadania al referèndum ha estat baix. Al Govern en primer lloc,a les institucions, als polítics i a la ciutadania en general els ha de preocupar l’ampla abstenció, perquè el sistema democràtic té com aliment i essència la participació de la societat en els afers públics. Sorgeixen preguntes de difícil
Estatut-2006: els votants l’han aprovat de manera contundent, La proposta de rebuig ha estat reprovada.El PP ha fracassat, ERC ha comès un error. Recordatori: les victòries donen satisfaccions, les derrotes i errors donen ensenyances.
La nena nasqué morena, quan creixé li trenava la mare els cabells negres i díscols (cal admetre que les trenes eren un xic esquifides ) que lligava amb un torcedor i un petit llaç. Amb les trenes i la pell color oli semblava una petita "squaw" ( n’aprengué el nom gràcies a les pel·lícules de "l’Oest"); amb
Quin silenci benaurat avui!, quin descans per a l’oïda de molts i per a les cordes vocals d’alguns!. Dia de reflexió a platja, a muntanya, davant de la pantalla del televisor o l’ordinador, entresuats pel dia xafogós. Demà al vespre l’agregació del vot tornarà a produir el miracle democràtic: els vots individuals i intransferibles es
D’una conferència del sociòleg Manuel Castells en retinc una afirmació com a objecte de comentari :"La política és un rostre als mitjans de comunicació". Quin és el rostre de la política catalana ?, Maragall, Mas, Carod ?. Quin ha estat el rostre del Tripartit ?. En els últims dos anys i mig fou creat un
Deien els grecs antics que els déus decebuts de conviure amb els humans es traslladaren a l’Olimp, s’emportaren amb ells la saviesa i deixaren per als homes el poder. Cal, doncs, que no ens sorprenguem del tot si sovint trobem el buit de la saviesa en homes amb poder. …………………………………………………… Fa segles i segles
El Partit Popular a Catalunya té des d’ahir un nou totem i un nou crit de guerra. La gavina d’ales desplegades ha estat substituïda pel toro d’Osborne fixat a la bandera espanyola, el nou crit adoptat és un càssic primitiu coral : "A por ellos !, a por ellos ! oé ,oé ,oé…". En Piqué
El calendari de la campanya oficial sobre l’Estatut acaba amb el referèndum el proper diumenge,18. El desenvolupament de la campanya ha estat ensopida i, en línies generals, correcte com cal esperar a l’"oasi català". Nogensmenys aquesta campanya ha estat diferent a d’altres, suposa un precedent que pot consolidar l’espanyolització, la regionalització política de Catalunya. La
Participà a una taula rodona dins de la Trobada de Dones organitzada per la Xarxa Feminista. Hi escoltà la més vella història coneguda que li semblà la més bella de la seva història. La història tramesa durant mil·lennis i narrada al llibre dels llibres , diu així : "En un lloc anomenat el Jardí, conegut pel
Ahir vas fer 76 anys, ple de força moral, intel·lectual i física. Vaig conèixer el teu nom pronunciat als fòrums de teatre en català els anys 60, el vaig retrobar escrit a les parets de la ciutat, en grafitis en què es demanava la teva llibertat. A les primeres eleccions democràtiques a les Cambres legislatives
Bé ho sabem. Catalunya no és una nació independent, ni autàrquica (en un món globalitzat cap nació, cap Estat no ho pot ser). Cal no oblidar-ho, seria pervers per a l’ambició legítima i viva de sobirania plena creure o viure-si es pogués- en una bombolla de sabó.Les bombolles no tenen moviment propi, són portades sense
L’Estatut de l’any 1979 ens ha deixat crèixer, ha fet possible que la societat catalana participés de la societat del benestar de l’Europa desenvolupada, l’ha feta més culta, més educada, més rica i cohesionada. Durant els anys transcorreguts ha nascut i consolidat una nova classe mitja molt àmplia i pural. Els pilars del benestar han
La deien que no tenia història pròpia i que la seva era la d’altri, que la seva pàtria era una altra i que la seva llengua era menyspreable, vernàcula- nascuda esclava a casa de l’amo. Aviat comprengué que la llengua parlada a casa, en la qual pensava i, malgrat no saber-ho, també somiava era la seva
"Cóc". Diccionari d’en Joan Coromines : "un bon coc d’espinacs, amb guarniments de pebrot i llonganissa, és menja de llamenc", a Benissanet, segons Bladé. No hi vaig menjar mai a Benissanet el coc d’espinacs. És en aquest poble de la Ribera d’Ebre de nom moresc on naixí per voluntat de ma mare; lo "coc ràpid" és