Etziba Balutxo...

Bartomeu Mestre i Sureda

Pau, Justícia i Germania (X) Un llibre d’Eulàlia Duran

Deixa un comentari

Naixement de GERMANIES 500

L’any 2020, en previsió que el 7 de febrer del 2021, Dia de la Germania de Mallorca, faria 500 anys de la revolta, es va crear a Palma una comissió cívica que adoptà el nom de GERMANIES 500. La constituïren, a nivell d’entitats, la Fundacions Darder-Mascaró, l’Obra Cultural Balear, l’Assemblea Sobiranista de Mallorca, l’Ajuntament de Palma i el Consell de Mallorca, a més de qualque historiador, investigador, il·lustrador i editor, a títol personal. Alguns dels qui ens hi incorporàrem (Cristòfol Soler, Guillem Morro, Manel Domènech, Tomeu Martí o jo mateix) havíem fet part de la comissió cívica del Tricentenari (1715-2015) que va comptar amb la col·laboració de Llorenç Buades (1952-2015), Eva Serra (1942-2018), Antoni Muñoz (1947-2018) o Pere Morey (1941-2019), als qui tant hem d’agrair. La nova comissió, orientada a commemorar la Germania, romandria oberta a noves incorporacions, amb una crida especial a incorporar-s’hi adreçada a tots els Ajuntaments de Mallorca1.

A la primera reunió es va definir com a objectiu primordial divulgar el coneixement d’aquell transcendental episodi històric. L’experiència prèvia del Tricentenari (1715-2015) havia resultat ben reeixida i havia deixat el llistó ben amunt, amb més de 120 actes en un any. Moltes de les activitats podien reeditar-se i afegir aquelles altres que, per manca de temps o de recursos, no s’havien pogut realitzar. Les idees brollaren com un salt d’aigües: articles, conferències, taules rodones, exposicions, un documental, llibres, concerts, instal·lació de memorials, itineraris agermanats (tant a Palma com a la Part Forana), nomenclatura de carrers… Entre d’altres propostes, l’exconseller de Cultura Damià Pons va brindar el suport de l’Institut d’Estudis Catalans per patrocinar una conferència de qualque historiador rellevant. Aquella proposta em va estimular la idea d’intentar fer venir a Mallorca la historiadora, investigadora i filòloga Eulàlia Duran i Grau (Barcelona, 2 d’abril de 1934), una eminència en l’estudi de les revoltes agermanades i autora, entre d’altres llibres, de Les Germanies als Països Catalans, un referent fonamental i digne d’admiració. Amb el vist-i-plau i encoratjament de Damià Pons, vaig iniciar la recerca per explorar la viabilitat de fer-la participar de l’efemèride. Una conferència d’ella podria ser el tret de sortida de la commemoració. Dit i fet, el mes d’octubre del 2020 vaig posar-me en marxa per localitzar-la i, si calia, anar a parlar amb ella.

A la recerca d’Eulàlia Duran

Resulta sorprenent que una persona tan rellevant fos mala de localitzar. Els primers telèfons que em passaren no responien. Tot i això, mentre movia cel i terra, tothom amb qui parlava em feia avinent un suport còmplice incondicional. Ningú millor que Eulàlia Duran per donar el sús a pintar de vermell en el calendari el mig mil·lenni de la Germania. Tot i la implicació i facilitats que rebia, continuava sense localitzar la persona clau de tot plegat. Com parlar amb Eulàlia Duran? Telefonades i correus arreu, durant tres setmanes, enfilaren una ruta d’aproximació (Biel Massot, Vicent Partal, Jaume Piqué…) fins arribar a Cervera, on Montserrat Martí gestionà el contacte amb Marta Valls i Carme Bergès del Museu Comarcal de Servera, seu de la Casa Museu Duran i Sanpere. Havia estat un llarg recorregut, però a la fi ja disposava del correu personal d’Eulàlia Duran. Ja podíem adreçar-li la proposta. Com que, en el curs de la recerca, ens havien avisat que, per qüestions de seguretat en matèria de salut atesa la pandèmia que patim, seria difícil promoure un viatge a Mallorca, aprofitant l’oferiment de Vilaweb vaig incorporar dues alternatives a la conferència i, dia 20 de novembre de 2020, li vaig escriure:

