Ha escrit en Günter Grass a la seva autobiografia "vaig ser un jove nazi, crèdul fins al final"; s’allistà a les Waffen SS l’any 1944, tenia 17 anys, ara en té gairebé 80. En l’entretant s’ha construït la nova Alemanya i aquell adolescent es convertí en un gran escriptor, en un home important amic de polítics, en fustigador del nazisme i en la consciència i guia moral del país.
I diu l’escriptor – el creador de veritats- que aquell fet ha estat "una càrrega de culpabilitat que ningú no ha pogut alleugerir". En Günter Grass, als seus 80 anys sap que aquesta no és la seva veritat, que la culpabilitat d’un quasi-nen de 17 anys es dilueix en la consciència de culpabilitat col·lectiva. No és aquesta la culpa "que ningú no ha pogut alleugerir", ja que assumida en el seu moment no hagués contradit el seu discurs moral, ans l’hagués completat i explicat. Aquell jove Günter culpable va desaparèixer, el substituí un intel·lectual, un escriptor reflexiu d’èxit i un mirall de moralitat avui trencat.
Grass és culpable d’haver silenciat durant més de 60 anys de la seva vida que ell, com molts d’altres, participà de la culpa. L’ocultació, la por a fer transparent la seva història o el temor a ser com l’altri, mostra el Günter Grass real, el creador d’històries, el gran escriptor que construí el seu personatge moral referent.
Després de "Pell de ceba" aquell nen que tocava un tambor tindrà per sempre un somriure trist.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
oi?
el present determina el teu futur, però sempre tries, en aquesta tria esdevé un nou present… i el passat s’el endugué el vent, qui exculpe el seu passat és perquè està net d’ell.