Etziba Balutxo...

Bartomeu Mestre i Sureda

Pau, Justícia i Germania! (VI) COLOM SACRILEG?

Deixa un comentari

Quan les acusacions no es fonamenten en proves fefaents o, si més no, s’emparen sobre arguments raonables, no superen la categoria de l’insult i converteixen els substantius en adjectius qualificatius (en aquest cas, caldria dir desqualificatius). Aquesta pràctica incorrecta i injusta del llenguatge és molt habitual a l’obra de José María Quadrado quan es refereix a la Germania de Mallorca i, molt més concretament, a Joanot Colom. Un dels qualificatius que li atribueix, que de tan repetit per tants de deixebles ha esdevingut un tòpic, és el de sacríleg; una acusació que s’endinsa en la calúmnia, la infàmia, la injúria i, en tot cas, no va més enllà de l’insult. La imputació, una més de les adjudicades per Quadrado en la seva dèria de catòlic fanàtic, s’allunya no ja del mínim rigor i veracitat de qui presumeix d’historiador independent, sinó fins i tot dels valors tradicionals del cristianisme: pietat, compassió, caritat, perdó…

L’etiqueta de sacríleg que Quadrado adjudica a Joanot Colom és una de les més destacades dins del conjunt de criminalitzacions al líder de la Germania. Sobre quina base argumental se sustenta? D’on prové l’insult? Doncs, sobre l’entrada d’un grup d’agermanats en el Convent de Sant Domingo de Palma quan, dia 1 de novembre de 1522, varen treure alguns nobles importantes, amagats i protegits pels frares, i els mataren a l’exterior del temple. Segons Quadrado: en la calle dejaron tendidos once ó trece cadáveres, però en una nota posterior, puntualitza: Aunque de las informaciones resulta que los muertos eran gente de calidad, no se nombra mas que á un Jorge Salamanya y á otro Jorge Sitjes hermano de un notario. Només dos noms d’entre aquells 11 o 13 cavallers tan rellevants?1

Memorial a Son Fornari, en substitució del que va desaparèixer

Aquella acció d’un grup reduït d’agermanats és l’argument de Quadrado per qualificar Joanot Colom de sacrílego i de diabólico, però resulta que el dia abans, dia 31 d’octubre, l’Instador del Poble i del Bé Comú ja s’havia instal·lat a Muro, des d’on, dia 3 de novembre, lideraria la gran batalla de Son Fornari, per la qual cosa no podia tenir res a veure amb els fets de Sant Domingo. Els qui entraren en el Convent foren Bernat Galiana, paraire, Nadal Vadell, fuster, Perot Andreu, corder, Miquel Ribes, carnisser i Bernat Sagrera, teixidor. El motiu? Un acte indignat de venjança en resposta del que havien fet, pocs dies abans, les tropes imperials a Pollença.

L’actual parròquia de Pollença, on l’exèrcit imperial va cremar la que hi havia 

Efectivament, dia 29 d’octubre de 1522, només tres dies abans del «sacrilegi» imputat a Joanot Colom, l’exèrcit reial i els mascarats d’Alcúdia cremaren l’església de Pollença, a plena consciència que s’hi havien refugiat les dones i els infants. Com explica i qualifica Quadrado aquella sacrílega intervenció? Escriu: las llamas prendidas á las puertas por los soldados sofocaron más de doscientas vidas.2 I tan ample! Aquell home tan amant dels valors morals, autor de la popularíssima oració del mes de Maria, roman ben descansat i no afegeix cap lament per aquelles dues-centes ànimes innocents. Més encara, no només no s’exclama, no només no condemna el sacríleg genocidi, sinó que destaca que va ser objecte de recompensa a un «valent» i un capità: El premio de cien ducados ofrecido al primero que subiera al asalto, hubo de repartirse entre el valiente notario Nicolás Panados y el capitán Miguel Domingo. Quadrado dixit! Qualque observació moral al fet de calar foc a una església? Qualque qualificatiu a la cremadissa de més de dues-centes persones, entre dones i infants? Qualque contrast amb el respecte dels temples dels agermanats? Qualque reflexió sobre el fet constatat que, a excepció de l’entrada al Convent de Sant Domingo, els agermanats respectaren Sant Miquel, La Seu i altres temples on s’havien refugiat els mascarats? Cap ni una!3 El sacríleg, però, és Joanot Colom.

És important recordar en aquest punt, per augmentar l’evidència de la doble moral de Quadrado, l’aportació d’Eulàlia Duran quan afirma que «els agermanats no foren mai acusats de sacrílegs»4. Òbviament es refereix a la Germania de València. Allà, les tropes del virrei i del nobles no tenien manies en atacar i incendiar les esglésies que servien de refugi als agermanats. Un cas significatiu és el d’Oriola, amb l’assalt violent a la Catedral de l’exèrcit del marquès de Los Vélez, amb el subsegüent robatori d’objectes de valor. Qui eren els sacrílegs? Quadrado coneixia perfectament la vinculació dels agermanats mallorquins amb els valencians, perquè els relaciona sempre seguit. No pot, per tant, desconèixer la conducta sacrílega de les tropes reials.

