Etziba Balutxo...

Joanot Colom, Instador del Poble, és un heroi que defensà la nostra gent contra l’abús dels senyors. Fou esquarterat, esbaldregaren ca seva i sembraren l’espai de sal. Palma i Felanitx recobraren el seu nom,però la guerra incivil va sembrar-nos de sal la memòria i no s’ha reparat la ignomínia.

Foto: l’actual plaça del mal nom a Palma, abans Joanot Colom, entre l’antiga Porta Pintada i la plaça d’Eusebi Estada a l’estació del tren, avui inexistent.
***

“Vençuda que fou la Germania, la terra tota s’endolà i la maledicció planà damunt Mallorca”. Així comença Joanot Colom i Cifre, Instador del Poble de qui va ser batle de Felanitx per Esquerra Republicana, Pere Oliver i Domenge, promotor d’escoles i del mercat, membre de l’Associació per la Cultura de Mallorca i autor de La Catalanitat de les Mallorques. El relat d’Oliver sobre el també felanitxer Joanot Colom corregeix una de les pàgines més manipulades de la història. El líder de la valenta i heroica rebel•lió contra l’abús que patien menestrals i pagesos, és un mite que fa tanta de nosa ara com en va fer en vida. Per això, es han amagat i ens amaguen qualsevol referència.

Després de 25 mesos de revolta de la Germania de Mallorca, el març de 1523 les tropes del rei d’Espanya, amb la complicitat de l’Església catòlica, els innobles senyors, precursors dels botifarres, i els traïdors “mascarats” esclafaren la resistència i s’inicià una sàdica repressió contra la vida i la memòria dels agermanats. Colom, fermat dalt d’un carro, va fer l’itinerari de Bellver a la Porta Pintada mentre els botxins li aplicaven ferros roents a la carn. El degollaren, l’esquarteraren i penjaren els trossos als pilars de la ciutat per escalivar les futures generacions. Penjaren el seu cap (“i vigilat de nit perquè no parli”) dins d’una llanterna de ferro fins a l’any 1823. Enrunaren ca seva i sembraren el solar de sal per extirpar-ne qualsevol record, encara que la veu popular designà l’espai com la placeta d’en Colom.

Les gestes i els greuges que patiren els agermanats varen desaparèixer dels arxius, expurgats per impedir documentar les causes de l’aixecament. La repressió va ser tan intensa que ni els glossadors gosaren piular sota l’imperatiu: prou romanços! Amb les fonts populars eixalades, s’estampà i s’escampà la versió oficial que presentava la Germania com un avalot d’assassins. Fins ben entrat el S. XIX, s’imposà la tesi del discurs dominant, afavorit per la manipulació de José María Quadrado en qui pesà més el fonamentalisme catòlic i el servilisme botifler que no el rigor. Això no obstant, els poetes romàntics endevinaren la falsedat i, aviat, es destapà la causa justa i noble de l’aixecament, amb els referents d’anteriors de les revoltes foranes (en especial la de Simó “lo Tort” Ballester) i de moviments socials coetanis com la Germania de València o les Comunidades castellanes. La mentida va ser desemmascarada, perquè la veritat és que Joanot Colom va revoltar-se i va morir en defensa de la llibertat i de la justícia social!

