Pau, Justícia i Germania (VII) EL MÓN

La Germania fila, fila…

Per iniciativa de Pere Estelrich, coordinador del Suplement Bellver del Diario de Mallorca, dia 11 de febrer de 2021, sota el títol Les Germanies, es va fer una taula rodona, sotmesa a les limitacions derivades de la pandèmia i amb la màxima audiència que permetia la situació. L’acte, en el marc dels actes commemoratius dels 500 anys de la revolta dels menestrals de Palma, va anar precedit d’una presentació de la directora del diari, Marisa Goñi, la qual destacà l’atenció mediàtica que l’efemèride havia desencadenat. L’interès dels assistents es va comprovar en l’animada participació en el col·loqui de Guillem Morro, Sili Arguimbau i Miquel Rosselló, amb un públic atent que posà èmfasi en denunciar la nul·la informació rebuda a l’escola sobre un episodi tan transcendental. El moderador va declarar que havia après més coses sobre la Germania la darrera setmana que, abans, en tota la vida. Cal tenir en compte que el diumenge abans, dia 7 de febrer, a tots els municipis de Mallorca, tots sense excepció, s’havia llegit el Manifest per la Germania de la comissió cívica Germanies500, un acte simbòlic sense precedents d’agermanar Mallorca¹.

**7 de febrer de 2021; una fita històrica! Tots els municipis de Mallorca agermanats**

El relat històric de la revolta, des de les causes fins a la derrota passant per les etapes més destacades, va ser tractat per les historiadores Margalida Bernat i Maria Margalida Perelló. L’altre ponent, Josep Lluís Pol, va llegir un relat de creació, amb la confessió en primera persona d’un jove que explica la seva incorporació al moviment agermanat, amb el crit de Pac qui deu! i Mori el mal govern! Com que aquest darrer ponent, set dies abans, havia publicat un article, El context científic en temps de les Germanies, que descrivia el món de les Ciències en el moment de la revolta, vaig trobar oportú compensar l’aportació amb una pinzellada per situar també el món de les Arts i de les Lletres². Cal dir que la meva intervenció, condicionada al rellotge i enmig d’un debat, va ser improvisada sobre quatre notes que ara transcric.

El món a la dècada de la Germania de Mallorca (1511-1521)

I què passava en el món en aquell temps de Germanies? L’estiu de 1520, mig any abans de la revolta de Mallorca, les tropes imperials intentaven esclafar i reprimir els aixecaments de les Comunidades i de la Germania de València. L’aportació de Castella, molt lluny encara d’allò que ells anomenarien «el siglo de oro español», obeïa a l’objectiu d’Isabel I, l’àvia de Carles V: bastir un gran imperi mitjançant la conquesta i subjugació d’altres terres, amb l’extermini de llengües, cultures, religions i pobles. Castella i l’Església Catòlica, sense la participació dels altres regnes de la corona d’Aragó, perseveraven, amb la creu i amb l’espasa, en l’etnocidi i genocidi d’Amèrica. Dia 1 de juliol de 1520, conegut com la noche triste, les forces asteques infringiren una severa derrota a les castellanes a Tenotxtítlan (Mèxic), l’endemà de l’assassinat de Moctezuma II, amb engany i traïdoria, ordenat per Hernán Cortés.

1 de juliol de 1520. *“La noche triste de Hernán Cortés”*

Això no obstant, el món és molt més gran que aquell imperi on deien que no es ponia mai el sol i que, amb el temps, s’enfosquiria i es faria miques. Mentre Castella es dedicava a la massacre lingüística, cultural i ètnica d’Amèrica, en el conjunt d’Europa la dècada que va precedir la Germania de Mallorca, va ser especialment rica i productiva. En el camp de l’Art, l’any 1512 Miquel Àngel Buonarroti (1475-1564) acabava una de les més destacades obres mestres de la història de la pintura: la capella sixtina. El genial i polifacètic Leonardo da Vinci (1452-1519) l’any 1514 va realitzar una sèrie de dibuixos, els Diluvis, com a rèplica alternativa als de Miquel Àngel.

Pel que fa a la música, en el nostre àmbit i en plena expansió del Renaixement, es pot esmentar Mateu Fletxa el Vell (1481-1553), mestre de capella de la Seu de Lleida, que faria de mestre a les filles de Carles V, Maria i Joana, i que es tancaria monjo al Monestir de Poblet. L’arquitectura renaixentista, aquells anys, va permetre l’exaltació de la bellesa materialitzada en alguns dels castells del Loira i en palaus i esglésies a Venècia i Florència.

