Etziba Balutxo...

Bartomeu Mestre i Sureda

Pau, Justícia i Germania (VIII) Colom covard?

Deixa un comentari
Un dels “missals” d’en Quadrado i un dels llibres que ocultà

La llegenda negra sobre els agermanats, fonamentada a partir de la història de Joan Binimelis (1539-1616), copiada per Vicent Mut (1614-1687) i adobada de judicis de valor per Quadrado (1819-1896), pretenia la criminalització i desqualificació de la revolta. El discurs dels vencedors, en el cas de la Germania de Mallorca, va anar molt més enllà de l’habitual maniqueisme entre bons i dolents i va atiar la humiliació dels líders de l’aixecament popular. Colom seria objecte permanent de vexacions, amb infàmies, calúmnies i injúries, de manera intensa per part de Quadrado i dels seus seguidors. A Joanot Colom se li atribuïren, sense prova, qualificatius denigrants (assassí, violent, criminal, violador, sacríleg, lladre, covard…). Una mínima investigació rigorosa desfà el relat oficial que, de manera més sospitosa que insòlita, encara avui circulen en àmbits acadèmics.

Dues detencions de Joanot Colom?

Amb un exemple molt concret (evidentment, com cal fer sempre, emparat documentalment) es pot desemmascarar Quadrado i posar en evidència les seves manipulacions en la tria d’unes fonts i l’ocultació d’unes altres. Es tracta del fins ara inèdit contrast entre dos relats sobre la detenció de Joanot Colom, el febrer de 1523, que precipitaren les capitulacions de Palma. Dels dos relats que existeixen, obsedit en la campanya criminalitzadora de la Germania, Quadrado feia bandera només del llibre que denigra l’Instador del Poble i del Bé Comú:

Estando el Emperador en Valladolid perdonando los excesos de sus vasallos, tuvo aviso de que los de Mallorca se habían rebelado y tomado las armas, siendo su capitán un hombre vil llamado Colono, pellejero. Mandó luego el Emperador que fuese allá un gobernador, y que llevase cuatro navíos bien armados y con gente escogida, soldados viejos, con ciento y veinte caballos. (…) Dentro en la ciudad estaban la rabia y furor muy ardientes, de manera que Calon, capitán de los rebeldes, echó en prisión a todos los grandes y nobles que en ella había, con sus mujeres; y de los que se habían pasado al campo del virrey, a sus mujeres y hijos, y a todos los mercaderes y hombres ricos, mujeres y hijos; finalmente, a cuantos le eran sospechosos y tenía por leales. (…) Al fin se compusieron, perdonando el virrey en nombre del Emperador a todos los culpados, sacando doce cabezas que él nombrase, las cuales seguramente ellos le habían de entregar. De las cuales dieron luego las once. Mas Calon, cabeza y capitán general de la rebelión y levantamientos, ascondióse. Y buscándole con diligencia le hallaron en un vil lugar, cual él merecía, y así como estaba sucio y asqueroso, lo pusieron en un asno, y acompañándole los otros once a pie, le trajeron por las calles públicas de la ciudad, y hecho el triste paseo, lo atenacearon vivo con hierros ardiendo en medio de la plaza, y la misma pena dieron a los otros. Muertos de esta manera, los hicieron cuartos, y los colgaron de las torres y almenas de la ciudad. Y las cabezas estuvieron en el rollo que está en la plaza de Mallorca. Confiscáronles los bienes, aplicándolos a la cámara imperial. A los demás delincuentes condenaron en mucho dinero. Con esto quedó llana la isla, y en la obediencia y gracia de su rey y señor natural.

Aquest fragment correspon al relat ignominiós que presenta un Joanot Colom covard a qui trobaren amagat dins d’una comuna (en vil lugar) tapat de merda (sucio y asqueroso). I bé que ho proclamà Quadrado a les seves conferències. Colom covard? Com es pot ser tan manipulador? Quadrado tenia clar que Gabriel Sagrera, picapedrer i guardià de la Porta de Santa Catalina, per salvar Joanot Colom d’una mort segura, l’havia animat a partir amb ell amb una nau d’en Gabriel Brull i, per tant, sabia perfectament que el líder de la Germania havia rebutjat abandonar la seva gent i, fins a les darreres conseqüències, va optar per assumir responsabilitats1. Quina és la font que farà seva Quadrado? Doncs, la Historia de la vida y hechos del Emperador Carlos V, publicada a Saragossa l’any 1634 post mortem del seu autor, el bisbe de Pamplona Fray Prudencio de Sandoval (1552-1620), escrit, per tant, amb molta posterioritat als fets que descriu (gairebé un segle!), sense cap referència documental ni el més mínim rigor; amb el nom (Colono i Calon) ni tan sols.

