Sóm tan increïblement superficials que no ens fa cap vergonya que els nostres dies i els nostres anys vagin passant sense que ens preocupi res més que el nostre benestar més genuïnament egoïsta.
Com sempre a la història, els rics (la gent del primer mon) vivim d’esquena a la pobresa. Avui dia tenim la sort que la pobresa no treu el cap per cada cantonada, la majoria de la gent que coneixem i que veiem pel carrer són com nosaltres, fins i tot els pobres immigrants dels caiucs van a un centre d’acollida que costa a l’estat 3.000 euros per dia i persona. La pobresa habita a altres paísos, gairebé a altres continents. Ens lliurem amb tota l’energia a l’hedonisme més pur, sense una escletxa per la generositat ni per l’amor al proïsme. Deslliurats la majoria de la molesta cotilla de la religió, abracem amb alegria el materialisme científic que, com que te una explicació per tot, no li cal donar pautes de conducta.
Hi ha gent, suposo que benintencionada, que s’apunta a una ong i se’n va a Guatemala a ajudar els nens pobres, però la majoria tornen, no tots som casaldàligues. Després, aquí, no ens plantegem ni la més mínima pregunta ètica sobre el nostre comportament. És ètic comprarse un cotxe car i nou si amb un de segona ma, o amb el vell, també ens desplacem? És ètic sotmetre’s a una operació de cirurgia estètica? És ètic treballar catorze hores al dia per pagar la hipoteca d’una segona residència? És ètic deixar els vells al geriàtric perquè un altre els aixugui el cul (mentre nosaltres treballem de, diguem-ne, operadora de telemàrqueting)? És ètic tenir cinquanta parells de sabates? És ètica la quantitat de calès que gastem en cosmètica o perfumeria?
La resposta és més simple del que sembla. N’hi hauria prou amb fixar-nos un nivell de necessitats bàsiques i treballar lo just per atendre-les. La resta del temps que la vida ens regala podriem, de debò, pensar com l’utilitzem èticament, sense necessitat d’esdevenir herois o sants.
Quines reflexions més inútils! Són d’aquelles que quan en parles tothom et diu que si i després ningú no les aplica
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Jo penso que és ètic tot el que has dit. O millor dit, que no és un tema ètic, en tant que no perjudiquis activament a ningú (i en les activitats que has mencionat, si hi ha algú perjudicat, és el propi interessat). Sempre he cregut que la gent s’ha de desenvolupar cap a on els hi dicti el cor. Quan era més jove també ho pensava, però em semblava increïble que algú no volgués seguir un camí de millora personal i espiritual, si en vols dir així.
Però de més gran vaig descobrir, amb estupor, que hi ha una part de la població que VIU per aconseguir un cotxe millor que el del veí i anar a fer un viatge de vacances més "glamourós" -segons la seva escala de "glamour", és clar, que em sembla que ni tu ni jo compartiriem. És l’únic que els fa trempar. I aquests són els seus horitzons vitals, i no en tenen d’altres, i potser no en poden tenir d’altres. I no ser si seria just prendre’ls-hi. És que la pobresa d’esperit també existeix, i aquesta és de molt mal curar, i està repartida de forma força equitativa entre tots els sexes, races, països i confesions.
Jo penso que és ètic tot el que has dit. O millor dit, que no és un tema ètic, en tant que no perjudiquis activament a ningú (i en les activitats que has mencionat, si hi ha algú perjudicat, és el propi interessat). Sempre he cregut que la gent s’ha de desenvolupar cap a on els hi dicti el cor. Quan era més jove també ho pensava, però em semblava increïble que algú no volgués seguir un camí de millora personal i espiritual, si en vols dir així.
Però de més gran vaig descobrir, amb estupor, que hi ha una part de la població que VIU per aconseguir un cotxe millor que el del veí i anar a fer un viatge de vacances més "glamourós" -segons la seva escala de "glamour", és clar, que em sembla que ni tu ni jo compartiriem. És l’únic que els fa trempar. I aquests són els seus horitzons vitals, i no en tenen d’altres, i potser no en poden tenir d’altres. I no ser si seria just prendre’ls-hi. És que la pobresa d’esperit també existeix, i aquesta és de molt mal curar, i està repartida de forma força equitativa entre tots els sexes, races, països i confesions.