**El castell de Chenonceau (1515-1522)**

L’any 1511, un any abans que Miquel Àngel acabàs de pintar la gran volta de la capella sixtina, Erasme de Rotterdam (1466-1536) havia publicat Lof der Zotheid, traduïda i coneguda com Elogi de la follia³. Aquesta obra figura sempre a totes les llistes dels llibres que incidiren en la història de la humanitat. A les mateixes llistes hi figuren també El Príncep de Nicolau Maquiavel (1469-1527), publicada l’any 1514, i Utopia de Tomàs Moro (1478-1535), publicada l’any 1517⁴. L’any 1521, coincidint de ple amb l’aixecament de la Germania de Mallorca, un jove occità de devuit anys, Miquèl de Nòstra Dama (1503-1566), Nostradamus, comença a elaborar les Profecies, una obra de gran impacte que serà interpretada (i molt manipulada) com a presagi de grans esdeveniments. És prou evident que l’autor coneixia l’obra d’Anselm Turmeda (1355-1423) que tant va influir també sobre els visionaris i predicadors agermanats.

Ciències, Art, Música, Lletres… i Religió!

No serien, però, ni les Ciències, ni les Lletres allò que més incidiria sobre les Germanies, sinó la religió. Hem de situar-nos a finals de març de 1521. Encara no fa dos mesos de l’aixecament a Palma de dia 7 de febrer per alliberar els set detinguts de Miguel de Gurrea, el lloctinent aragonès. Aquest, ha estat destituït pels agermanats, amb el beneplàcit dels nobles i els jurats, a l’empara d’una providència de Pere el Cerimoniós, segons la qual un aragonès no podia ser governador del Regne.

**30 de març de 1521. Carles V reforça Gurrea i exigeix obediència als agermanats**

Carles V és a Worms i dia 3o de març remet una carta on revalida el seu suport a Gurrea i mana que (…) no se siguan mas movimientos por forma que no passe mas adelante la mala intencion que los susodichos manestrales han tenido antes bien se repose toda manera de tumulto (…). I com així l’emperador era a Worms quan els comuneros castellans i els agermanats de Mallorca i de València anaven alçats? Doncs, esperava la Dieta convocada per escoltar Luter i fer-li avinent que o bé se retractava de les 95 tesis o s’hauria d’atendre a les conseqüències. Tot plegat, una farsa.

**18 d’abril de 1521. Luter davant de Carles V**

El mes de gener, el Papa havia excomunicat Luter, però Roma exigia més; volia una humiliació exemplar. El príncep Frederic de Saxònia va pactar un passaport per garantir a Luter que, si assistia a la convocatòria de la Dieta Imperial, tenia garantit retornar sa i estalvi. Tanmateix una garantia tan precària com la que l’Església havia promès un segle abans a Jan Hus, processat i ajusticiat en el Concili de Constança. Malgrat el risc, Luter va acceptar d’anar a Worms, on va arribar dia 16 d’abril aclamat per la població com un heroi. Davant de l’emperador, durant tres dies, Luter va escoltar les amenaces dels teòlegs i en ser requerit a rectificar, admetre les heretgies i reclamar el perdó, es negà a abjurar, va recordar que el Papa i els concilis s’equivocaven i, quant a retractar-se de les seves tesis, va concloure: no puc ni vull revocar-ne cap, veient que no és segur o just actuar contra la consciència. Déu m’ajuda.

**Luter i els teòlegs. Arguments contra amenaces.**

La sentència estava dictada d’antuvi. Tanmateix, en el rerefons, el menys important era si Luter tenia o raó o no, el fet és que havia denunciat que l’Església Catòlica era un negoci i que, allunyada de la gent humil i dels Evangelis cristians, s’havia convertit en un centre de poder que sempre brindava suport als rics. El Papa, com a hereu de Sant Pere, s’havia adjudicat el poder de tenir les claus del cel i, amb aquest poder, emetia indulgències per vendre com a mecanisme de perdó dels pecats o butlles per patrocinar guerres (la de la Santa Creuada va durar fins a la segona meitat del s. XX). Passaports per anar al cel i permisos per evitar dejunis i abstinències, en definitiva. És bo d’entendre que l’empatia de les classes populars posàs messions a favor de Luter i no del Papa, sempre fent costat a la repressió. En equivalent quid pro quo, l’emperador estava sotmès a la voluntat del Vaticà i romania a Worms mentre la Germania de Mallorca era desatesa en el seu clam de justícia.

