La Carme i la Dúnia dirigeixen dues escoles de primària al districte de Nou Barris. La primera al barri de Vallbona i la segona a Ciutat Meridiana. Em refereixo als CEIPs Ciutat Comtal i Ferrer i Guàrdia. Són escoles que val la pena visitar. En elles s’hi veu la mà de persones lliurades a la feina, vocacionalment entregades a una manera de fer que impressiona per la qualitat i per l’amor que tot plegat traspua. A un li agafen ganes de quedar-s’hi uns dies per aprendre a funcionar, sense més, mirant i prou.
La Dúnia i la Carme no demanen gaire res més del que tenen a l’abast. Potser més inversió els aniria bé, però no se’n queixen. Per a elles el més important, és clar, és veure com les persones que tenen a càrrec se’n surten. El que demanen és la implicació de tota la societat en aquest sortir-se’n de la mainada de Vallbona i de Ciutat Meridiana. Calen més educadors de carrer, calen educadors sobretot pels pares, potser també per les mares. Calen conserges i cal fer que la gent adquireixi l’hàbit de dur els crius a l’escola des que són ben menuts. Cal muntar algun sistema que faci que els pares apuntin els crius a les activitats esportives de dissabte. Cal més llum, més claror física als barris (vull dir fanals!), i més netedat.
La Carmen i la Dúnia inspiren tranquil·litat i confiança. No esperen que els grans plans i les grans accions combinades els aportin massa més del que hja tenen. Em sembla que el que li cal a la societat és que les escoltem molt més sovint, que en prenguem nota i que actuem en conseqüencia.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Enhorabona pel blog, Toni. M’agrada molt.