(…) El motiu d’aquest escrit és el de sol·licitar-vos, com a màxima autoritat en el tema, la vostra participació. Hem pensat en diverses opcions, en funció de la disponibilitat, comoditat i condicions de la vostra part. La primera seria la de desplaçar-vos a Mallorca per impartir una conferència. Ateses les actuals restriccions per motius de salut pública, en el cas que no fos possible el viatge, una segona opció seria la d’impartir la conferència des de Barcelona. A aquest efecte, ens ha brindat acollida l’amic Vicent Partal, posant a disposició l’espai de Vilaweb, amb prou i exitosa experiència en retransmetre conferències en directe. Finalment, si tampoc enteneu viable aquesta segona possibilitat, la tercera opció seria la de concedir-nos un temps per venir allà on estimeu oportú per fer-vos una entrevista, enregistrar-la i poder-ne fer ús per incorporar-la a un documental que tenim previst2.

Una conferència no, però una publicació sí

Vuit dies després, dia 28 de novembre, rebia la primera resposta d’Eulàlia Duran:

Per raons de salut no puc ara comprometre’m en una col·laboració presencial o virtual. Només se m’acut una possibilitat: el 1984 vaig llegir una conferència, en francès, a París al Colloque de l’Université PARIS VII-C.N.R.S. sobre “Idéologie et conscience sociale dans le mouvement révolutionnaire des germanis”, publicada el 1985. Crec que podria encara ser interessant perquè és un aspecte poc tractat, poc difós. Seria susceptible de republicar-la en català? Els documents citats han estat traduïts al francès i per tant caldria substituir-los per l’original català. Jo ho podria fer.

La decepció de no poder comptar amb ella presencialment per fer el tret de sortida de la commemoració, es veia compensada amb escreix amb aquell generós oferiment. D’immediat, el vaig posar en consideració de Damià Pons, de cara al possible patrocini de l’edició del treball d’Eulàlia Duran per part de l’IEC i, simultàniament, vaig informar el col·lectiu GERMANIES 500. Tothom, com era d’esperar, va celebrar i agrair la proposta, en el marc dels actes del mig mil·lenni. Després d’intercanviar correus amb l’autora, dia 18 de desembre vaig rebre el document original en català, gràcies a la col·laboració de Maria Toldrà i Sabaté, filòloga, deixeble i amiga d’Eulàlia Duran3.

Ni que sigui només una primera pinzellada del treball d’Eulàlia Duran, cal destacar que, en només 24 pàgines, brinda una alliçonadora perspectiva de les Germanies, al temps que té la capacitat de seduir i convidar tothom que el llegeixi a voler saber més coses d’aquell episodi tan transcendental i, dissortadament, tan poc conegut. Vertaderament, hi havia motius per felicitar-nos d’haver rebut una aportació tan significativa. De part meva, em semblava perfecte publicar el treball en forma d’opuscle, en edició popular, dur-ne exemplars als actes de la commemoració i, sobretot, fer-ne arribar a escoles i biblioteques. Per a mi, el treball tenia prou entitat per publicar-se sense notes prèvies ni altres afegits.