**23 d’abril de 1521. La rendició dels comuneros (oli de Manuel Picolo de 1887)**

Dia 23 d’abril de 1521, la mateixa setmana que Carles V havia presidit les declaracions de Luter, els comuneros eren derrotats a Villalar i els seus líders Bravo, Padilla i Maldonado decapitats. A l’entretant, l’emperador continuava retingut a l’espera del dictamen dels teòlegs que, evidentment, redactaven la condemna contundent de Luter. Finalment, dia 25 de maig de 1521, l’emperador va dictar l’Edicte de Worms que declarava Luter pròfug i heretge, amb la qual cosa, animava la persecució i atiava i autoritzava la seva mort a mans de qualsevol. Això no obstant, Luter s’ho va veure venir i, protegit i encobert per Frederic el Savi, va esquivar la detenció que l’hauria precipitat a la foguera. No eren les arts, ni les lletres, ni les ciències, no. Allò que determinava el poder en aquell temps de Germania era la religió⁵. En aquell context, brollaren noves revoles camperoles que serien esclafades el 1525 a Frankenhausen.

**15 de maig de 1525. La revolta religiosa dels camperols esclafada a Frankenhausen**

La Religió va ser i és encara un dels factors determinants de moltes de guerres. La inquisició s’abocaria a una persecució centenària contra el protestantisme⁶. I això sí que té relació directa amb la Germania de Mallorca.

En el llibre de les Informacions judicials de Gurrea, elaborat poble a poble després d’esclafar la Germania per establir les confiscacions als que han estat «mals», podem llegir que, a l’illa d’en Mateu de Sant Joan de la parròquia de Sant Jaume de Palma, hi vivia Mestre Gosalvo pintor afectadíssim y anava armat ab los agermanats, y era molt den Colom, que sa muller del dit Gonsalvo alletava una filleta den Juanot Colom, y anava sermonant la germania dient mil herejias, y per aquella causa per haver incidit en crim de herejia per los desastres que deya, lo han cremat. (Així ho declara un testimoni unich a 23 desemb. 1523 encara que en el proces figura el dit Gonsalvo entre’ls vius i presents) Present VIII lliures (nota 7).

Aquest era, ni que sigui amb una breu perspectiva i en una pinzellada simplista, l’estat del món en temps de Germanies. Carles V s’aquietà a defensar els interessos de l’Església Catòlica i no s’empatxà d’escoltar les raons dels menestrals i dels pagesos valencians i mallorquins, perquè no tenia cap voluntat d’atendre les causes justes dels agermanats, sinó de mantenir subjugats als qui no considerava altra cosa més que súbdits, subjugats i submisos. Una raó més per revoltar-se al crit de Pac qui deu! Mori el mal govern! Pau, Justícia i Germania!

NOTES

1 Més enllà de l’illa de Mallorca, la lectura es va fer al pont de ferro de Girona, ciutat on també hi va haver revoltes populars, davant del memorial de la Germania de València a Alenara i, a la mar, dins d’un llaüt, en record dels mariners que patiren, com els menestrals i els pagesos, la repressió de l’emperador.

**A la mar, a Almenara i a Girona, lectura del Manifest per la Germania**

2 Vg. l’article esmentat de Josep Lluís Pol:

3 S’ha dit que una traducció molt més exacta al català seria elogi de l’estultícia o, més vulgar encara, elogi de la botxor.

4 El títol era: Libellus vere aureus, nec minus salutaris quam festivus, de optimo reipublicae statu, deque nova insula Utopia.

5 La història de la humanitat certifica com la religió ha estat i és causa de guerres i de repressió, des de les creuades fins a la destrucció de les torres bessones de Nova York i la immediata guerra d’Iraq.

6 Encara a la primeria del s. XX, Mn. Antoni Maria Alcover, inclouria a l’aplec de les Rondalles Mallorquines el personatge de Luter, presentat com una representació diabòlica a qui calia ridiculitzar i humiliar.

7 Llorenç Buades a la seva cronologia (http://www.ixent.org/germania.htm) aclareix que Gonsalvo va ser «cremat per luterà» dia 4 de desembre de 1523. Josep-Lluís Carod-Rovira informa que la Inquisició de Mallorca condemna a mort i crema viu el pintor Gondisalvi, per «heretge luterà negatiu». Vg.: Història del protestantisme als Països Catalans (2016) 3i4 Edicions