Antoni Vives

Lletra de batalla per Barcelona

27 de maig de 2008
2 comentaris

Kirikiño Liburudenda

La primera vegada que vaig entrar a la llibreria Kirikiño de Bilbao va ser un mes d’abril de l’any 1992. Era a Bilbao per feina, com gairebé sempre, i em vaig perdre per la ciutat. Kirikiño Liburudenda se’m va oferir aleshores com un regal, un regal que m’he concedit des d’aleshores. Anys a venir, quan he tingut el gran honor de formar part de la família abertzale en ser durant els darrers dos anys director de Tribuna Galeuscat, sota les ordres del Lehendakari Atutxa amb qui avui he dinat a Bilbao, he accedit a la cultura basca a través dels amics, i a través de Kirikiño.

Hi pensava després de les reunions diverses d’aquest dia intens a Bilbao, dia de converses i de reflexions sobre el nacionalisme basc i català. Però també hi pensava després de llegir el full volant del mes de març de 2007 que amablement han guardat per a mi els amics de la llibreria: “Un Lehendakari y dos alcaldes” amb el resum del darrer discurs del Lehendakari Aguirre en terra basca el 30 de juny de 1937, el discurs de José Maria de Areilza en entrar a Bilbao amb els feixistes el 8 de juliol del mateix any, i el discurs del gran alcalde de Bilbao d’ara mateix, Iñaki Azkuna, fill de gudari i un gran nacionalista. En la història recent hi tenim les respostes del moment actual, em deia Atutxa tot dinant. És el mateix que m’acostuma a dir l’Albert Manent. Cal llegir i saber buscar per comprendre per on ens hem de moure, i com ens hem de moure, perquè els Areilzas d’avui dia, que n’hi ha i de moltes menes, no acabin guanyant-nos la partida.

Si passeu per Bilbao, aneu als porxos de les Galerias Bilbao, a tocar del Palau de Justícia i de Sabin Etxea, i busqueu-hi algun motiu per comprendre el present, per proveir el futur. Els principis, la política basada en l’ètica, en el compromís democràtic, en l’amor a la pàtria i en la llibertat han de ser el fonament de l’acció política a llarg, i també a curt.

  1. Ostres! Gran alcalde de Bilbao i fill de gudari, el gran nacionalista Azkuna, ei,ei, on aneu!  Azkuna si despunta per alguna cosa ho fa per la banda retro del PNB. Per llançar baldament els exabruptes més lacerants de tot el ventall possibiliste contra l’esquerra i l’independestisme irredempt, i per haver estat i ésser una de les personalitats de tarannà  més intolerant que ha conegut l’Ajuntament del Botxo. Per altra banda, sembla cert, això de que en la història recent tenim les respostes del moment actual, con li deia el senyor Atutxa amb el qual, dieu, heu dinat. Sempre és un bon moment per començar a fer costat als qui malden per reconquerir els drets nacionals arranats pels espanyols. És el mateix que feu l’Expresident del Parlament Basc i també Exconseller de Governació del terç autonòmic, senyor Atutxa, quan contragué matrimoni, amb la filla d’una família Jeltzale, ja sabeu, Jaungoikoa eta lege zaharra. Deu i furs que diríem nosaltres. Mai no és tard per a estar-hi de part dels bons fins a la mort com cantava l’Ovidi, al cap i a la fi, sempre serà molt més digne que no estar amb els qui gairebé sempre guanyen, com era de llei a casa dels Atutxa. És clar, això no li ho diran, entaulats en fraternal repàs, però, són coses que tothom sap si més no, per aquells verals d’Arratia.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!