Un comentari a arrel de les darreres reflexions, més enllà del dia a dia. Sabeu que han aparegut els informes, no gens innocents en quant al temps de sortida ni el com, sobre la situació de l’ensenyament a Catalunya. Deixem córrer l’oportunitat de la seva publicitació. El que se m’acud és que cal engegar una campanya de "keinesianisme de les persones".
La crisi que tenim al damunt, que és la crisi dels sectors sobre-explotats o esgotats, té a veure en la incapacitat per engegar dinàmiques noves que ens en permetin escapar. La vella idea de Keynes, la que deia que calia fer servir el sector públic per reactivar les economies en decadència, pot experimentar una revifalla si l’apliquem al factor clau de producció: la persona. Així, us proposo que penseu una estona sobre els beneficis que a la societat catalana reportaria fer una veritable opció keinesiana sobre la nostra gent, sobre l’educació primària i l’educació secundària fonamentalment.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Benvolgut Antoni.
Agraeixo la teva intervenció. Com a historiador, Keynes és l’única cosa que funciona a nivell econòmic. I de fet, si l’Àsia ha sobreviscut al col·lapse de 1997, si la Xina avança aquest segle, és precisament per polítiques keynesianes que comporten un sector públic -sanitat i educació- potents. Faria molt bé CiU de desprendre’s de determinat discurs neoliberal i apartar-se de la sectària i amigista política del PSC que pretèn privatitzar l’educació amb la Nova LLei Catalana del germà d’en Maragall. Si fes així, i el vosre partit fes un cop de puny a la taula, tot reclamant una educació pública com cal, si demanés la retirada de la sisena hora, la suspensió del Pacte Nacional per l’Educació, i deixessin les coses tal com estaven, ben segur que us assegureu uns vuitanta mil vots que us aniran molt bé.
No entenc com als convergents sempre se us ha de recordar que heu governat durant 23 anys el país. 23 anys de peixos al cove, però un zero absolut en matèries d’educació i de cultura. Deixament absolut. Que tant la cultura com l’educació són molèsties per als neoliberals no és cap novetat, però que ara ens sortiu amb idees d’aquestes…!
És curiós que ara, a l’oposició, resulta que sí que teníeu idees sobre educació. Caram. Vès per on: mira si us va bé estar-vos fora del poder, que ara fins i tot teniu idees. Ui! I fins i tot sortiu a fer manifestacions.