El President Montilla va dir a Madrid que hi ha un allunyament progressiu entre Espanya i Catalunya. Tant, que pot arribar a esdevenir irreversible. Ho va fer en forma d?advertiment al ?Fòrum Europa?. He tingut l?oportunitat de ser en alguns d?aquests esmorzars organitzats pel Fòrum Europa a Madrid. Hi acostuma a haver més gent de Barcelona, o catalans expatriats, que no la crème de la societat madrilenya. És lògic. Si vols anar a Madrid a parlar i vols tenir impacte, has d?anar a les tribunes en les que veritablement t?hi esperen. I el Fòrum Europa no és una d?aquestes tribunes. Això en Montilla ho sabia, és clar. El que passa és que aquesta mena de conferències el que busquen no és tenir impacte a la ciutat en les que es fan, sinó a la ciutat d?on es surt, en el cas d?en Montilla Barcelona, és clar. D?aquí que la notícia, al dia següent de la intervenció, fos que mentre a Barcelona tots els mitjans de comunicació se?n feien ressò, a Madrid amb prou feines si en treien un parell de línies.
La seducció sobtada que sobre el President Montilla produeix parlar de la possibilitat de secessió entre Catalunya i Espanya és significativa. Com tot el que anem veient en aquest home, no hi ha res que no hagi estat calculat. Parlar de la secessió a Madrid és valorat positivament aquí, per molt que allà ni l?hagin sentit. Això passa molt pocs mesos abans de l?inici d?una campanya electoral en la que el PSOE depèn obertament dels vots del PSC, sobretot dels vots al Baix Llobregat i a Barcelona. Montilla ha actuat amb intel·ligència i ha anat a Madrid a sacsejar el panorama polític català per posar-se al capdavant d?un debat en el que hi haurà d?intervenir amb carta de naturalesa. I aquesta carta l?ha guanyada a Madrid.
Val la pena que persones com en Duran Lleida en prenguin bona nota. En un moment en el que, com sempre, la lluita pel centre és fonamental per assegurar un bon resultat electoral, sembla que Montilla comença apercebre que el centre polític del país s?ha desplaçat cap a posicions cada vegada més secessionistes. Sabeu que penso que aquest és un procés imparable, i que els secessionistes arribarem a representar una majoria aclaparadora a la societat catalana; les inèrcies partidàries, la dependència de les tradicions polítiques respectives, però, impedeixen moltes vegades percebre la realitat tal com es conforma. I Montilla, aquest cop, ha estat viu, ha sabut flirtejar amb un espai polític que ell necessita per consolidar posicions i que li és aliè.
La seducció del secessionisme creixerà, ja ho anirem veient. El que passa és que el polític que quedi fora del nou centre polític del país, quedarà definitivament fora de l?escenari polític general, i això Montilla no s?ho pot permetre. Espero que l?exemple es generalitzi i que hi hagi més i més polítics disposats a fer el que el país demana ja ara, i demanarà cada vegada amb més força.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
M’has tornat a sorprendre, aquest cop per la combinació de pobresa d’argumentacions i cinisme. Això del "secessionisme"… que no éreu "sobiranistes"? "Nacionalista català" és un terme que ja put, i per tant havíeu de canviar el discurs que va cremar el vostre Pujol, a base de gastar-lo en va.
I què dir de la "seducció"? Què ha de créixer? La seducció o el secessionisme? Els convergents us perdeu en aquestes frases absurdes i infantils, que només fan veure que tenen contingut durant un parell de segons. Potser són les tècniques que us ensenya el gran David Madí, el dissenyador d’estratègies que fracassen.
Però el cas del cninisme… a què treu cap, ara, malparlar del vostre etern aliat en Duran? Porteu dècades cedint-li poder, convivint amb un ultracatòlic de caire feixista, emparentat amb la patuleia d’e-cristians. Se n’ha sortit dels judicis, però això no vol dir gran cosa: el finançament d’Unió deu ser un dels grans escàndols del país, i espero i desitjo que algun dia surti algun bon reportatge al respecte. Ara convé criticar-lo una mica… però no massa.
Qui està fora de l’escenari i del paisatge és CiU. O no ho veus encara?