Això no obstant, dia 29 de desembre, a punt de rodar clau al 2020, Damià Pons va valorar el treball4. Opinava que les 24 sucoses pàgines d’Eulàlia Duran mereixien un acompanyament per superar l’estructura d’un opuscle i donar-li el cos d’un llibre. L’allau d’idees que va proposar per enriquir l’edició, en més d’un cas (fites de memòria, relació de llocs, escultures, monuments, obres literàries…) requerien temps d’elaboració i, per això i sense descartar-les de cara al futur, haurien d’esperar una nova oportunitat. Finalment, a més de la nota biogràfica de l’autora, s’afegiria una semblança, encarregada a Ernest Belenguer, catedràtic d’Història Moderna, una bibliografia de les obres d’Eulàlia Duran relatives a la Germania, elaborada per Maria Toldrà, i una altra, circumscrita a la Germania de Mallorca, que ja tenia en curs la historiadora Maria Margalida Perelló, membre activa de la comissió cívica de GERMANIES500.

Fotos d’Israel Zafrir facilitades per Bethsabée Rothschild a Eulàlia Duran

Quant a la il·lustració del llibre, ja que se’n fa esment al final del treball, consideràrem oportú posar qualque imatge de les claus del Regne de Mallorca del fotògraf de Tel Aviv Israel Zafrir, que l’aleshores propietària, Bethsabée Rothschild, va enviar l’any 1983 a Eulàlia Duran i que es publicaren a Serra d’Or, per il·lustrar l’article on se n’explicava la història. El llibre s’inclouria dins de la col·lecció Panorama de les Illes Balears de l’editorial Lleonard Muntaner. A partir d’aquell dia, l’editor es posà en marxa amb diligència i, després de corregir les galerades, es va procedir a imprimir Ideologia i consciència social en el moviment revolucionari de les Germanies, amb la data simbòlica i rellevant del 7 de febrer, coincidint amb la commemoració dels 500 anys de la revolta. D’ençà del 18 de desembre, quan vàrem rebre el text d’Eulàlia Duran, no havien passat dos mesos i el llibre ja era al forn.

Ideologia i consciència social en el moviment revolucionari de les Germanies

Aquest estudi, breu en extensió, és d’una densitat i d’una potència informativa gegantina. Qui vulgui accedir a una visió general de les Germanies en el conjunt de la Nació Catalana, trobarà en aquestes pàgines un excel·lent punt de referència i una convidada provocativa a cercar més informació. La primera frase del treball ens situa: la guerra de les Germanies afectà totes les terres de la Corona d’Aragó. S’esmentaran sobretot Mallorca i València (amb Alcúdia, Alzira, Oriola, Xàtiva…), però també Lleida, Barcelona, Girona o Tortosa. Es defineixen els dos bàndols: els agermanats pertanyen a les classes populars i els antiagermanats a l’aristocràcia. S’expliquen els valors de les parts enfrontades. Els qui volen mantenir els privilegis reclamen Noblesa, Lleialtat, Fidelitat i Obediència… a ells, naturalment. Els agermanats volen Llibertat, Justícia, Igualtat i Germania (uep! dos segles i mig abans del Liberté, Égalité e Fraternité!) i l’ideal a assolir són els models comunals de Gènova o de Venècia. Emergeix la interessant, poderosa i enigmàtica figura de l’Encobert que es presentà a Xàtiva com un profeta i encaixà dins de l’esperit místic de croada dels agermanats, amb una creu vermella pintada al pit i a l’esquena. Aquest esperit messiànic, profètic i místic de la Germania impulsà els sermonadors, amb referents com Eiximenis o Turmeda, a pregonar auguris i presagis. A l’altra banda i lluny de supersticions, els nobles disposaven de professionals de la ploma dedicats a desqualificar les Germanies, bàsicament amb insults, i a imposar la crònica dels vencedors sense manies en qüestions de religió. De fet, no varen tenir mirament a l’hora de cremar esglésies si servien de refugi als agermanats.

El desenllaç, amb la reducció de les Germanies, la posterior repressió i l’empelt de silenci i desmemòria, es veia venir. Allò que no era previsible era la supervivència de l’esperit de la Germania i, contra la criminalització imposada i malgrat els intents d’arrabassar, manipular i substituir pàgines a la història, mig mil·lenni després es reivindiqui el record de la revolta i dels seus líders.