Destapada la manipulació, la gent de progrés va voler reparar el deshonor. Així, l’any 1862 l’Ajuntament de Palma va tomar unes cases velles i va obrir el carrer que va de Cort a la Plaça Major amb el nom de Joanot Colom. Amb ell, la Germania recobrava el prestigi ultratjat. Dia 7 de febrer de 1870 (aniversari de l’aixecament de la Germania) es va fer una manifestació contra els imposts que va acabar a la plaça del Roser, on hi havia hagut la casa de Joanot Colom. Els regidors posaren una placa, fa vint anys feliçment recobrada que torna ser allà on correspon, que diu: Al primer instador del beneficio común Juan Crespí Pelaire y a los primeros iniciadores de la idea democrática en Mallorca, que congregados en este sitio resolvieron vindicar los derechos del pueblo, levantándose en armas para defenderlos con sus vidas, el 7 de febrero de 1521. Dedica esta lápida conmemorativa el primer Ayuntamiento Popular de Palma. Segons el diari El Iris del Pueblo, hi assistiren vint-i-dues mil persones, xifra que fa d’aquella manifestació, atenent la demografia, la més important de la història de Mallorca. El maig de 1892, l’Ajuntament va voler enaltir, encara més, Joanot Colom i li va retirar el nom del carrer (que passà a ser Colon, en record del navegant que arribà a Amèrica) per adjudicar-li la plaça on el seu cap s’exhibí durant 300 anys: l’espai comprès entre l’església de Santa Caterina de Sena i la dels Caputxins fins a la Murada. Més tard, quan l’any 1902 es va enderrocar aquella Murada, el nou espai resultant de les estacions va prendre el nom d’Eusebi Estada, la qual cosa ha induït alguns autors a creure que substituí el nom de Joanot Colom, quan eren dos espais distints. Ho certifica la notícia que, l’abril de 1936, uns falangistes penjaren una bandera “a l’estàtua de Jaume I a la plaça de Joanot Colom”.

En Quadrado va veure com el poble li girà l’esquena. L’any 1896, quan va morir, la premsa informà que el cortejo que rindió homenaje a su cadáver fue reducido, corto, exiguo!. Així i tot, li dedicaren la plaça de les Mongetes. En injusta contrapartida, encetada la guerra incivil, els revoltats imposaren el nom de Plaza de España al conjunt de les de Joanot Colom i Eusebi Estada. Per ignorància, desídia i covardia, des de 1979 i al llarg de 30 anys d’ajuntaments democràtics els gestors municipals no han corregit ni reparat la ignomínia. Just al contrari, han repetit l’itinerari infamant de tornar a tirar terra damunt de la història com fa mig mil·leni. L’home que va donar nom al carrer més important de Palma i a la plaça més emblemàtica, rep el tracte de la pols davall de la catifa. Sense cap honor i, perquè no ho vegi ningú, a un espai arraconat on s’hi ha d’anar ben aposta al barri de Son Gotleu, han instal·lat una esvelta escultura de l’Instador del Poble feta per Jaume Mir. No hi ha cap placa, ni cap nom, res! Vaig demanar a la gent que hi havia quin nom tenia aquell espai. La resposta va ser unànime: la placita del hombre desnudo. Així és, despullat i encadenat, allà hi ha una estàtua desconeguda que representa el cos sense nom de Joanot Colom.

Al poble nadiu de l’heroi la cosa va anar per l’estil. La plaça de Felanitx que popularment coneixem com la “de les Torretes” portava el nom de Joanot Colom. Hi ha fotografies que en serven testimoni. Arran de la insurrecció de 1936, els feixistes retiraren el nom i encara ara no s’ha reparat. Cap partit polític, un regidor ni que sigui, han gosat proposar la deguda reparació i acte de justícia que la història reclama. Resulta paradoxal que Joanot Colom tingui carrers dedicats a altres pobles (Esporles, Inca i Montuïri, per exemple). Més paradoxal resulta que Joanot Colom sigui fill il·lustre de Palma. I encara més paradoxal i vergonyós que l’actual batle de Felanitx (ja se sap que la ignorància és atrevida) proposi de fer-hi Cristòfol Colom mentre manté el càstig feixista a un vertader felanitxer honorable.

“PAC QUI DEU!” va ser el crit, procedent de la Revolta Forana de 1450, que adoptaren i popularitzaren els agermanats. L’Ajuntament de Palma i el de Felanitx estan en deute. L’itinerari macabre de la seva execució encara no ha acabat, perquè el seu nom continua proscrit. Tal com deia la sentència, continua “vigilat perquè no parli”. Mentre no es procedeixi a executar el pagament del deute, executar la reparació que correspon en justícia per tal de restituir allò que robaren els revoltats per la força de les armes, podem acusar ambdós ajuntaments i tota la seva cort celestial, de continuar sembrant-nos de sal la memòria!