una entre tants

Després de la malaltia i la conseqüent amputació, la tomaquera s’ha recuperat
miraculosament i amb una rapidesa que ni la biòloga (també germana i
companya d’una servidora, que no donava quatre dies per la vida de la
planta) s’imaginava.

Cada dia és més bonica! I això que la pobra les passa magres. Viu enmig d’una ciutat contaminada, per molt que hi governin ecologistes-de-debò, aïllada en un balcó d’un tercer pis sense ascensor. A la tarda, quan la calor assedega i el sol pica fort, ella aguanta els raig de l’astre com una campiona. Sense remugar. Al bloc del costat hi viu una parella que a les nits ensordeix el carrer amb els crits coitals. Al davant, un pis d’estudiants, afeccionats al Sing Star i amb una oïda tan fina com el professor Tornasol, li treuen els nervis de polleguera. I per acabar-ho d’adobar, ha de compartir balcó amb un cendrer ple de burilles que mai recordo de buidar.