Tanmateix les mentides tenen les cames curtes i, més prest o més tard, brolla l’albelló de la veracitat. Tant li és a Quadrado la veritat! Ignorarà i ocultarà el llibre que no només capgira totalment la font on es recolza, sinó que desenteranyina i destapa el caràcter apòcrif de l’hagiografia del bisbe Sandoval. Efectivament, el capità que va fer la detenció de Joanot Colom, Alonso Enríquez de Guzmán (14991547), va escriure en primera persona el Libro de la vida y costumbres de don Alfonso Enríquez de Guzmán. Per desemmascarar aquesta nova criminalització de Colom que, fins avui no ha estat refutada per cap historiador, transcric uns fragments del llibre esmentat, a partir de les ordres rebudes del rei i del virrei fins a descriure l’honorable capitulació de l’Instador del Poble i del Bé Comú.

«Don Alonso Enríquez de Guzmán, nuestro capitán: Yo vos mando que hagáis lo que don Miguel de Gurrea, visorrey dese reyno os mandare, que en ello seré yo servido. De Valladolid». La del vissorrey dezía: «Magnífico e noble don Alonso Enrríquez de Guzmán, capitán de Su Magestad en este nuestro exército, que en su real servicio tenemos, salud e gracia. Sepades como yo, don Miguel de Gurrea, visorrey deste reyno de Mallorca por Su Sacra, Cathólica y Real Magestad y de su Consejo, gobernador de Aragón, mando a vos que prendays la persona de Colón, bonetero, que se llama el capitán Colón, y a los treze cónsules de su consejo e compañía, y mandéis abrir las puertas desa ciudad y oyr a justicia a los abitantes; y preveella de los nescesario de los que en nuestro exército tenemos y ansimismo a nuestro exército de la dicha ciudad, de oy a mañana hasta las quatro después del mediodía. E si no pudiéredes o no os quisieren cunplir las palabras, os salgáis para nos aprovechar de vuestro consejo y magnífica persona. E no hagays otra cosa. Deste nuestro exército».

Diéronme estas provisiones a las diez del día, y fuéme a la placa, do hallé el capitán Colón con la dicha guarda y cinco de los dichos cónsules. Y dijeles, que lo oyeron todos: «Ya sabéis como os é cunpido la palabra que os di. Agora os hago saber que el Emperador me manda por esta su cédula -la qual les mostré- que yo entregue esta ciudad al senyor don Miguel de Gurrea, por la qual veo que confía más en vuestras palabras que me teneys dadas que no en mi esfuerco ni en los honbres que tengo aquí, porque yo soy uno y ellos son treynta y vosotros treynta mill. Pídoos lo que me avéys prometido e licencia para salir Y aconsejoos que os me entreguéys, porque me ponéis en obligación de hazer por vosotros, y a Su Magestad daréys crédito de humildad, y vosotros no tan culpados y hombres de vuestras palabras, como en su cédula confía».

Colón respondió: «Señor; Vuestra Merced a hablado como buen cavallero, ansí en servicio de nuestro señor; el Rey, como en honra y provecho nuestro. Y desde aquí digo que soy el primero que obedezco el mandado de Su Magestad». Y ansimismo los otros todos dixeron lo mismo, e yo yrme a comer; y cada uno a su casa. Acabado de comer; mandé llamar a corsistorio y propuse cosas semejantes que éstas, y mandé pregonar que ninguno truxese armas. Y con buenas palabras puse en yerros al dicho señor capitán y señores cónsules y hordené una procesión muy solemne, con todas las mujeres en cabello y descalcas e niños de la una parte de la procesión, y de la otra parte los ombres, descalcos e destocados, con grand grita pidiendo misericordia. Fuymos a la puerta de la ciudad, donde estava puesto un altar con Jesu Cristo crucificado muy devotamente. E hallamos al visorey y a su mano izquierda a don Juan de Velasco, capitán general de las galeras, en sendas sillas asentados. Y allí llegó toda la procesión, pidiendo misericordia. (…) Y entró el visorrey en la ciudad, do fué obedesçido e temido. Desquartizó al dicho capitán Colón y a los treze cónsules y a un alguazil. E con los demás hizo justiçia; y los que pudo apañar antes que tomase la çiudad fueron quatroçientos y veynte, todos éstos ahorcados y desquartizados. E hízose al exérçito y quedó él allí como de antes. El visorrey escrivió mucho y bien de mí al Emperador.

Aquesta autobiografia detalla la capitulació de Palma no només per un contemporani dels fets (a diferència de l’hagiògraf de Carles V quasi un segle més tard), sinó per un testimoni directe i protagonista excepcional. La lectura d’aquest llibre és fonamental, perquè no l’ha escrita cap poeta romàntic del s. XIX, ni cap republicà del s. XX, ni cap investigador-etzibador del s. XXI, sinó un capità de l’exèrcit imperial de Carles V; és a dir un oficial militar que va acompanyar Juan de Velasco i es va enfrontar a la Germania.

