Etziba Balutxo...

Bartomeu Mestre i Sureda

7 DE FEBRER, DIA DE LA GERMANIA DE MALLORCA

Deixa un comentari
7 de febrer de 1993. Acte en record de la Germania de Mallorca

Dia 7 de febrer de 1521, coincidint aquell any amb el dijous llarder, es considera la data de l’inici de la revolta de la Germania de Mallorca. El dia abans, havien estat detinguts, entre d’altres, Joan Crespí i els germans Francesc i Joanot Colom. Feia mesos que la Germania de València i les Comunidades castellanes ja estaven en marxa per plantar cara contra l’abús de poder, l’espoliació fiscal i la corrupció; tres manifestacions del mal govern que van sempre de la mà i que, si es vol corregir el mal major, s’han de combatre en conjunt i mai per separat, perquè són indissociables.

7 DE FEBRER, DIA DE LA GERMANIA DE MALLORCA

Ofrena quan la placa encara presidia la plaça del Roser (7 de febrer de 1993)

***

Vençuda la Germania es va esvair el triple crit dels agermanats: pac qui deu! visca la terra! mori el mal govern! i el que Cosme Bauçà atribueix a Joanot Colom de Pau, Justícia i Germania! La repressió va ser duríssima contra els revoltats i les seves famílies, amb incautació de béns i imposició de més arbitris. El gest d’esbaldregar la casa de Palma de Colom i, després, sembrar de sal el solar delata l’intent d’esborrar la revolta de la memòria popular. De fet, va ser així durant gairebé tres segles, durant els quals el cap de Joanot Colom va romandre a la Porta Pintada  tancat dins d’una gàbia i “vigilat de nit perquè no parli!”). Els cronistes oficials s’encarregaren de divulgar el discurs dissenyat des del poder per criminalitzar els agermanats. Aquest discurs oficial preval, encara ara, des de les trones acadèmiques.

La història, més prest o més tard, sol imposar el rigor de la veritat. A partir de La Renaixença, i gràcies als investigadors que destaparen els motius més que justificats de la indignació popular que precipità la revolta, es va procedir a rescabalar el bon nom de la Germania. Els poetes romàntics els glossaren i els treballs que desfeien el discurs oficial es multiplicaren.

La primeria de 1870, en protesta contra un decret del govern espanyol que ordenava la incorporació a l’exèrcit d’una lleva de quaranta mil homes, de manera semblant com la ciutadania s’havia revoltat a Barcelona (especialment a Sants i a Gràcia), la majoria de pobles de Mallorca apel·laren a la insubmissió amb protestes importants a Artà, Felanitx, Lloseta, Maria de la Salut i Pollença. Dia 7 de febrer d’aquell any, commemorant la data de la Germania, es va fer una gran manifestació a Palma que, segons el diari El Iris del Pueblo, va arreplegar vint-i-dues mil persones que arribaren fins a l’antiga placeta d’en Colom (la plaça del Roser), on els regidors republicans varen destapar una placa d’homenatge als agermanats amb aquest text: “Al primer instador del beneficio común Juan Crespí Pelaire y a los primeros iniciadores de la idea democrática en Mallorca, que congregados en este sitio resolvieron vindicar los derechos del pueblo, levantándose en armas para defenderlos con sus vidas, el 7 de febrero de 1521. Dedica esta lápida conmemorativa el primer Ayuntamiento Popular de Palma.”.

Les gloses populars varen deixar recordatori d’aquella protesta, adreçada bàsicament contra les quintes, contra els imposts i contra l’abús de poder. La Germania de Mallorca va ser un referent de dignitat col·lectiva. Joan Crespi (el 1870) i Joanot Colom (el 1841 tot i que era de Felanitx) varen ser proclamats fills il·lustres de Palma i els hi dedicaren carrers amb els seus noms.

Arran de la insurrecció militar i feixista de 1936, l’Ajuntament de Palma va posar el nom d’Espanya a la plaça de Joanot Colom. La placa de la plaça del Roser es va retirar per protegir-la de la destrucció dels nous governants, amagada i custodiada per un ciutadà honorable, fins a l’any 1979 quan va ser retornada a l’Ajuntament de Palma que la va instal·lar al bell mig de la plaça, on s’hi va estar, presidint l’espai i il·lustrant la memòria del poble durant uns anys, fins que s’adoptà la lamentable decisió d’arraconar-la de la vista de la gent a una paret lateral on roman actualment amb més pena que glòria.

