Ha passat el 2 de maig, dia de la independència espanyola, diuen. Fa fredat la manera com juga el cinisme dels espanyols, quan juguen a inventar-se la seva nació! També fa fredat el papanatisme dels que des d’aquí també participen en una festa que, d’haver estat projectada per a una efemèride catalana, hauríem vist com ens linxaven a tots plegats.
Sóc absolutament contrari a la participació de les institucions catalanes, sobretot Generalitat i Ajuntament de Barcelona, en les festes commemoratives de la Guerra del Francès o de la Independencia. Sóc partidari de desmuntar el monument que hi ha davant de la catedral de Barcelona, al carrer del Bisbe. No vull que ens imposin commemoracions que ens són alienes.
I tot això passa quan per fi hem sabut que l’aixeta de l’Ebre serà sempre de l’Estat, emntre que la infrasturcutra, només faltaria, la pagarem nosaltres. És una bona manera de recordar que la independència, la nostra “guerra de la independència”, encara l’hem de guanyar.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!