La catedral d’Oriola, tan castellanitzat avui, exhibeix la catalanitat

La seva obra delata que tria la informació a interès de les seves tesis i oculta la que contradiu el seu discurs. En resum, sota l’aparença d’un historiador rigorós, salpebra els relats d’adjectius i judicis de valor per esvair i manipular la realitat. Els agermanats de Mallorca, amb una creu vermella al pit i a l’esquena, en record de les creuades, apel·laven amb processons i oracions a la intervenció dels sants, de santa tractaren la Quitació, els visionaris i predicadors exaltaven les virtuts religioses i, finalment, davant la fatalitat de la derrota, clamaven per la misericòrdia divina. Els agermanats, tant de València com de Mallorca, no cremaren temples; les tropes imperials sí.

El juliol de 1521, el castell de Bellver no va ser inexpugnable per la Germania

El maniqueisme de Quadrado és gegantí i, el pitjor de tot, és que va fer forat i va crear escola. Encara avui les frases-consigna i els esquemes de Quadrado es reprodueixen mimèticament amb una frivolitat que espanta. Gairebé tots els autors posen èmfasi en diferenciar l’etapa «moderada» de Joan Crespí i la «radical» de Joanot Colom, quan l’assalt a Bellver va ser en temps del primer5. Una altra, que no hauria d’anar més enllà del joc de paraules, és la dicotomia simplista de diferenciar una primera etapa de «revolta» d’una segona de «revolució», quan ambdues paraules no són antagòniques, sinó que tenen idèntic significat6. Cal fer notar que aquest invent de separar la revolució en dues Germanies, la dels bons i la dels mals, neix l’any 1870, amb l’objectiu de Quadrado de promoure el guerracivilisme i, des del clàssic divide et impera, potenciar l’enfrontament entre liberals i republicans, entre els defensors d’aquell moment de la figura de Joanot Colom i els de la de Joan Crespí7.

El Convent de Sant Domingo, actualment Parlament de les Illes Balears

En tot cas, les contradiccions de Quadrado i la manca de coherència en el seu discurs són tan evidents que, amb les seves mateixes paraules, es desqualifica. Després de repetir una i altra vegada que els agermanats eren anticlericals i que Joanot Colom era un sacríleg, arran del fet explicat del Convent dels dominics, relata l’episodi quan l’inquisidor interí, Pere Font, bisbe de Cluni, es va oposar a alliberar un detingut i va instar Joanot i Francesc Colom a calar el cap en reconeixement de l’autoritat religiosa. Els dos germans obeïren el bisbe en senyal de respecte. Doncs el febrer de 1870, en referència a l’homenatge que preparava l’Ajuntament de Palma, Quadrado escriu: Yo no se como los filósofos y tribunos de este siglo aceptan por héroes y predecesores á unos hombres á quienes un fraile hacía temblar y arrodillarse. Com quedam? ¿Ha de retreure que eren uns sacrílegs anticlericals o ridiculitzar que s’agenollaven? ¿Potser Quadrado considerava que per ser uns herois li havien de tallar el cap al bisbe (que, evidentment, no era un simple frare)? ¿Potser, en el cas de Sant Domingo, Quadrado no hauria acusat Colom de sacríleg si els agermanats, en comptes de treure els nobles amagats, haguessin calat foc al Convent com feren les tropes imperials amb l’església de Pollença? ¿Hauria escrit que les flames haurien «sofocat» la situació?

Sí, les comparances fan oi… tant com el discurs maniqueu (i incoherent) de Quadrado. Quant a l’afirmació que «Colom era un gran criminal», quan no diu res dels abusos, dels robatoris, dels assassinats execrables i del sadisme de Miguel de Gurrea, abans, durant i després de la Germania, en parlaré en un altre capítol. És evident que Joanot Colom no era cap sant i no mereix cap hagiografia que l’elevi als altars. Era, com la majoria dels agermanats, una persona desesperada que va dir prou, farta de ser víctima dels abusos dels senyors; una persona que, a plena consciència que la seva revolució era inviable, va preferir la dignitat de la resistència a la covardia d’una salvació humiliant. Es va convertir en el màxim gestor per administrar la tragèdia de milers de famílies mallorquines. Va haver de liderar una guerra desproporcionada i desigual i, des de la major de les soledats, sense cap suport extern, sense les armes i els recursos dels nobles, es va trobar a les mans el timó de la responsabilitat de gestionar la defensa dels drets i de les llibertats del seu poble. Contra les amenaces, a l’epicentre d’una situació oprobiosa, va ser prou valent i capaç de suprimir imposts, rebaixar el deute públic, alliberar els esclaus… Ningú no dubta que va prendre decisions molt dures i, en més d’un cas, allunyades de consideracions humanistes, però no és just que, des dels mecanismes de poder i gràcies a una lectura ultraconservadora de la història, hagi de ser criminalitzat quan el gran criminal de les Germanies va ser l’emperador Carles V i, en el cas de la de Mallorca, Miguel de Gurrea. En defensa de l’Instador del Poble i del Bé Comú, avant la lettre d’un capítol monogràfic, és pertinent recordar el crit que, segons l’historiador Cosme Bauçà, va fer servir sempre Joanot Colom: Pau, Justícia i Germania!