Una aportació important al 500 aniversari

L’atzar a vegades, i aquesta n’és una, brinda cops de sort. La sol·licitud d’una conferència a Eulàlia Duran desembocà en fer-nos confiança per tal d’editar un llibre ben valuós. Hi hem sortit guanyant de molt! Ha estat una immensa fortuna incorporar la publicació als actes commemoratius del mig mil·lenni de la Germania de Mallorca i, de part meva, una gran satisfacció haver fet de manobre en la gestió. L’experiència, a nivell personal, ha anat més enllà de l’aventura sempre apassionant d’acompanyar l’edició d’un llibre. He de confessar que m’he aprofitat de la situació de luxe de mantenir aquest contacte privilegiat, amb consultes a l’autora sobre aspectes controvertits de la Germania de Mallorca i amb intercanvis d’informació5. Més enllà de la publicació, ha estat i és un aprenentatge enriquidor conèixer i tractar, ni que sigui per correspondència, aquesta eminent autora6.

5-II-2021. Conferència del president Quim Torra (més imatges al final)

És indubtable que l’aportació d’Eulàlia Duran anirà encaixada com sabateta a son peu entre les destacades de la commemoració dels 500 anys de la Germania de Mallorca. He mirat de mantenir-la mínimament informada de les activitats en curs. Va agrair el correu que li vaig remetre, amb la informació de la conferència del president Quim Torra, Visca la Terra! Mori el mal govern!, retransmesa dia 5 de febrer, on ella va ser esmentada elogiosament, així com de l’èxit assolit a la jornada de dia 7 de febrer, data del mig mil·lenni de la revolta, amb la lectura del Manifest per la Germania a tots els municipis de Mallorca i alguns epígons (el pont de ferro de Girona, el memorial d’Almenara o des d’una barca enmig del mar). Va correspondre la informació:

(…) Ho he llegit i estic contenta que el tema torni a ser útil en les circumstàncies actuals. Gràcies pels elogis, també, totalment desproporcionats… i perillosos perquè ja he rebut dues peticions de col·laboració que no he pogut acceptar. Però el tema sí que val la pena que estigui present, perquè explica alguns problemes contemporanis. Els valencians (Eliseu Climent…) us miren sorpresos. Que per molts anys!

Com qui no diu res, ens convida a observar que el tema de les Germanies explica alguns problemes contemporanis. Els paral·lelismes (espoliació fiscal, corrupció, lleis i sentències injustes, empresonaments arbitraris, abusos…) canten santa clara i conviden a la dignitat d’una nova Germania.

A punt de pastora mia

Aquesta ha estat la gènesi d’aquest llibre que s’ha acabat d’estampar i que ja és en curs de distribució per biblioteques i llibreries. Si no hi ha res de nou, per iniciativa de Pere Estelrich, coordinador del suplement de cultura Bellver, es procedirà a la presentació pública dia 10 de març a les 19h en el Club DM de Palma, amb les restriccions d’aforament i amb totes les mesures de seguretat derivades de les normes sanitàries vigents. Em complaurà compartir taula amb Maria Muntaner, editora, Maria Margalida Perelló, historiadora, i Damià Pons, membre de la Secció Històrico-arqueològica (IEC). Ens podem felicitar per la incorporació d’aquesta obra a la bibliografia de la nostra història i, des de GERMANIES500, agrair la generositat del present que ens ha fet Eulàlia Duran; una donota!

Eulàlia Duran i Grau

 

NOTES

1 El primer a fer-ho seria el de Felanitx, poble de Joanot Colom, i a continuació són molts els qui ja s’han adherit a la commemoració: Banyalbufar, Búger, Bunyola, Campanet, Deià, Inca, Llucmajor, Manacor, Mancor, Maria, Marratxí, Muro, Palma, Pollença, Porreres, Sa Pobla, Santa Eugènia, Santa Maria, Sencelles… Se sap que altres ajuntaments tenen previst l’aprovació de mocions per agermanar els seus municipis i programar actes a l’entorn de la Germania. Tant de bo s’agermanin tots els municipis!

