Publico al Dossier Econòmic un manifest per la llengua que fa de contrapunt a l’estratègia engegada pel nacionalisme espanyol per fer-nos recular una vegada més. No és la campanya de la selecció i prou; és el que ens ha de passar amb l’estatut, és el que ens passa amb TV3 al País Valencià; és el que
En aquest vídeo, trobareu la meva intervenció en el darrer plenari criticant la liquidació dels pressupostos municipals del 2007, que vaig acompanyar d’aquesta presentació (també la podreu seguir si amplieu aquest article) . | View | Upload your own
Ara que hi ha un munt de gent mirant la final de l’Eurocopa de futbol, ara que sembla que tot fa olor d’hispanitat; ara que ens diuen que per fi Espanya és moderna i que la selecció de futbol ensenya la millor cara de l’Espanya nova; ara que ens han sotmès a la campanya de
Barcelona està bruta. És un fet; només cal passejar una estona pels carrers de Ciutat Vella, del Raval, de l’Eixample, de Ciutat Meridiana, de Gràcia o de Sarrià per veure que efectivament la ciutat està feta una piltrafa. El problema de la brutícia és el problema del manteniment de la ciutat. Si no es té
Els que fem política perquè creiem que l’objectiu de la nostra acció és la independència dels Països Catalans, de tots ells, fem de Sant Joan la nostra festa nacional. Aquests dies el país sencer crema. De Perpinyà a Alacant tots celebrem el mateix de la mateixa manera. És bo que ens en fem memòria en
La Carme i la Dúnia dirigeixen dues escoles de primària al districte de Nou Barris. La primera al barri de Vallbona i la segona a Ciutat Meridiana. Em refereixo als CEIPs Ciutat Comtal i Ferrer i Guàrdia. Són escoles que val la pena visitar. En elles s’hi veu la mà de persones lliurades a la
Hem entrat al període de comptes de l’Ajuntament de Barcelona i si voleu saber de què es tracta podeu veure-ho a aquest vídeo.
La primera vegada que vaig entrar a la llibreria Kirikiño de Bilbao va ser un mes d’abril de l’any 1992. Era a Bilbao per feina, com gairebé sempre, i em vaig perdre per la ciutat. Kirikiño Liburudenda se’m va oferir aleshores com un regal, un regal que m’he concedit des d’aleshores. Anys a venir, quan
Escric des del càmping d’Àger, mentre cau un aiguat que ens refà de la caminada de tot el dia. Hem fet el congost del Montrebei, des d’Àger, passant per la Perusa, la Pardina, can Carlet i el congost. Hem tornat per Alsamora. El dia amenaçava pluja, però Santa Quitèria, que ens vigilava des de l’altra
Joan Viña ens ha deixat. Joan Viña feia de regidor d’Arnes, a la Terra Alta. Feia de polític i era forner. No tenia més de quaranta-cinc anys. Arnes ha suspès les celebracions de la festa de la mel per homenatjar, per sentir el traspàs d’en Joan. Quan mor un home d’equip, quan una part de
Us recomano que aneu a comprar immeditament el llibre que tot just ha publicat l’Abadia de Montserrat que duu per títol “De Maragall a Meunier”; es tracta d’un recull de cartes de Maurici Serrahima adreçades al Dr. Moles, en les que hi trobareu algunes de les claus per entendre el que som, el que vam
Ha passat el 2 de maig, dia de la independència espanyola, diuen. Fa fredat la manera com juga el cinisme dels espanyols, quan juguen a inventar-se la seva nació! També fa fredat el papanatisme dels que des d’aquí també participen en una festa que, d’haver estat projectada per a una efemèride catalana, hauríem vist com
La justícia espanyola ha enviat a la garjola l’alcaldessa d’Arrasate per haver-se, segons ens informa DEIA, “implicado en el desarrollo de la estrategia común para contribuir a los fines de la organización terrorista“. Segons DEIA “para el magistrado, esa “voluntad rebelde” no sólo es atribuible a ella sino que la tienen “todos, en todos los
Aquests darrers dies s’ha paralt molt poc del que va pasasr al ple del’Ajuntament de Barcelona divendres passat. De fet es parla molt poc de Barcelona com a ens polític. Se’n parla una mica més des del punt de vista de la gestió, però no gaire més. El cas és que s’hi va discutir sobre
L’única explicació pel silenci de tots els polítics amb veu pública en relació al tractament del lloc web del Parlament Europeu en català és el de la covardia. S’ha de ser molt covard per no haver sortit a dir que les amenaces que s’han fet a l’autor de la traducció del lloc web des del