Que el conill mai no participa en la redacció de la llei de caça és cosa sabuda, com em deia un bon amic meu l’altre dia. Això em venia al cap avui mateix mentre llegia la darrera sentència del Tribunal Constitucional espanyol, referida al recurs presentat pel Govern d’Aragó contra un precepte de l’Estatut d’Autonomia
Jordi Hereu diu que no executarà les accions que li imposa l’oposició municipal (ho diu ell amb una certa elegància; ho diu algun company seu pel broc gros, com si fos traït pel subconscient menys confessable). En la manera de dir-ho hi ha un error de partida: no és l’oposició qui imoposa. És el joc
He deixat passar unes hores abans d’escriure sobre la qüestió, per mirar de sortir del lloc comú. Ara, quan tot són lamentacions i "ja t’ho deia", convé que tots plegats ens plantegem els termes de la confrontació de la que som protagonistes massa passius. L’enemic ens ataca per tot arreu, durant moltes jornades en una
Hem passat uns dies a la província de Sòria, amb les poesies de Machado a les mans. Ens agrada mirar de comprendre Espanya. Cal comprendre l’adversari per saber-lo guanyar. A més Espanya encara ofereix racons d’autenticitat difícils de trobar a la resta d’Europa, racons que poden ajudar a deixifrar oblits nostres. Una d’aquestes oportunitats me
Un comentari a arrel de les darreres reflexions, més enllà del dia a dia. Sabeu que han aparegut els informes, no gens innocents en quant al temps de sortida ni el com, sobre la situació de l’ensenyament a Catalunya. Deixem córrer l’oportunitat de la seva publicitació. El que se m’acud és que cal engegar una
Ara ens cal política i cal que els polítics ens hi posem de debò. Com ens deia Josep Romeu en el comentari adjunt a la inserció que vaig fer dissabte passat al vespre, ara cal que ens adonem de la importància d’anar plegats, de la força que fem tots junts. Avui en parlava tot dinant
Hem estat els que havíem de ser. Hem estat mig milió, sis-cents-mil, set-cents-mil, els que siguin! Però érem els que havíem de ser. Tots nosaltres per la dignitat del país, per reivindicar respecte i per reivindicar-nos a nosaltres mateixos. Potser de tot plegat això darrer és el més important. La manifestació d’avui ha estat especial:
Els qui em coneixeu sabeu que se’m pot considerar un anglòfil. Tant per formació, com ara ja amb els anys que començo a acumular, per deformació. És a dir, per elecció. Segueixo el món anglosaxó de banda i banda de l’Altlàntic com a font d’inspiració per al que hem de ser i, també, per al
Una de les preguntes que més ens fem els polítics i la gent que segueix la política és sobre la reconfiguració del mapa electoral en els anys que han d’anar venint. Per a mi el futur ja es toca amb els dits: el futur que ja toquem es divideix en dos grans partits, o en
Estem una mica tips d’anar sentint que els catalans sempre fem la cançó de l’enfadós, que no n’hi ha per tant. D’un temps ençà ja veiem que han anat callat perquè no hi ha res a dir davant de tanta incompetència i de tant despropòsit. Molt aviat espero que el llibre de Ramon Tremosa ens
He llegit amb un cert divertiment un teletip en el que directament donen la volta al meu comentari sobre el dicurs de Montilla a Madrid. El que volia dir, benvolguts hermeneutes, és que Montilla està disposat a picar l’ullet a qui calgui per guanyar un vot. I que convé que Duran, CiU i tot el
El President Montilla va dir a Madrid que hi ha un allunyament progressiu entre Espanya i Catalunya. Tant, que pot arribar a esdevenir irreversible. Ho va fer en forma d?advertiment al ?Fòrum Europa?. He tingut l?oportunitat de ser en alguns d?aquests esmorzars organitzats pel Fòrum Europa a Madrid. Hi acostuma a haver més gent de
Llegeixo amb una certa perplexitat que ADIF informa sobre el nobre d’injeccions de morter que faran al túnel que va de l’Hospitalet a Sants. Francament, em sembla estem arriban a uns nivells de tonteria que esgarrifa. Ja sabeu que escric un article setmanal al "Dossier". Els dos darrers articles els he dedicat al colonialisme que Espanya ens
Avui ha estat el meu darrer dia com a director de la Fundació Trias Fargas. Bé, hi ha d’haver la reunió preceptiva del patronat de la Fundació, però de fet demà l’Agustí Colominas començarà a fer-se càrrec del que ha estat casa meva professionalment parlant aquests darrers quatre anys. Fa una estona parlava amb en
Ahir vaig anar a l’Aplec de les Roquetes. Us recomano que n’aconseguiu el programa de mà i en llegiu els articles de Salvador Cardús i de Sebasteià Alzamora. Tenim tendència a menystenir les nostres tradicions. I les Roquetes ens hi reconcilien. Vaig dinar al costat d’unes senyores del Verdum, que han vist com el barri