2 Cal dir que, en el curs de la recerca, havia escrit a Andreu Manresa, Director d’IB3, i a Margalida Solivelles, corresponsal de TV3 a les Illes, i ambdues respostes s’interessaven en la darrera opció per tal de participar a l’entrevista i explorar la possible emissió en els respectius canals televisius, en el curs de la commemoració dels 500 anys de la Germania. Quant al documental en curs de Pere Sánchez, dissortadament Eulàlia va considerar que no el podria atendre en les condicions que caldria.

3 Des d’aquell dia, Maria Toldrà ha col·laborat activament en el procés d’edició del llibre.

4 És boníssim. Breu però d’una gran densitat d’informació. I d’una gran claredat. S’entén molt bé el que va ser i representar la Germania mallorquina. Recuperar aquest text ja quasi justifica la commemoració. T’adjunt les diferents opcions d’edició del text que, segons el meu parer, hi podria haver.

5 En l’àmbit d’aquesta correspondència, Eulàlia Duran va descobrir que les claus del Regne de Mallorca havien estat subhastades l’any 2000 a Christies. La premsa, arran d’una filtració, se’n va fer ressò sense esmentar l’autora de la troballa. Ho vaig aclarir a https://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/pau-justicia-i-germania-iv-les-claus-furtades/

6 Per a saber més coses d’Eulàlia Duran és més que recomanable aquest llibre en línia: https://cdnebasnet.com/data/cms/museucervera/uploads/docs/llibre_EulaliaDuran.pdf?1584434875

 

A la mar, a Girona i a Almenara, lectura del Manifest per la Germania

ALTRES IMATGES

PER A SABER MÉS COSES DE LA GERMANIA DE MALLORCA:

(2009) Els itineraris macabres de Joanot Colom https://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/els-itineraris-macabres-de-joanot-colom/

(2012) Joanot Colom degollat (cada dia) al seu poble
https://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/joanot-colom-degollat-cada-dia-al-seu-poble/

(2013) 7 de febrer, Dia de la Germania de Mallorca https://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/7-de-febrer-dia-de-la-germania-de-mallorca/

(2020) Pere Oliver, la Germania i Felanitx
https://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/pere-oliver-i-domenge-la-germania-de-mallorca-i-felanitx/

(2020) La Germania novel·lada
https://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/la-germania-novel·lada/

(2020) Els creatius i la Germania
https://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/pau-justicia-i-germania-1/

(2020) Al rescat de la memòria
https://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/pau-justicia-i-germania-2-al-rescat-de-la-memoria/

(2021) Els crits
https://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/pau-justicia-i-germania-3-els-crits/

(2021) Les claus furtades
https://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/pau-justicia-i-germania-iv-les-claus-furtades/

(2021) Amb ulls als embulls https://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/pau-justicia-i-germania-v-amb-ulls-als-embulls/

(2021) Colom sacríleg? https://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/pau-justicia-i-germania-vi-colom-sacrileg/

(2021) El món https://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/pau-justicia-i-germania-vii-el-mon/

(2021) Colom covard? https://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/pau-justicia-i-germania-viii-colom-covard/

(2021) Colom criminal? https://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/pau-justicia-i-germania-ix-colom-criminal/

Podeu veure la conferència del president Quim Torra, amb adhesió al Manifest de la Germania de Mallorca i, al final, amb la cançó Les Germanies, amb lletra de Mateu Xurí, música de Miquel Brunet, interpretada per Biel Majoral a: https://www.youtube.com/watch?v=5QJuKBvMvaE&t=3077s

 

Aquesta entrada s'ha publicat en JUSTÍCIA I GERMANIA, el 2 de març de 2021 per Bartomeu Mestre i Sureda

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.