La meva tomaquera
Deixa un comentariAquesta setmana, una companya de feina m’ha regalat una tomaquera. És ‘això’ de la fotografia. Quatre fulles verdes en una tija prima, que ha de créixer i fer tomàquets ben bons. Necessita un got d’aigua al dia i que li toqui el sol. És la primera planta que tinc al meu càrrec i les companyes de pis diuen que no em durarà més de quatre dies. Són unes escèptiques. Penso cuidar-la perquè es faci ben grossa.
Diuen que és bo tenir plantes per cuidar. Haver d’estar pendent d’un ésser viu i cuidar-lo perquè creixi. Et fa assumir responsabilitats, et fa sentir més a prop amb la natura i millor amb tu mateixa. Aporta harmonia al propi entorn.
[Digueu-me hippie, no m’afecta!]
molt bé hippie, a veure si és veritat que podem menjar tomàquets ben bons! 😉
No et caldra encanyar, ten barrots a a la vora. Quan tinguis la planta ufanosa, torna a ensenyar-nos-la.. i convidan’s a pà amb tomàquet…del balcó.
Si no t’afecta, t’ho diré més sovint… 😛
No em barrufa l’harmonia
Ei Bel, no sabia que tenies un bloc, està molt bé! endavant!
Teresa
P.S. Jo també en tinc un però l’actualitzo molt de tant en tant
Ja creixeran els tomàquets amb una torreta tan petita? :p