Hi ha, avui, als diaris una notícia impactant amb la fotografia que la il·lustra. Són els seus antecedents l’arribada massiva de subsaharians a les illes Canàries; una part d’aquests, uns 750,"s’expedeixen" (amb una ordre d’expulsió inviable en la major part de casos) des de l’arxipèlag en avió a Catalunya, en concret a Barcelona. Des de l’aeroport se’ls trasllada a un centre d’acollida, a l’endemà se’ls obre la porta i se’ls empeny a entrar al Paradís. Per al nou trajecte se’ls proveeix d’un entrepà dins d’una bossa de plàstic.
La fotografia mostra aquest moment: uns homes joves, amb la bossa de l’entrepà a la mà, sense diners, sense conèixer l’idioma, sense orientacions, sense brúixola, amb pors i esperança.Són a Europa, al Paradís anhelat on-com mantes vegades han vist en un vell televisor-homes, dones, nens són rics, feliços, nets i en el somriure permanent deixen entreveure unes dents blanques com les seves. Els han dit que són a Barcelona, un nom amic, "Barça, Barça, Ronaldinho…" i senten una mena d’escalf que apaivaga el temor que els rossega.
La fotografia esborrona, ens fa mal, és la denúncia de la impotència i hipocresia política i social. Se’ls obre la porta…i ara què faran?, on aniran?, a la plaça Catalunya probablement, a l’espera de la trobada fortuïta amb algú que parli com ells ; mentre miraran enlluernats el que els envolta i començaran a mossegar l’entrepà.
Els hem donat un entrepà per a començar la seva nova vida. No res més. (I el debat sobre el dret al vot local seguirà omplint els dies preelectorals…)
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!