Escuts de Carles V, Miguel de Gurrea, Juan de Velasco i Alonso Enríquez de Guzmán

Resulta gairebé impossible que Quadrado no tingués en compte aquest llibre, publicat amb prou notorietat l’any 1862, mentre ell es desfeia en perfilar el seu discurs antiagermanat2. La publicació va ser objecte de nombroses referències a l’època, atesa la circumstància que l’autor, company de Diego de Almagro (1479-1538), reproduïa un plet famós sostingut amb Hernando Pizarro (1500-1578)3. Resulta igualment sorprenent que cap ni un dels seguidors de Quadrado (ep, tampoc dels seu detractors) hagi parat esment o, almenys, incorporat aquest llibre a les bibliografies, perquè és un testimoni que desemmascara la falsedat del relat de Sandoval, als peus de la monarquia i de l’Església Catòlica, els dos grans ens manipuladors de les Germanies.

Els deliris de Quadrado (el maniqueisme, les contradiccions, les incoherències…) són constants. Tant li és dir que Colom no respectava l’Església com fer-ne burleta per haver-se agenollat davant d’un bisbe. Tant li és defensar que calia «borrar la memoria de Colom» com alabar i magnificar l’amenaça de Carles V que «jamás se borrase del mundo su memoria». Avui els defensors a ultrança de Quadrado han estat superats per la realitat de la història. Això no obstant, encara hi ha tres conductes que, gradualment, es poden inserir en el discurs reaccionari: la dels contextualitzadors, la dels justificadors i la dels equidistants, però qualsevol contextualització, justificació i equidistància (ai, vade retro, els equidistants!) té aires de burla quan es fa una lectura ètica dels fets.

Per disculpar el maniqueisme i la manipulació, s’argumenta la gran aportació documental de Quadrado. És cert, però quin mèrit tenia? És el primer arxiver que pot dedicar-se a ordenar la documentació que té al seu abast i publicar-la per validar les seves tesis. I quina era la documentació que hi havia a l’arxiu? Òbviament la història dels vencedors, l’oficial, el discurs dominant; la mentida al servei del poder, en definitiva. Quadrado, en síntesi, no farà altra cosa que potenciar l’obra de Binimelis, copiada per Mut, i afegir-li interpretacions, adjectius i judicis de valor, com a monàrquic i apologista catòlic, amb afegits a interès de part i, sense contrast possible, de dubtosa veracitat. Els qualificatius que atribueix a Joanot Colom, sempre sense prova, no són cosa de l’home catòlic que Quadrado presumia ser. Allò que és un vertader assassinat és, precisament, la criminalització de Joanot Colom i de la Germania de Mallorca, carregada de raó i de raons per revoltar-se.

NOTES

1 A les Informaciones Judiciales, manyuclades i publicades per Quadrado, amb una nota prèvia que les defineix com la font documental més important, apareixen tant Sagrera com Brull, amb la indicació que volien embarcar-se i fugir amb en Joanot Colom, el qual rebutjà la proposta.

2 Narrat en primera persona, dia 1 d’abril de 1930, al diari La Correspondencia de Valencia, l’advocada i feminista Concha Peña Pastor (1906-1960) atribuí l’autoria del llibre a una hipotètica germana d’Alonso, Feliciana Enríquez de Guzmán (1570-1647), la qual, en realitat, era una neta del protagonista.

3 Encara en vida de Quadrado, hi ha nombroses referències a aquest llibre: El imparcial, 31-8-1892; El heraldo de Madrid, 16-9-1892 i d’altres.

PER A SABER MÉS COSES DE LA GERMANIA DE MALLORCA:

– (2009) Els itineraris macabres de Joanot Colom https://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/els-itineraris-macabres-de-joanot-colom/

– (2012) Joanot Colom degollat (cada dia) al seu poble
https://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/joanot-colom-degollat-cada-dia-al-seu-poble/

– (2013) 7 de febrer, Dia de la Germania de Mallorca https://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/7-de-febrer-dia-de-la-germania-de-mallorca/

– (2020) Pere Oliver, la Germania i Felanitx
https://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/pere-oliver-i-domenge-la-germania-de-mallorca-i-felanitx/

– (2020) La Germania novel·lada
https://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/la-germania-novel·lada/

– (2020) Els creatius i la Germania
https://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/pau-justicia-i-germania-1/

– (2020) Al rescat de la memòria
https://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/pau-justicia-i-germania-2-al-rescat-de-la-memoria/

– (2021) Els crits
https://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/pau-justicia-i-germania-3-els-crits/

– (2021) Les claus furtades
https://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/pau-justicia-i-germania-iv-les-claus-furtades/

– (2021) Amb ulls als embulls https://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/pau-justicia-i-germania-v-amb-ulls-als-embulls/

– (2021) Colom sacríleg? https://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/pau-justicia-i-germania-vi-colom-sacrileg/

– (2021) El món https://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/pau-justicia-i-germania-vii-el-mon/

 

Aquesta entrada s'ha publicat en el 21 de febrer de 2021 per Bartomeu Mestre i Sureda

  1. Es una pena que fins tants de segles després no s’hagi trobat ningú que es preocupàs de fer justícia a aquest personatge històric. I un altre segle per posar en Quadrado al lloc que li pertany. Molt bona feina, Bartomeu. Enhorabona!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.