Dia 7 de febrer de 1993, el matí d’un diumenge plujós de ja fa un quart de segle, per iniciativa d’Esquerra Republicana de Catalunya, per lluitar contra l’oblit i el silenci, es va realitzar un acte de reivindicació i homenatge (vg. arxiu adjunt 7-II-1993). Amb l’acompanyament, a la guitarra, de Delfí Mulet, es va rapsodiar la Cançó de Son Coletes de Guillem d’Efak i, a continuació, Jaume Santandreu va recitar tres poemes patriòtics i potents, extrets del seu poemari Cançons per al meu poble, dedicats a Simó Tort Ballester, cabdill de la Revolta Forana de 1450, a Joan Crespí i Joanot Colom, Instadors del Poble durant la Germania de Mallorca.

Sant Simó Tort Ballester

patró de la part forana,

mostrau-nos de bona gana

el camí que ens toca fer.

Retornau-nos la primícia

d’aquells camperols alçats

per les seves llibertats,

la germanor i la justícia.

Removeu pels quatre vents

la llecor dels vostres ossos,

que entri dins els nostres cossos

la fe dels independents.

(…)

Gloriós Joan Crespí

mestre de la Germania

feis que el poble molt prest sia

amo del propi destí.

Despertau l’embruixament

d’aquell poder popular;

que altre cop tornem lluitar

per obrir el començament

de la nostra llibertat

i la nostra retrobada,

caparrudament guanyada

amb la nostra identitat.

(…)

Excels Joanot Colom

sant major del nostre altar,

vos venim a suplicar

que puguem SER EL QUI SOM!

És tan trista nostra sort

de Poble sempre vençut

que, més que en esclavitud,

sembla que vivim en mort.

Que la nostra solució

és deixar-nos de manies

i amb força de Germanies

proclamar que som NACIÓ!

(…)

 

Aquell acte, carregat d’emoció i bastit de senzillesa, es va repetir a partir de l’any següent i, d’aleshores ençà tot i no gaudir mai de cap suport institucional, s’ha mantingut i commemorat, amb alguna intermitència dels organitzadors i amb major o menor fortuna, però sempre amb la dignitat que exigeix qualsevol vindicació de la memòria i de la justícia històrica. 

 

7 DE FEBRER, DIA DE LA GERMANIA DE MALLORCA

 

Avui, com sempre fins ara, les velles raons de la revolta són les mateixes. Ara no són temps de falcelles ni de ganivets, però sí d’exigència col·lectiva amb tanta de fermesa, de rigor i de coherència com l’any 1521, com l’any 1870, com l’any 1993. Per aquest motiu, ara i sempre, recordar, reivindicar i honorar la bona memòria de la Germania de Mallorca és un deure de la societat civil. El triple crit (pac qui deu! visca la terra! mori el mal govern!) és tan necessari com fa mig mil·leni. Els mals que patiren els agermanats són idèntics als d’ara i, per això, cal com mai activar la ciutadania contra l’abús de poder, l’espoliació fiscal, la corrupció política i la confiscació de les llibertats.

Per aquestes llibertats: VISCA LA GERMANIA!

NOTES: Més informació en clicar damunt dels enllaços relacionats:

1. ELS ITINERARIS MACABRES DE JOANOT COLOM:

https://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/?p=204477

2. JOANOT COLOM, DEGOLLAT (cada dia) AL SEU POBLE

https://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/?p=227063

3. UNA PASSEJADA AMB PERE OLIVER I JOANOT COLOM

https://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/?p=269401

4. PAU, JUSTÍCIA I GERMANIA! (1)

http://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/?p=271429

5. PAU, JUSTÍCIA I GERMANIA (2)

https://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/?p=271518

Per a saber més coses és imprescindible la pàgina de Llorenç Buades Castell (1952-2015)

http://www.ixent.org/germania.htm

Aquesta entrada s'ha publicat en HISTÒRIES AMAGADES el 6 de febrer de 2013 per Bartomeu Mestre i Sureda

  1. Tal i com ha dit el mestre Bolutxo, demà hi serem a les 18:00, si voleu venir estarem encantats de compartir aquest moment amb tots vosaltres.

    Una abraçada a tothom! 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.