 

NOTES

1 En realitat, els onze o tretze nobles assassinats eren els mascarats Jordi Salamanya, missèr Baptista de Bonapart, mossèn Espanyol, Joan Anglada i el seu gendre, Jordi Sitges , Jaume Castelló, el fill de mossèn Brondo, un home anomenat Sala, un ferrer anomenat Roig, Arnau Garcia i Hèrcules Najello. (font: http://www.ixent.org).

2 Sofocar és un castellanisme que equival al nostre apaivagar, és a dir Calmar, amainar, fer desaparèixer o minvar un estat d’excitació, d’agitació, de violència (en algú o en alguna cosa), portar (algú) a sentiments plàcids, de pau, de concòrdia. Està prou clar que, per Quadrado, la cremadissa de dones i nins va ser una bona acció.

3 Aquella matança, més que una doble hecatombe, es recorda a Pollença com «el dia de la destrossa». Sobre el solar de l’església cremada, es va aixecar un nou temple (1570) i, ja en el segle XVIII, la parròquia actual.

4 Vg. Les Germanies als Països Catalans 1982 Curial. Aquesta obra és d’una importància cabdal per assolir una perspectiva global i objectiva de la revolució popular.

5 L’assalt dels agermanats al Castell de Bellver, dia 29 de juliol de 1521, va ser l’acció més revolucionària i, des del punt de vista militar, més reeixida. Llorenç Buades la va marcar com un precedent revolucionari equivalent, salvant les distàncies, a la presa de la Bastilla de 1789.

6 Revolució és una aportació catalana a la terminologia política universal. Sorgí com a metàfora comparativa amb les revolucions dels astres. El primer ús del terme es documenta en català el 1473 en referència a la guerra entre la Generalitat i Joan II; posteriorment s’aplicà a les Germanies. El terme, en la nova accepció, passà a l’italià el segle XVII, i d’ací arreu. Vg. La revolució catalana de Germà Colon Domènech. Els Marges, 1983.

7 L’any 1841, en els articles dedicats a Las Comunidades de Mallorca, la Germania de Mallorca era criminalitzada per Quadrado sense distincions de lideratge.

PER A SABER-NE MÉS:

– (2009) Els itineraris macabres de Joanot Colom https://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/els-itineraris-macabres-de-joanot-colom/
– (2012) Joanot Colom degollat (cada dia) al seu poble
https://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/joanot-colom-degollat-cada-dia-al-seu-poble/
– (2013) 7 de febrer, Dia de la Germania de Mallorca https://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/7-de-febrer-dia-de-la-germania-de-mallorca/
– (2020) Pere Oliver, la Germania i Felanitx
https://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/pere-oliver-i-domenge-la-germania-de-mallorca-i-felanitx/
– (2020) La Germania novel·lada
https://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/la-germania-novel·lada/
– (2020) Els creatius i la Germania
https://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/pau-justicia-i-germania-1/
– (2020) Al rescat de la memòria
https://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/pau-justicia-i-germania-2-al-rescat-de-la-memoria/
– (2021) Els crits
https://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/pau-justicia-i-germania-3-els-crits/
– (2021) Les claus furtades
https://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/pau-justicia-i-germania-iv-les-claus-furtades/
– (2021) Amb ulls als embulls https://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/pau-justicia-i-germania-v-amb-ulls-als-embulls/

(2021) Colom sacríleg? https://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/pau-justicia-i-germania-vi-colom-sacrileg/

Aquesta entrada s'ha publicat en el 25 de gener de 2021 per Bartomeu Mestre i Sureda

  1. A còpia de repetir i repetir una mentida, al final hom acaba creient que és veritat. Sempre hi ha hagut espavilats que donen per provades, i difonen, les percepcions esbiaixades (o, directament, les falsedats inventades) de testimonis interessats, quan consideren que aporten aigua a llurs molins ideològics. I si aquests, a més, són els que ostenten el poder i la força, les víctimes de la calúmnia ja han begut oli i tenen mala peça al teler. Passava al segle XVI i al XIX i al XXI… Sempre han tingut bec les oques. Sort dels historiadors rigorosos, que no tots ho són.

  2. Com més va més convençut estic que les historiografies oficials d’estat, en el fons, no són més que novel·les basades en fets reals que han escrites de dalt a baix pensant en el final, en la conclusió que cada estat-nació vol que surti. El doble cantet d’En Qudrado sobre el líder agermanat Joanot Colom i l’emperador Carles V i el seu esbirro Miguel de Gurrea, per mi confirma la meva convicció amb escreix.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.